- Més vistos
- Darrera visualització
El documental dirigit per Oscar Sueiro, el més vist a la plataforma 3Cat després de la seva estrena televisiva
El responsable del Digital Media Studios de la Facultat de Ciències de la Comunicació de UIC Barcelona, Oscar Sueiro, ha estrenat el documental ‘MàQKina. Història d'una subcultura’ al programa ‘Sense Ficció’ de 3Cat, un projecte audiovisual que repassa la subcultura de la música màkina que va dominar la geografia catalana a la dècada dels 90
Oscar Sueiro és el director de MàQKina. Història d'una subcultura, un documental que es va emetre el 24 de juny a 3Cat després d’estrenar-se als cinemes l’any passat en el marc del festival In-Edit de Barcelona. Amb la coproducció de la televisió catalana, el documental del tècnic de UIC Barcelona ha tingut un èxit aclaparador i actualment és el programa documental més vist de la plataforma 3Cat.
MàQKina. Història d’una subcultura dibuixa l’escena del gènere autoanomenat màkina a Catalunya des dels inicis dels anys 90 fins els principis dels 2000. A partir d’entrevistes amb DJ, productors, musicòlegs, antropòlegs i persones relacionades amb la distribució musical, el documental dirigit per Oscar Sueiro resumeix en 68 minuts tres dècades d’un estil musical que va inundar les discoteques d’arreu del territori, des del seu naixement als inicis dels anys 90, el punt àlgid a mitjans de la dècada i la pràctica desaparició l’any 2000 fins avui, amb el fenomen “remember”.
“Tot i que es tracta d’un homenatge, hem volgut mostrar les llums i les ombres de la màkina”, explica Sueiro, que va viure com a adolescent l’impacte musical d’aquest gènere. L’origen del documental sorgeix de l’interès del professional per la música i la cultura, i confessa que ell mateix punxava amb vinils. “Recordo d’adolescent com tothom va canviar la forma de vestir, la gent es comprava una bomber o una Harrington; la màquina s’escoltava a tot Espanya, i m’estranyava que ningú ho hagués posat abans en valor en una pel·lícula”, afegeix el director del documental.

La producció compta amb els DJs referents a Catalunya de l’època, com el discjòquei Nando Dixkontrol, de la discoteca Psicódromo; els discjòqueis Pastis & Buenri, residents del Xquè; Frank Trax d’Scorpia; el locutor radiofònic Juan Cruz, que confessa que “ser makiner és un estil de vida”; o l’escriptor Kiko Amat, que narra el costat més “rebel” de la música màkina, entre d’altres.
Catalunya com a espai de creació de música màkina
Segons relata el documental, Catalunya va arribar a ser un espai de creació de música màkina, amb productors del Maresme, el Barcelonès o l’àrea metropolitana fent produccions frenètiques inspirades en tendències musicals vingudes de València i capitals europees. Va ser en aquell moment en què el gènere va canviar la lletra “Q” per la “K”, adoptant un to reivindicatiu i desobedient provinent de paraules com el gènere punk, i els vinils lluïen frases com “Màkina feta a Catalunya”. Durant la seva època daurada, l’emissora catalana Flaix FM va aconseguir omplir el Palau Sant Jordi amb el festival makiner Mega Aplec Dance.
“La suma de la massificació d’una moda, algunes espurnes de violència, el tractament sensacionalista d’alguns mitjans de comunicació i els impediments administratius que es van posar als locals nocturns, com el tancament d’afters i les limitacions horàries, van fer que a poc a poc el gènere anés morint i les discoteques optessin per punxar música pop o llatina, que va viure un gran moment amb l’explosió del fenomen d’‘Operación Triunfo’”, explica Oscar Sueiro.
El documental, però, acaba amb un regust dolç pel ressorgiment que està vivint el gènere musical. “Actualment vivim un boom de festes makineres. La gent que en vam gaudir aleshores estem tornant a sortir i revivim els nostres anys de joventut, amb festes com Love 90’s, Makineros 90 o Remember Paradise”, afirma el director del documental.
La Facultat de Ciències de la Comunicació de UIC Barcelona ha cedit els seus espais per a dues entrevistes, i figura en els crèdits del documental d’OLscar Sueiro. La producció ha comptat amb la codirecció d’Alex Salgado, l'assessorament de Daniel Boix, i la producció executiva de Valti Roda.