En una sessió conduïda per la professora i directora de l’ICEE, Montserrat Nebrera, i sota el títol ‘Europa: disfuncions i reptes d’una unió necessària’, la introducció ha situat el debat en la necessitat de repensar el paper d’Europa, les qüestions pendents i les limitacions de pertànyer a la Unió Europea.

Una Unió amb limitacions estructurals

Durant la seva intervenció, Ferrer ha destacat que la Unió Europea “és molt complexa, malgrat el mercat únic” i que “jurídicament hi ha diferències entre països”. En aquest sentit, ha subratllat que la UE “no té una estructura política ferma ni forta” perquè moltes competències “les tenen els estats membres” i “dins la UE sempre cal consensuar-ho tot”, fet que genera “burocràcia i lentitud”. “Som un gegant econòmic, però un nan polític i també un nan en seguretat”, ha afegit.

“Som un gegant econòmic, però un nan polític i també un nan en seguretat”

El president honorari del Consell Català del Moviment Europeu també ha defensat els valors fundacionals del projecte europeu, com “la pau, la llibertat, la solidaritat i la transparència”, així com l’Estat del Benestar, que inclou l’educació, la sanitat i les pensions, i que ha definit com “una senya d’identitat que cal preservar”.

Reptes globals en un context canviant

Pel que fa als reptes, Ferrer ha posat el focus en el context geopolític actual. Ha recordat que la pandèmia “va posar la UE i el món davant del mirall” i va evidenciar la dependència exterior en productes essencials com mascaretes, medicaments o microxips, qüestionant així els límits de la globalització.

També ha assenyalat les limitacions en matèria de defensa, especialment en relació amb la guerra d’Ucraïna, i ha advertit que Europa “no té capacitat militar per fer front a una possible invasió”, en un escenari internacional cada cop més inestable.

En l’àmbit econòmic i social, Ferrer ha alertat de l’impacte de les grans empreses tecnològiques i de l’augment de les desigualtats: “S’està creant una població amb rics més rics, una classe mitjana que desapareix i una classe treballadora més empobrida”, una situació que, segons ha apuntat, pot afavorir l’auge dels populismes.

Altres desafiaments destacats han estat la seguretat energètica -amb la necessitat de diversificar proveïdors i repensar fonts com l’energia nuclear- i els moviments migratoris futurs, vinculats a factors demogràfics, climàtics i geopolítics.

Una Europa necessària

Finalment, Ferrer ha defensat la necessitat de reforçar el projecte europeu: “La UE, si no la tinguéssim, l’hauríem de crear”, especialment en un context global dominat per potències com la Xina, l’Índia o els Estats Units, on els estats europeus, per si sols, tenen menys capacitat d’incidència.

“La UE, si no la tinguéssim, l’hauríem de crear”

Un cop finalitzada la conferència, celebrada a l’Aula Magna de la Universitat, Montserrat Nebrera ha convidat els assistents a participar en el debat i a reflexionar sobre els principals desafiaments del projecte europeu.

Des de l’Institut Carlemany d’Estudis Europeus, a més de dur a terme recerca de primer nivell sobre les competències de la Unió Europea, promou la divulgació sobre les grans línies mestres i els reptes a què s’enfronta la Unió, una raó de ser de gran rellevància, especialment en aquest context geopolític complex.