Fa 25 anys, quan la gestió cultural encara no ocupava un espai consolidat dins de la formació universitària, UIC Barcelona va apostar per crear un programa pioner que respongués a una necessitat creixent del sector cultural. Un quart de segle després, el màster universitari en Gestió Cultural s’ha consolidat com un dels programes de referència a Espanya i el màster més internacional del país en el seu àmbit.

Des de la seva creació el curs 2001-2002, el programa ha format més de 1.000 professionals procedents de 80 nacionalitats i ha contribuït a la professionalització d’un sector cada cop més estratègic per al desenvolupament social, econòmic i cultural. Actualment, compta amb 64 ​​estudiants de 30 nacionalitats i ofereix una experiència acadèmica internacional que forma part de la identitat de UIC Barcelona.

Durant la celebració del 25è aniversari, el rector de UIC Barcelona, ​​Alfonso Méndiz, va recordar que la Universitat va impulsar aquest programa quan la gestió cultural encara no gaudia del reconeixement acadèmic actual. Una aposta que va definir com a “valenta i visionària” i que, amb el pas del temps, s’ha demostrat “profundament innovadora i encertada”.

Formació internacional

La internacionalització constitueix un dels principals trets distintius del màster. No és només un programa obert al món, sinó una comunitat acadèmica internacional en què conviuen estudiants, docents i professionals procedents de contextos culturals diversos. Aquesta dimensió global es reflecteix tant en la composició de l’alumnat com en la impartició del programa en anglès i en les aliances que manté amb universitats, xarxes i organismes culturals internacionals.

El curs acadèmic actual reuneix estudiants d’Europa, Amèrica, Àsia i Àfrica, configurant un entorn multicultural que enriqueix l’aprenentatge i afavoreix la creació de xarxes professionals internacionals.

Per a Miquel Bastons, director acadèmic del màster entre el 2001 i el 2004, un dels aspectes més inspiradors del programa ha estat precisament el perfil dels seus estudiants: “Sempre he admirat els que venien d’altres països, fent un esforç personal i econòmic per formar-se. Els nostres alumnes són persones amb inquietud i amb ganes de fer coses grans”.

Formació humanística

Des dels seus orígens, el màster ha mantingut una característica que continua definint la proposta acadèmica: l’equilibri entre la formació humanística i la capacitació professional.

“Aquest equilibri entre l’acadèmia i el món professionalitzador és una de les coses que ha marcat la història d’aquest màster”, explica Marta Crispí, directora acadèmica durant els períodes 2004-2007 i 2012-2021.

L’estructura del programa combina coneixements vinculats a les humanitats, polítiques culturals, patrimoni, gestió d’organitzacions, màrqueting, innovació i transformació digital. A més, ofereix dos itineraris d’especialització: Arts Visuals i Patrimoni, i Indústries Culturals i Creatives.

Segons Jordi Bermejo, vicedegà de la Facultat d’Humanitats, aquesta visió respon a una concepció àmplia del paper de la cultura a la societat: “La gestió cultural és abans que res una tasca humanista. No consisteix únicament a programar activitats o gestionar recursos, sinó a transferir art, memòria i pensament a la societat”. 

Més de 500 convenis

Un altre dels elements diferencials del programa és la seva relació estreta amb l’ecosistema cultural. El màster compta actualment amb 528 convenis actius amb institucions, empreses i organitzacions culturals, cosa que permet als estudiants desenvolupar pràctiques professionals en entorns reals i establir contactes directes amb el sector.

Entre els seus col·laboradors figuren algunes de les principals institucions culturals de Barcelona, ​​com ara el MACBA, el CCCB, la Fundació Joan Miró, el Gran Teatre del Liceu, el Teatre Lliure o la Casa Batlló, a més de festivals i plataformes de referència com Sónar o el Festival Cruïlla. En l’àmbit internacional, manté col·laboracions amb entitats com ENCATC, Creative Europe, la Universitat de Boston o la Universitat Xinesa de Hong Kong.

Aquesta connexió amb la realitat professional també es tradueix en resultats concrets. L’índex d’inserció laboral del programa arriba al 74,1 %, una xifra superior a la mitjana del sistema universitari català.

Jesús Jiménez, alumni del màster i actualment membre de l’equip de Casa Batlló, destaca precisament el paper que van tenir les pràctiques en la seva trajectòria professional: “Gràcies a les pràctiques que vaig fer a Casa Batlló vaig tenir l’oportunitat d’incorporar-me al seu equip. El màster va ser una plataforma d’entrada al món laboral i una oportunitat de creixement professional”.