Universitat Internacional de Catalunya
Cultura Audiovisual
Altres llengües d'impartició: castellà
Professorat
Cita prèvia a través del correu electrònic.
Presentació
La televisió és un mitjà de comunicació de vida recent, però de trajectòria intensa, prolífica i influent.
Des dels seus inicis, les seves potencialitats com a font d’informació, educació, cultura i entreteniment, entre d’altres, arriben a milions d’espectadors arreu del món.
Aquesta assignatura pretén oferir als estudiants coneixements suficients que els permetin comprendre l’evolució que ha tingut la televisió al llarg de la seva història, des de l’anomenada paleotelevisió fins a la hipertelevisió.
Tot i que es traçarà una certa cronologia, no es tracta d’una història lineal, ja que hi conflueixen una sèrie de factors socioculturals, industrials i tecnològics, pràctiques industrials de producció, així com les modificacions radicals dels hàbits contemporanis d’ús i consum per part de les audiències.
D’altra banda, veurem com els modes contemporanis de programar per a la televisió atenen la segmentació progressiva de les audiències fruit dels fenòmens de convergència, transmedialitat i hipermedialitat que han estat resultat de la revolució d’internet i la digitalització dels mitjans. És així com les noves plataformes i formats emergents dissolen els límits del que solíem entendre com a televisió, complexitzant el fenomen i desafiant la nostra comprensió del mitjà.
Dins dels grans gèneres —en constant hibridació— que podem trobar a la televisió, hi ha l’informatiu, el publicitari, el d’entreteniment, el docudramàtic i el ficcional. Per als fins d’aquesta assignatura, ens centrarem principalment en aquests dos últims i els seus formats serials.
Es proposa, doncs, una revisió diacrònica del mitjà televisiu, les seves característiques formals, la connexió amb altres realitats artístiques i/o mediàtiques, en especial amb el cinema. A partir dels anys cinquanta, cineastes paradigmàtics com Alfred Hitchcock, Roberto Rossellini, Frederik Wiseman, Ingmar Bergman, Orson Welles, Jean-Luc Godard i Anne-Marie Mélville, Chris Marker, Marguerite Duras i, posteriorment, David Lynch, Krzysztof Kieslowski, Lars von Trier i Agnès Varda, entre d’altres, van incursionar en la petita pantalla i van forjar l’inici de les fèrtils relacions entre el mitjà televisiu i el cinematogràfic que es cristal·litzen especialment en les sèries que consumim avui. Amb fins experimentals o educatius i amb més o menys èxit, aquests cineastes van intentar trobar un lloc independent dins d’un mitjà hegemònic com la televisió i —encara que a la llum del temps les seves exploracions puguin resultar utòpiques— el cert és que van contribuir a l’enriquiment de les possibilitats estètiques i creatives d’ambdós mitjans.
Seguint la tradició d’aquests autors, el curs proposa reflexionar críticament sobre les operacions narratives i formals que articulen les relacions entre cinema i sèries contemporànies. Aquesta reflexió es desenvoluparà, d’una banda, a través de presentacions orals grupals orientades a explicar l’anàlisi d’estratègies narratives, i de l’altra, mitjançant la realització d’un assaig audiovisual grupal, centrat en l’estudi comparatiu de les estratègies formals en pel·lícules i sèries.
La primera part del curs serà abordada per la docent, que proporcionarà els marcs de referència històrics perquè posteriorment siguin els estudiants qui liderin la segona part de l’assignatura, duent a terme una sèrie de treballs grupals basats en l’anàlisi de casos d’estudi per a la realització dels seus assaigs audiovisuals.
Requisits previs
No requereix requisits previs.
Requisits tècnics
– Durant la primera meitat de l’assignatura (classes de la docent i exposicions grupals) no estarà permès l’ús de pantalles (mòbils, ordinadors, tauletes).
– Durant la segona meitat de l’assignatura (a partir del 13 d’abril, exercicis conduents a l’assaig audiovisual), els estudiants hauran d’assistir a classe amb el seu ordinador portàtil, proveït de programes d’edició i dels cables necessaris per connectar-lo a l’ordinador de l’aula i projectar els resultats de cada exercici.
Objectius
- Introduir els estudiants en els camins que ha seguit la televisió internacional al llarg de la seva història, per tal que comprenguin les seves principals tendències i transformacions en termes de formats, continguts, audiències i plataformes.
