‘De la Zona Franca a la Marina. 100 anys d’habitatge social a Barcelona 1925-2025’ descobreix a través de fotografies i plànols, alguns d’inèdits, l’evolució de l’habitatge social als barris de la Marina, abans coneguts com la Zona Franca, alhora que retrata el desenvolupament arquitectònic i social de Barcelona.
La professora de UIC Barcelona School of Architecture Sandra Bestraten Castells va destacar que “en aquest any tan especial, l’any de Barcelona Capital de l’Arquitectura, era important que la Marina també expliqués el seu model urbanístic”. Aquest model ha viscut grans transformacions des de finals del segle XIX, tal com narra la sinopsi del llibre.
L’arquitecte i professor Emili Hormias Laperal, coautor del llibre, va subratllar: “El llibre és un homenatge a les famílies d’aquest barri, les quals han patit trasllats constants i han permès que Barcelona sigui la ciutat que és avui dia”. L’altre autor que també ha participat en el llibre és Jaime Pérez, arquitecte especialitzat en rehabilitació d’habitatges, que parla de la Marina com una “obra d’art”.
Sinopsi
“Després de dècades en què la seva platja és atractiva per a l’oci de la burgesia, la utopia de crear un port franc a Barcelona acaba convertint-la en una zona preeminentment industrial. L’organització de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 esperona la construcció al barri d’un dels quatre primers conjunts de Cases Barates del Patronat de l’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, fundat dos anys abans. Aquest projecte marca el punt de partida en la construcció de noves llars a la Marina, que durant els últims cent anys serà un autèntic laboratori de les polítiques d’habitatge a la ciutat.”
“En la dècada dels anys cinquanta, arriben els grups d’habitatges que reallotgen barraquistes i els conjunts per a personal de grans empreses com la SEAT i la Philips. Dècada rere dècada s’hi sumen noves promocions públiques i privades obra d’arquitectes reconeguts amb voluntat innovadora [...] Darrere d’aquests conjunts d’habitatges bateguen les mobilitzacions de moltes associacions veïnals, cabdals en la millora urbana i social dels barris. El 1984, la lluita veïnal aconsegueix que s’urbanitzi el primer interior d’illa recuperat a la ciutat de Barcelona: el parc de Can Sabater. Avui, la Marina disposa d’una xarxa d’espais verds urbans i és una de les portes d’accés al parc equipat de Montjuïc.”
La presentació del llibre a la Sala Pepita Casanellas va acollir una taula rodona amb la participació del públic i d’altres arquitectes de la UPC i l’ETSAB. L’acte el va presentar la periodista Yohany Limpias, amb la intervenció institucional de la regidora de Sants-Montjuïc, Raquel Gil Eiroá.
Fotografia: Ajuntament de Barcelona
