La jornada ha tingut la participació de José Zabala (Alumni 2004), membre de l’estudi d’arquitectura Addenda Architects, i Jordi Ayala (Alumni 2009), cofundador d’Arquitectura-G, que han compartit les seves experiències professionals i han reflexionat sobre com la col·laboració, en els seus múltiples formats, travessa tot el procés arquitectònic, des de la concepció fins a l’execució.

Col·laborar per construir oportunitats

José Zabala ha presentat diversos projectes de la seva trajectòria, destacant com la col·laboració ha estat clau tant en moments d’oportunitat com de crisi. Un dels exemples exposats ha estat un projecte d’habitatge i espai públic a Barcelona, sorgit després d’un accident urbà fa 20 anys que va permetre repensar el barri i introduir noves dinàmiques socials.

Zabala ha explicat com, des de l’inici de la seva carrera, la col·laboració amb altres estudis va ser fonamental per accedir a concursos i desenvolupar propostes més complexes. Aquesta lògica s’ha mantingut al llarg de la seva trajectòria, incloent-hi projectes internacionals com el concurs per al Museu de la Fundació Bauhaus a Dessau, en el qual van participar més de 800 equips, i on la seva proposta es va desenvolupar en col·laboració amb diferents agents per donar resposta a un encàrrec de gran escala i complexitat.

“El projecte arquitectònic no és només una resposta formal, sinó també una manera d’activar contextos urbans, socials i culturals”, ha assenyalat Zabala, que ha destacat també la importància d’adaptar-se a condicionants econòmics, tècnics i polítics.

A més, ha compartit la seva experiència en l’àmbit editorial durant la crisi del 2008 i ha subratllat com l’arquitectura pot expandir-se cap a altres formats de producció cultural, també basats en dinàmiques col·laboratives.

El projecte com a conversa

Per la seva banda, Jordi Ayala ha centrat la seva intervenció en el procés de treball d’Arquitectura-G, posant el focus en la col·laboració com a eina tant interna com externa de l’estudi. Segons ha explicat, la majoria dels seus projectes no comencen amb un dibuix, sinó amb una conversa.

“Dissenyar no consisteix a tenir raó, sinó a construir un procés on les decisions puguin aparèixer”, ha afirmat Ayala.

A través de diferents projectes, des d’habitatge col·lectiu fins a projectes internacionals i col·laboracions amb marques, ha mostrat com el treball en equip s’articula mitjançant maquetes, proves i discussions constants. Aquest procés, lluny de ser lineal, es construeix a partir de decisions successives, ajustos i, a vegades, desacords.

Ayala ha destacat que col·laborar no significa necessàriament estar d’acord, sinó ser capaç de construir acords. En aquest sentit, ha assenyalat que treballar amb altres arquitectes, clients o especialistes obliga a argumentar cada decisió, fet que contribueix a fer els projectes més precisos.

Així mateix, ha explicat com la naturalesa de la col·laboració evoluciona segons el context: des de l’aprenentatge en fases inicials fins a l’assumpció de més responsabilitat i autonomia en projectes de gran escala.

Coordinar, negociar, aprendre

Per concloure la jornada, s’ha celebrat un debat que ha abordat qüestions clau com la gestió de tensions dins dels equips, la presa de decisions en processos complexos o el paper dels concursos com a eina d’accés a projectes.

Tots dos ponents han coincidit que la col·laboració implica gestionar relacions, alinear interessos diversos i assumir que el control total del projecte és, en molts casos, impossible. En aquest sentit, han subratllat la importància de la comunicació, la claredat en els objectius i la capacitat d’adaptació.

També s’ha reflexionat sobre els riscos associats als concursos d’arquitectura, especialment per a estudis joves, i s’ha destacat la necessitat d’avaluar acuradament els recursos invertits i de buscar estratègies de col·laboració que permetin afrontar projectes de més envergadura.

La sessió ha posat de manifest que l’arquitectura contemporània és, en gran mesura, un exercici col·lectiu, on el valor no resideix únicament en l’autoria individual, sinó en la capacitat de treballar amb altres.

L’arquitecte Borja Ferrater, codirector del cicle Foros 2026, ha tancat la sessió destacant la rellevància del tema abordat: “La col·laboració no és una opció, és una condició inherent a l’arquitectura actual. Aprendre a treballar amb els altres és, probablement, una de les competències més importants que podeu desenvolupar com a futurs arquitectes”.

Properes sessions

29 d’abril: “Arquitectura local”

• BxD Arquitectura: Francesc Buixeda (Alumni 2006)
• Àgora Arquitectura: Joan Casals (Alumni 2005) i José Luis Cisneros (Alumni 2005)

La sessió explora la consolidació d’estudis dins del context espanyol mitjançant concursos públics, habitatge col·lectiu i una pràctica arquitectònica arrelada al territori.