- Generar un recorregut condensat que atengui els moments, moviments, productes i autors clau que han marcat la història de la televisió des dels seus orígens i, especialment, la seva relació amb altres mitjans audiovisuals com el cinema.
- Aportar als alumnes eines crítiques bàsiques perquè desenvolupin la capacitat d’observar, comparar i analitzar creacions en relació amb la seva època històrica (passada i present), atenent tant als seus procediments formals com als seus modes de producció i relacionant les noves troballes en la televisió contemporània amb les seves formes predecessores.
- Que els estudiants comprenguin les estructures narratives de la ficció serial, desenvolupant habilitats per analitzar els seus diferents models. Hauran d’identificar les característiques fonamentals de les narratives serials televisives, explorant com es configura internament la ficció en adoptar una estructura serial.
- Ser capaços d’analitzar les implicacions de la convergència entre la televisió contemporània i les noves tecnologies digitals, atenent com aquestes han impactat en el mitjà, en termes d’interactivitat, transmedialitat, hipermedialitat, etc.
- Desenvolupar competències d’investigació i anàlisi crítica aplicades a l’estudi de casos, que permetin als estudiants elaborar presentacions orals fonamentades, articulant referents teòrics, contextuals i formals al voltant de cineastes i produccions serials contemporànies.
- Fomentar les capacitats conceptuals, analítiques i tècniques necessàries per a la realització d’un assaig audiovisual, entenent el muntatge, el ritme i la relació imatge-so com a eines de pensament crític en el camp audiovisual.
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
- 01 - Capacitat d'adaptació a circumstàncies variables
- 02 - Capacitat de comprensió, acceptació de critiques i correcció d'errors
- 03 - Capacitat per administrar i gestionar recursos humans i tècnics
- 04 - Capacitat per treballar en equip i autònomament
- 05 - Capacitat per organitzar temps i espai
- 06 - Capacitat de desenvolupar rigor acadèmic, responsabilitat, ètica i professionalitat
- 07 - Capacitat per aplicar la deontologia i el respecte pel gremi audiovisual
- 08 - Capacitat d'anàlisi crítica, síntesi, concreció i abstracció
- 09 - Capacitat per objectivar i quantificar i interpretar (dades, estadístiques )
- 10 - Capacitat per afrontar dificultats i resoldre problemes
- 11 - Capacitat per generar debat i reflexió
- 12 - Capacitat de complir amb els terminis previstos, desenvolupar la puntualitat i el respecte pels recursos humans, tècnics i material
- 13 - Capacitat de crear comunicació oral i escrita
- 14 - Coneixement i domini de la retòrica i oratòria per comunicar idees pròpies
- 16 - Capacitat de fer servir, analitzar i reflexionar sobre continguts
- 17 - Capacitat per contextualitzar i analitzar críticament els esdeveniments de la realitat social, i poder representar la Història Contemporània
- 18 - Capacitat i desenvolupament de cultura general i interès pels esdeveniments socials
- 19 - Capacitat de documentació informativa
- 20 - Coneixement i domini bibliogràfic mediàtic
- 21 - Coneixement i domini de la cultura digital
- 22 - Coneixement i domini de la distinció entre opinió i informació/ registres col·loquials i cultes.
- 25 - Capacitat de potenciar al màxim el desenvolupament creatiu
- 26 - Capacitat de desenvolupar sentit del gust i la perfecció en l'acabat final i estètica dels projectes
- 35 - Capacitat per contextualitzar i analitzar críticament els productes de la indústria audiovisual
- 40 - Capacitat per defensar i respectar l'autoria i propietat intellectual
- 41 - Capacitat de coneixement i funcionament dels diferents elements agents del sector audiovisual
- 50 - Capacitat per adaptar-se, entendre i aplicar les possibilitats expressives de les noves tecnologies i els seus canvis futurs
- 53 - Capacitat lingüística en català, castellà i anglès
- 54 - Capacitat de fer us amb habilitat la bibliografia, terminologia i estructures lingüístiques de la llengua anglesa relacionades amb l'àmbit de la Comunicació.
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
- En acabar l’assignatura, els estudiants tindran com a resultat un coneixement general i orgànic de l’evolució històrica de la televisió, a través dels seus diferents formats i les seves implicacions socials i culturals.
