Universitat Internacional de Catalunya
Cultura Moderna
Altres llengües d'impartició: català, anglès
Professorat
A acordar-se segons la necessitat dels alumnes.
Presentació
Presentar els trets distintius i característics de la Cultura Moderna europea, des del Renaixement fins a l'esclat de la Revolució Francesa.
Requisits previs
Els propis del Grau.
Objectius
-Conèixer i interpretar les principals claus que configuren la cultura moderna a l’Europa Occidental.
-Saber distingir i apreciar les continuïtats i ruptures que s’aprecien entre les diferents manifestacions culturals des del segle XV fins al 1789.
-Constatar l’enorme presència que aquests trets culturals segueixen tenint avui en dia.
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
- E11 - Ser capaçt d'interpretar dades derivades de les observacions en relacionaó amb la seva significació i relacionar-les amb les teories apropiades
- E12 - Coneixement i interpretació d'imaginaris, llenguatges icònics, simbòlics i de representació
- E13 - Coneixement del marc general diacrònic del passat
- E15 - Capacitat per identificar i valorar els elements que formen el patrimoni cultural
- E22 - Coneixement d'instruments de recopilació de dades, com ara catàlegs bibliogràfics, inventaris d'arxius, fonts documentals, referències electròniques, etc. i habilitat per fer-los
- G01 - Capacitat per comprendre i expressar idees i arguments amb ordre i coherència de manera oral i escrita
- G02 - Capacitat d'anàlisi i de síntesi.
- G03 - Capacitat de crítica i autocrítica.
- G05 - Capacitat de treball autònom, d'organització i planificació
- G08 - Capacitat d'investigació
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
- Adquireix conceptes clau sobre cultura i experiències culturals
- Aplica coneixements teòrics en anàlisis i debats d'activitats presencials i en treball autònom
- Coneix i selecciona documentació específica sobre experiències culturals
- Pràctica estratègies de treball en equip
- Aprèn a contextualitzar fenòmens culturals i relacionar-los amb la seva dimensió social i política
- Relaciona conceptes de les diferents matèries treballades de forma transversal
- Aprèn a diagnosticar problemes en l'àmbit intel·lectual cultural
- Aplica/transfereix conceptes teòrics i/o abstractes de cadascuna de les matèries a situacions reals
- Llegeix i analitza assaigs sobre temes actuals
- Redacta textos narratius i descriptius
- Analitza i diagnostica casos de complexitat cultural
- Realitza sistematització de dades i/o informació dispersa, o molt puntual
Continguts
HISTÒRIA
1.- Què és l'Època Moderna?
1.1.- La irrupció del concepte d'Època Moderna
1.2.- Els límits cronològics (inici, final, etapes intermèdies)
1.3.- Reduccionismes en el plantejament
1.4.- Continuïtats i ruptures
2.- Corrents culturals: Renaixement, Barroc i Il·lustració
2.1.- Segle XVI: Renaixement i Reforma religiosa
2.2.- Segle XVII: crisi, Barroc i mentalitats
2.3.- Segle XVIII: Il·lustració i Revolució
FILOSOFIA
-
Consideracions generals sobre la Modernitat
-
Descartes
-
El segle XVII i la recepció de l’obra cartesiana: racionalisme i empirisme
-
El racionalisme: Spinoza i Leibniz
-
L’empirisme: Locke, Berkeley i Hume
-
La filosofia de la Il·lustració.
-
La filosofia transcendental: Kant
-
Consideracions sobre la filosofia postkantiana
LITERATURA
Bloc 1: El savi humanista i el príncep del Renaixement
- El Príncep (1513), de Maquiavel
- Utopia (1516), de Tomàs Moro
- Macbeth (1607), de Shakespeare
Bloc 2: Raó i bogeria
- Elogi de la bogeria (1511), d'Erasme de Rotterdam
- El Quixot (1605-1615), de Cervantes
Avaluació: Anàlisi comparativa de dos textos
ART
1. El Renaixement i el Manierisme
1.1 Terminologia, periodificació i historiografia
1.2 Una nova estètica
1.3 L’arquitectura del Quattrocento i del Cinquecento. Principis i tipologies
1.4 Les arts figuratives del Quattrocento i del Cinquecento. Centres, gèneres i temes
1.5 El Manierisme i la recerca de l’originalitat
1.6 L’art de la Contrarreforma
1.7 La difusió del Renaixement a Europa. El Renaixement hispànic.
2. El Barroc i el Rococó
2.1 La ciutat barroca i els seus espais
2.2 Arquitectura civil barroca
2.3 Arquitectura catòlica i protestant a l’època del Barroc
2.4 Temes i corrents en les arts figuratives del Barroc
2.5 El Barroc hispànic. El Segle d’Or de la pintura espanyola
2.6 El món del Rococó
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment presencial a l'aula
L’assignatura combinarà les sessions teòriques d’exposició del temari per part del grup de professors i les sessions pràctiques de lectura de textos, anàlisi de fonts i imatges, a més de debats programats i preparats prèviament.
