L’11 de febrer passat, UIC Barcelona es va unir a la celebració del Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència amb diferents activitats virtuals durant tot el dia. La primera d’aquestes va ser la sessió en línia “Dones científiques, com s’ha produït el canvi?”, que va plantejar i desenvolupar la Unitat d’Igualtat de UIC Barcelona.
L’acte, en el qual van participar telemàticament una trentena d’assistents, va girar entorn dels canvis que, en els últims quaranta anys, s’han incorporat en el món de la ciència i també pel que fa a la visibilitat de les dones científiques.
Les dues ponents, Mara Dierssen, neurobiòloga, coordinadora del grup de Fenotipació Neuroconductual del Centre de Regulació Genòmica (CRG), i Mònica Roca, enginyera, vicepresidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona i directora del grup isardSAT, van abordar també el motiu pel qual les nenes encara no trien aquestes carreres i les maneres d’aconseguir la paritat. Educació familiar, referents a les escola i autoconfiança van ser els temes més recurrents en una sessió que no va oblidar tractar la maternitat i la relació que té amb la promoció i l’avanç professional femení en aquest àmbit.
La sessió la va moderar la responsable de la Unitat d’Igualtat, Consuelo León, que va confrontar la visió de dues generacions de científiques i emprenedores: Mara Dierssen es va declarar una apassionada de la ciència: “sempre m’ha agradat no només saber, sinó comprendre i, com totes les persones que s’han dedicat a la recerca, canalitzo el meu entusiasme cada dia a conèixer coses noves”. Respecte a la seva trajectòria vital, aquesta mare de família nombrosa reconeix que la seva carrera ha estat composta per alts i baixos, “perquè la realitat és que les dones ens trobem amb molts més obstacles que els homes en el sector de la ciència i la tecnologia”.
Factors com la dificultat per conciliar la vida laboral amb la personal, la falta de referents en el sector de la ciència i la tecnologia, el desequilibri salarial i les poques oportunitats de progrés professional i lideratge, en comparació amb els homes, són algunes altres de les raons que, segons Mara Dierssen, “fan que les dones científiques tinguin finalment menys projecció que els homes en la recerca científica”.
Per part seva, Mònica Roca, enginyera, investigadora i emprenedora —la seva empresa IsardSAT es dedica a l’altimetria i ara té quaranta empleats— va manifestar que des de molt petita volia ser astronauta i la seva passió per l’espai la va portar a graduar-se en una enginyeria que, més endavant, li va servir per obtenir una beca a l’Agència Espacial Europea (ESA), als Països Baixos, on va treballar deu anys de la seva vida.
La seva experiència en l’àmbit de projectes de teledetecció —recollida d’informació— a través de satèl·lits, o com ho indica ella “a l’espai”, ha fet que Roca experimentés la dificultat per a la dona en aquest sector tecnològic. “El món de l’espai i el paper de la dona en aquest món és minoritari”, afirma la ponent, i en gran part ho és a causa de la societat, que “fa jugar un paper a les nenes i un altre als nens”. Aquesta situació, amb el pas dels anys, fa que “l’espai sigui un lloc on una adolescent ni es planteja arribar”, destaca Roca.
Malgrat les seves trajectòries professionals tan diverses, totes dues ponents van coincidir que la societat encara té molts prejudicis i estereotips que dificulten les vocacions científiques femenines i l’elecció de carrera en aquests àmbits per part de les dones. També hi influeix la falta de referents en aquest sector i que a penes es donen a conèixer dones científiques i expertes, de tal manera que les nenes no tenen models femenins en els quals reflectir-se.
Un altre aspecte fonamental abordat en el seminari va ser la falta de confiança sobre el fet que és possible aconseguir desenvolupar carreres científiques per part de moltes nenes o adolescents. En aquest sentit, totes dues conferenciants van coincidir que la solució a aquest tema passa per l’educació, tant a l’escola com en l’àmbit familiar, que fomenti una perspectiva més igualitària i no posi obstacles a les joves. En aquesta “carrera de fons” no es tracta de forçar les nenes a estudiar ciències i endinsar-se en el món de la recerca, sinó de descobrir talent, estimular perquè floreixi i donar suport perquè puguin créixer amb èxit en aquest sector.
La sessió va suscitar el debat entre els assistents al seminari virtual i molts d’ells van llançar preguntes a les ponents i van originar així un espai de diàleg sobre la situació de la dona i la nena en la ciència, l’educació i en la societat en general.
Pots veure la conferència completa aquí