- De la mateixa manera, hauran adquirit una panoràmica de les complexes interrelacions i dinàmiques entre cinema i televisió i les potencialitats creatives i industrials d’aquesta trobada.
- Els estudiants hauran liderat els seus processos d’aprenentatge com a protagonistes actius de la seva formació, sent la docent una facilitadora i guia per al compliment dels objectius traçats.
- Els estudiants seran capaços de desenvolupar processos bàsics d’investigació audiovisual, incloent la formulació de preguntes d’anàlisi, la contextualització de casos d’estudi i l’articulació de referents teòrics i formals, presentant els resultats de manera clara i argumentada en una exposició oral.
- Els estudiants demostraran la capacitat de concebre i realitzar un assaig audiovisual com a forma d’anàlisi crítica, utilitzant el muntatge visual i sonor, la juxtaposició i l’ús precís del text, per establir relacions formals i narratives entre una pel·lícula i una sèrie televisiva.
- El curs no només haurà fomentat l’autonomia dels estudiants i l’habilitat d’articular un discurs propi amb judicis fonamentats que transcendeixin els continguts mínims plantejats a classe, sinó també la capacitat d’analitzar crítica, analítica i reflexivament les aportacions dels seus companys.
Continguts
A. Història de la televisió (Temes a desenvolupar per la professora)
Tema 1: Els orígens de la televisió. Un panorama per les principals televisions del món. Televisions públiques vs. televisions privades.
Tema 2: La hipertelevisió.
Tema 3: Telerrealitat. Docudrama, reality shows i altres. Telerrealitat i teleescombraria.
Tema 4: Ficció. Les sèries i els seus formats.
Tema 5: Nous modes de consum, nous modes de creació. L’evolució de la televisió a l’era d’internet.
Les plataformes VOD (televisió sota demanda: Netflix, Filmin, Mubi, etc.) i els nous entorns audiovisuals.
B. Casos d’estudi (Investigacions a desenvolupar pels estudiants)
1. David Lynch. Serie: Twin Peacks (1990). Película: Twin Peaks: Fire Walk with Me (1992).
2. Martin Scorsese. Series: Capítulo piloto de Boardwalk Empire (2010-2014). Película: Goodfelllas (1990), entre otras.
3. Krzysztof Kieślowski. Miniserie Decálogo (1989). Película: trilogía Tres colores (Azul, Blanco, Rojo, 1993-1994).
4. Rodrigo Sorogoyen. Serie: Los Años Nuevos (2024). Película: As Bestas (2022).
5. Woody Allen. Serie: Crisis in Six Scenes (Amazon Prime Video, 2016). Películas: Annie Hall (1977), Manhattan (1979), Hannah y sus hermanas (1986).
6. Guillermo del Toro. Serie: The Strain (2014-2017). Películas: El espinazo del diablo (2001), El laberinto del fauno (2006).
7. Philip Barantini. Serie Adolescencia (Netflix, 2025). Película: Boiling Point (2021).
8. David Fincher. Algunos capítulos de series como House of Cards (2013-2018) y Mindhunter (Netflix, 2017). Película: El club de la lucha (1999).
9. Wong Kar-wai. Serie: Blossoms Shanghai (2023). Películas: In the Mood for Love (2000) y 2046 (2004).
10. Gus Van Sant. Algunos capítulos de series como Boss (Starz, 2011), The Devil You Know (2015), When We Rise (2017). Películas: My Own Private Idaho (1991), Good Will Hunting (1997) Elephant (2003), entre otras.
11. Alfonso Cuarón. Miniserie Disclaimer (Apple TV, 2014). Película: Roma (2018).
12. Tomas Vinterberg y Dogma 95. Serie: Familias como la nuestra (2024). Película: La celebración (1998).
13. Lars Von Trier. Serie: El reino (I y II, 1994). Películas: Los idiotas (1998), Rompiendo las olas (1996), Bailando en la oscuridad (2000).
14. Steven Soderbergh. Serie: Mosaic (HBO, 2018). Película: Erin Brockovich (2000), Traffic (2000) y otras.
15. Jane Campion. Serie: Top of the Lake (2013). Película: El piano (1993).
16. Hermanas Wachowski. Serie: Sense 8 (Netflix, 2015-2018). Película: The Matrix (saga de 4 películas). Videojuegos: Enter the Matrix; The Matrix Online, The Matrix: Path of Neo.