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment presencial a l'aula
En el cas que el professorat detecti un treball plagiat o a un alumne copiant durant un examen, aquest ho comunicarà a la Junta de Facultat que emprendrà les mesures pertinents, entre les que s’inclourà l’obtenció automàtica d’una qualificació de 0.0 per aquella assignatura passant directament a la convocatòria següent.
CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ
Cada professora que imparteix l’assignatura avaluarà els seus alumnes mitjançant un treball i un examen que es realitzarà, preferentment, la darrera sessió de classe d’aquella matèria. Amb les notes d’aquests dos ítems, cada professora farà la seva mitjana i amb les quatre mitjanes, s’establirà la nota final de l’assignatura Cultura Moderna, establint-se una petita diferència de valor entre les matèries que conformen l’assignatura ja que Història consta de 3 crèdits mentre que Filosofia, Literatura i Art en tenen 2 cadascuna.
A la segona convocatòria, l’alumne es presentarà de les parts de l’assignatura que té suspeses, mentre que se li conservaran les notes dels ítems que ja té aprovats. Si torna a suspendre alguna part, haurà de tornar a cursar tota l’assignatura, tant el que havia aprovat el curs anterior com el que tenia suspès.
L’alumne Erasmus serà avaluat com la resta dels alumnes excepte pel que fa a l’ortografia.
S’ha de ressaltar que els professors que imparteixen aquesta assignatura seran molt rigorosos en relació amb dos temes concrets, el plagi i l’ortografia.
Pel que fa al plagi, consisteix a prendre les idees escrites per una altra persona i presentar-les com si fossin les pròpies idees, sense esmentar l’autor. El plagi (terme que ve de la paraula llatina per a ‘segrest’) és enganyós i deshonest.
- Són exemples de plagi: copiar, parafrasejar o resumir les paraules d’algú altre sense citar adequadament la font o sense fer servir les cometes que són necessàries quan se cita literalment el que ha dit algú altre.
- Per evitar el plagi, cal citar la font sempre que s’utilitzin les idees escrites per una altra persona i encara que la cita no sigui literal i sigui una paràfrasi o un resum de les idees d’altri. En les cites literals o directes cal utilitzar cometes i citar la font. En un treball acadèmic, no n’hi ha prou a fer constar genèricament la bibliografia emprada, sinó que cal esmentar explícitament la font allà on es recullen les idees escrites per una altra persona.
El plagi en els treballs escrits d’aquesta assignatura és inacceptable i, per tant, tot treball en què es cometi plagi serà avaluat amb un zero.
Per normativa de la Facultat es descompten 0,10 punts com a mínim per cada falta d’ortografia en els exàmens i treballs.
Bibliografia i recursos
HISTÒRIA:
-DOMINGUEZ ORTIZ, A.: Historia Universal Moderna, Barcelona, Vicens Vives, 1983.
-FLORISTÁN, A. (Coord) Historia Moderna Universal. Barcelona: Ariel, 2004. (2ª ed).
-GIRALT, E; ORTEGA, R.; ROIG, J.: Textos, mapas y cronología, Barcelona, Teide, 1985.
-JULIÁ, J.R. (Dir). Atlas de historia universal. 2 vols. Barcelona: Planeta, 2000.
- MARAVALL, J.A. La cultura del Barroco. Barcelona: Ariel, 2002.
-MARTÍNEZ RUIZ, E.; GIMÉNEZ, E.: i altres, Introducción a la Historia Moderna, Madrid, Itsmo, 1991.
-MOLAS, P.; DANTÍ, J.; RIERA, E.: Història Universal, vol. III: Història Moderna, Barcelona, Editorial 92 1992.
-MOLAS, BADA, ESCARTIN, SANCHEZ MARCOS, GUAL, MARTINEZ: Manual de Historia Moderna Barcelona, Ariel, 1993.