17. Stephen Daldry. Dirigió algunos capítulos de la serie The Crown (2016-2023). Película: Las horas (2002).
18. Jason Reitman. Dirige algunos capítulos de la Serie: Casual (2015). Película: Juno (2007).
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment presencial a l'aula
Modalitat totalment presencial. Assignatura de caràcter teòric-pràctic, basada en:
- Classes expositives per a la transmissió de continguts i marcs conceptuals.
- Lectures dirigides de material rellevant.
- Visionat, anàlisi crític i debat sobre material audiovisual projectat.
- Exposicions orals per part dels mateixos estudiants en el marc d’investigacions basades en casos d’estudi.
- Treballs pràctics per a la realització d’un assaig audiovisual com a exercici d’anàlisi crítica, orientat a l’exploració d’operacions formals i narratives mitjançant el muntatge, aplicat a l’estudi comparat entre una pel·lícula i una sèrie.
Activitats a l’aula:
- Classes teòriques impartides per la docent, projecció de fragments audiovisuals, debat.
- Desenvolupament sistemàtic d’exercicis grupals per a l’avanç en l’elaboració tant de l’assaig audiovisual final.
- Exposició de treballs d’investigació grupals per part dels alumnes.
- Exercicis pràctics per a la realització d’un assaig audiovisual.
Activitats fora de l’aula:
- Investigació bibliogràfica i audiovisual, redacció i preparació de treballs grupals basats en casos d’estudi.
- Visionat, selecció i polit del material audiovisual, així com ajustos finals de muntatge, ritme, so i text per al lliurament de l’assaig audiovisual.
| ACTIVITAT FORMATIVA | CRÈDITS ECTS |
|---|---|
| Classes magistrals: a les classes magistrals, el professor, no només transmet continguts o coneixements, sinó també, i sobretot, actituds, motivació, aptituds, valors, etc. També facilita que els assistents puguin manifestar les seves opinions i els seus arguments enfront de la resta d'estudiants. | 2 |
| Coaching: Seguiment, individual o en grups molt reduïts, de com els alumnes assimilen els continguts de l'assignatura. En les sessions de coaching, es corregiran defectes, s'aclariran dubtes, es proposaran exercicis i activitats necessàries per aconseguir els objectius fixats. | 0.8 |
| Seminari. aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat en alguns casos, socialment debatudes, mitjançant treball actiu en grups reduïts. | 0.6 |
| Focused praxis: Lliurament periòdic i individual d'exercicis per aprendre la teoria a través de la pràctica. Cada exercici anirà destinat a adquirir coneixements molt definits i adaptats a la persona concreta així com a esmenar llacunes particulars. seminaris: aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat en alguns casos, socialment debatudes, mitjançant treball actiu en grups reduïts. | 0.6 |
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment presencial a l'aula
Aspectes generals
-Avaluació contínua. No hi ha examen.
-Per l’anterior, l’assistència a classe és 100 % obligatòria.
-És indispensable demostrar una actitud proactiva d’implicació en l’assignatura, participació a classe i interès per les presentacions dels companys.
-És indispensable demostrar autonomia i rigor en el compliment de terminis i pautes de treball.
-Caldrà obtenir una nota igual o superior a 5 en cadascuna de les següents avaluacions per superar l’assignatura.
|
Presentació oral del treball d’investigació grupal sobre un cas d’estudi*** |
30% |
|
Desenvolupament de treballs pràctics classe a classe per a l’elaboració de l’assaig audiovisual. Contempla l’assistència. |
30% |
|
Assaig audiovisual. |
40% |
*** A l’exposició oral, s’haurà de presentar:
- Context general del cineasta, la/les pel·lícula/es i la sèrie a analitzar.
- Argument tant de la pel·lícula com de la sèrie.
- Identificació dels principals temes, forces en tensió, conflictes i elements narratius i dramàtics.
- Selecció de quina/es pel·lícula/es i quines temporades i/o episodis concrets de la sèrie s’analitzaran per a la posterior elaboració de l’assaig audiovisual.
- Identificació preliminar dels principals trets formals recurrents entre la sèrie i la pel·lícula.
- Exemples concrets de fragments per projectar.
Calendari general
Setmanes del 26 de gener al 02 de març (5 setmanes): Classes lectives a càrrec de la docent.
Dilluns 09 de març: Exposicions grups 1, 2 i 3.
Dilluns 16 de març: Exposicions grups 4, 5 i 6.
Dilluns 23 de març: Exposicions grups 7 i 8.
Setmanes del 13 d’abril al 04 de maig (4 setmanes): Exercicis pràctics d’assaig audiovisual a classe.
Dilluns 11 de maig: Sessió final. Projecció d’assajos audiovisuals.
-Al llarg del curs els estudiants hauran d’elaborar un assaig audiovisual grupal sobre un cas d’estudi entre els proposats en el temari d’aquesta guia docent. Hi haurà dues entregues relatives a aquest assaig: una presentació oral grupal (en grups de 3 persones) i l’entrega final de l’assaig audiovisual, de 5 minuts de durada.
– Tant en la presentació oral grupal com en l’assaig audiovisual es valorarà la capacitat dels alumnes per elaborar pensament propi al voltant del cas d’estudi escollit, que transcendeixi o reelabori les lectures tradicionals per proposar mirades innovadores sobre els fenòmens estudiats.
– Pel que fa a la presentació oral grupal, l’avaluació atendrà les particularitats de cada investigació, la qualitat, el rigor, la coherència i la creativitat del conjunt de la proposta i el seu desenvolupament i presentació per part de cada grup i de cadascun dels seus membres (expressió oral i claredat en la transmissió de la informació).
– En l’assaig audiovisual, per la seva banda, s’avaluarà la claredat de la seva idea crítica, la pertinència del muntatge comparatiu, l’ús expressiu del ritme i del so, la coherència formal, la relació entre forma i concepte, i la seva capacitat per produir pensament a través de les imatges, més que per explicar-les.
– Es valorarà que els estudiants tinguin una actitud participativa, atenta, activa i de crítica constructiva envers els treballs dels seus companys.
– La professora es reserva el dret de suspendre l’alumnat en cas de no complir uns mínims d’iniciativa i participació durant el procés.
– S’observarà rigorosament la normativa de la Facultat en relació amb les faltes d’ortografia i el plagi.
Segona convocatòria
Si se suspèn l’assignatura en l’avaluació contínua (perquè alguna de les notes és inferior a 5 o per problemes d’assistència), s’haurà de superar un examen sobre tots els continguts teòrics de l’assignatura, en les dates previstes per a la segona convocatòria. Es controlaran els continguts del temari A. Història de la televisió (temes 1 a 5, desenvolupats per la professora).
Només aquells que hagin obtingut una nota inferior a 5 en l’assaig audiovisual hauran d’entregar, a més, una versió millorada del mateix. En aquest cas, les notes de l’examen teòric i pràctic es promitjaran a parts iguals (només si s’ha obtingut una nota superior a 5 en ambdues parts). Per superar l’assignatura, s’ha d’obtenir una nota superior a 5 en ambdues parts.
L’examen de recuperació (segona convocatòria) serà equivalent al 100 % de la nota i s’haurà d’obtenir una nota superior a 5,0 per superar l’assignatura.
Altres convocatòries
En la tercera convocatòria i successives s’haurà de repetir l’assignatura.
Bibliografia i recursos
BOURDIEU, Pierre (1997). Sobre la televisión, Barcelona, Anagrama.
CARRILLO BERNAL, Javier (2018). Paradigma Netflix. El entretenimiento del algoritmo. Barcelona: UOC.
CASCAJOSA, Concepción y ZAHEDI, Farshad (2016). Historia de la televisión. Valencia: Tirant Humanidades.
CASCAJOSA, Concepción (ed.) (2016). La cultura de las series. Barcelona: Laertes.
CASCAJOSA, Concepción (2006). De la TV a Hollywood: un repaso a las películas basadas en series. Madrid: Arkadin.
CORTÉS, José A (1999). La estrategia de la seducción: la programación en la neotelevisión. Pamplona: EUNSA.
DOMÍNGUEZ, Vicente (Ed.) (2007). Pantallas depredadoras. El cine ante la cultura visual digital. Festival Internacional de Cine de Gijón.
GÓMEZ TARÍN, Francisco y BORT, Iván (2010). “Del cine a la televisión: de 24 fotogramas por segundo a 24 episodios por temporada”, en Biblioteca On-Line de Ciencias da Comunicaçao, Covilha (Portugal), ISSN: 1646-3137.
GORDILLO, Inmaculada (2009). La Hipertelevisión: géneros y formatos. Ecuador: CIESPAL.