-TODOROV, T. El espíritu de la Ilustración. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2008.
FILOSOFIA
BERKELEY, G., Tratado sobre los principios del conocimiento humano, trad. C. Mellizo, Alianza editorial, Madrid, 1992.
--- : Tres diálogos entre Hilas y Filonús, trad. G. L. Sastre, Espasa Calpe, Madrid, 1996.
DESCARTES, R., Regles per a la direcció de l’enginy, trad. Salvi Turró, Barcelona, Edicions 62, 1998.
--- : Discurso del método, trad. M. García Morente, Espasa-Calpe, Madrid, 1970.
--- : Meditaciones metafísicas, trad. M. García Morente, Espasa-Calpe, Madrid, 1970.
HUME, D., Tratado de la naturaleza humana, trad. F. Duque, Orbis, Barcelona, 1984.
KANT, I., Crítica de la razón pura, trad. P. Ribas, ed. Alfaguara, Madrid, 1978.
---: Crítica de la razón práctica, trad. M. García Morente, ed. Sígueme, Salamanca, 1995.
---: Crítica de la facultad de juzgar, trad. R. R. Aramayo, Madrid, A. Machado Libros, 2003.
LEIBNIZ, G.W., Meditaciones sobre el conocimiento, la verdad y las ideas, trad. Miguel Candel Sanmartín (versión hipertexto en http://www.ub.es/telemac)
--- : Discurso de metafísica, trad. A. C. Piñán, ed. Orbis, Barcelona, 1983.
--- : Monadología, trad. M. Fuentes, ed. Orbis, Barcelona, 1983.
LOCKE, J, Ensayo sobre el entendimiento humano, trad. Edmundo O’Gorman, FCE, México, 1999.
SPINOZA, B., Tratado de la reforma del entendimiento, trad. Atilano Domínguez, Madrid, Alianza, 1988.
--- : Ètica demostrada segons l’ordre geomètric, trad. J. Olesti, Marbot Ediciones, Barcelona, 2013.
Obres de caràcter general:
AA.VV., Estudis cartesians, Societat Catalana de Filosofia, Barcelonesa d’Edicions, Barcelona, 1996.
CASSIRER, E., La filosofía de la Ilustración, México, FCE, 1972.
--- : El problema del conocimiento en la filosofía y en la ciencia modernas, México, FCE, 1979 (vol. I y II).
--- : Kant. Vida y doctrina, México, FCE, 1993.
HAZARD, P., La crisis de la conciencia europea, Madrid, Alianza, 1983.
--- : El pensamiento europeo en el siglo XVIII, Madrid, Alianza, 1985.
HEIDEGGER, M., “La época de la imagen del mundo” (Die Zeit des Weltbildes) en Caminos del bosque (Holzwege), trad. Helena Cortés y Arturo Leyte, Madrid, Alianza, 1995.
MARTÍNEZ MARZOA, F., Historia de la filosofía, Madrid, ed. Istmo, 1973 y 1994, (vol. II).
--- : Cálculo y ser(Aproximación a Leibniz), Madrid, Visor, 1991.
--- : Releer a Kant, Barcelona, ed. Anthropos, 1992.
MORRIS, C.R., Locke, Berkeley y Hume, Oxford University Press, 1987.
TURRÓ, S., Descartes. Del hermetismo a la nueva ciencia, Barcelona, ed. Anthropos, 1987.
---: Filosofia i Modernitat. La reconstrucció de l’ordre del món, Barcelona, Edicions de la Universitat de Barcelona, 2016.
Materials en línia
- http://www.philosophica.info/
- http://frank.mtsu.edu/~rbombard/RB/spinoza.new.html (Studia Spinoziana)
ART
Argan, Giulio Carlo. Renacimiento y Barroco I. De Giotto a Leonardo da Vinci. Madrid: ediciones Akal, 1987.
Argan, Giulio Carlo. Renacimiento y Barroco II. De Miguel Angel a Tiepolo. Madrid: ediciones Akal, 1988.
Cámara Muñoz, Alicia; Carrió-Invernizzi, Diana. Historia del arte de los siglos XVII y XVIII. Redes y circulación de modelos artísticos. Madrid: Editorial Universitaria Ramón Areces, 2015.
Castex, Jean. Renacimiento, Barroco y Clasicismo. Madrid: Akal, 1994.
Murray, Peter y Linda. El arte del Renacimiento. Barcelona: Destino, 1991.
LITERATURA