IMBERT, Gérard (2008). El transformismo televisivo. Postelevisión e imaginarios sociales. Madrid: Cátedra.
IMBERT, Gerard (2007). El zoo visual: de la televisión espectacular a la televisión especular. Barcelona: Gedisa.
JOST, François (2005). “Lógicas de los formatos de tele-realidad”. En R. Lacalle (coord.), De Signis 7/8, pp. 53-68.
LAMELO, Carles (2016). Televisión social y transmedia. Nuevos paradigmas de producción y consumo televisivo. Barcelona: Editorial UOC.
MONTERO DÍAZ, Julio (2018). Una televisión con dos cadenas. Madrid: Cátedra.
RODRÍGUEZ, Mª del Mar y CORTÉS, Laura (2011). “La influencia del estilo visual cinematográfico en las series de ficción televisiva”. En Miguel A. Pérez Gómez (ed.). Previously On. Interdisciplinary studies on TV series in the Third Golden Age of Television, FRAME, Revista de Cine de la Biblioteca de la Facultad de Comunicación, Universidad de Sevilla.
TUBELLA, Imma, TABERNERO, Carlos, & DWYER, Vicent (2008). Internet y televisión: la guerra de las pantallas. Barcelona: Ariel.
VV. AA. (2005). The Contemporary Television Series. Edinburgh: Edinburgh University Press.
-----------
EXTRA
BAGET I HERMS, Josep M. (2003). La Nostra. Vint anys de TV3. Barcelona: Proa.
BAGET I HERMS, Josep M. (1999). Quaranta anys de televisió a Catalunya. Barcelona: Pòrtic/CIC.
BAGET I HERMS, Josep M. (1993). Historia de la televisión en España (1956-1975). Barcelona: Feed-back Ediciones.
BRANDT, George W. (ed.) (1993). British TV Drama in the 1980s. Cambridge: Cambridge University Press.
CARCAJOSA, Concepción (ed.) (2007). La caja lista: televisión norteamericana de culto. Barcelona: Laertes.
CARRIÓN, Jorge (2011). Teleshakespeare. Madrid: Errata Naturae.
CASTRO DE PAZ, José L (1999). El surgimiento del telefilme. Los años cincuenta y la crisis de Hollywood. Barcelona: Paidós.
COOKE, Lez (2003). British Television Drama: A History. Londres: British Film Institute.
CREEBER, Glen (ed) (2001). The television genre book. Londres: British Films Institute.
DARLEY, Andrew (2002). Cultura visual digital. Espectáculo y nuevos géneros en los medios de comunicación. Barcelona: Paidós.
ELLIS, John (2001). “Broadcast TV as a cultural form”. En John Ellis (ed.). Visible fictions, New York: Routledge, pp. 111-127.
GARCÍA DE CASTRO, Mario (2002). La ficción televisiva popular: Una evolución de las series de televisión en España. Barcelona: Gedisa.
MARTIN, Brett (2013). Difficult Men: Behind the Scenes of a Creative Revolution: From The Sopranos and The Wire to Mad Men and Breaking Bad. New York: Penguin.
MARTÍN BARBERO, Jesús y MUÑOZ, Sonia (1992). Televisión y melodrama. Bogotá: Tercer Mundo Editores.
MENDÍBIL, Álex (2013). España en serie. Madrid: Prisa TV/Aguilar.
MILLS, Bret (2009). The Sitcom. Edinburgo: University of Edinburgh Press.
MÜLLER, Jurgen (2015): Las mejores series de TV. Las series favoritas de Taschen de los últimos 25 años. Taschen.
NEIRA, Elena (2018). Así convierte Netflix una serie en fenómenos globales: el caso Élite. Innovación Audiovisual.
PALACIO, Manuel (2020). Historia de la televisión en España. Barcelona: Gedisa.
PASOLINI, Pier Paolo (2003). Contre la télévision. Paris, Les solitaire Intempestifs.
SCOLARI, Carlos A. (2013). Narrativas transmedia. Cuando todos los medios cuentan. Barcelona: Deusto.
SÁNCHEZ MESA, Domingo. (ed.) (2019). Narrativas transmediales: La metamorfosis del relato en los nuevos medios digitales. Barcelona: Gedisa.
VIVES-FERRÁNDIZ, Luis (2022). La Cultura Visual en tiempos digitales y posthumanos. Vitoria: Sans Soleil Ediciones.