Universitat Internacional de Catalunya
Estètica I
Altres llengües d'impartició: català
Professorat
Presentació
L'aparició de l'estètica com a disciplina filosòfica ha de situar-se, estrictament parlant, al segle XVIII, quan Alexander Gottlieb Baumbarten publica el seu tractat Aesthetica. No obstant això, la reflexió filosòfica sobre la bellesa i sobre l'art està present a la filosofia des dels seus mateixos inicis. A la present assignatura, es presentaran els antecedents de l'estètica com a disciplina filosòfica; s'estudiarà, molt especialment, la metafísica de la bellesa de sant Tomàs d'Aquino i, des d'aquí, es dialogarà amb altres autors del món clàssic i medieval. El fil conductor d'aquest curs serà un clàssic fragment de Sant Tomàs sobre la bellesa: Summa Teològica, I, q.39, a.8. L'estudi de la doctrina de Baumgarten i la seva repercussió sobre el pensament modern i contemporani es reservarà per la segona part d'aquesta assignatura, Estètica II.
Objectius
— Estudiar les aproximacions clàssiques medievals a la metafísica de la bellesa, prestant una atenció especial al pensament filosòfic de Sant Tomàs d’Aquino.
— Oferir les eines conceptuals necessàries per tal que l'estudiant, després d'aquest curs, pugui llegir per ell mateix textos clàssics i medievals sobre l'art i la bellesa.
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
- E01 - Coneixement i habilitat per donar una visió cultural/humanística a d'altres ciències o als seus mètodes
- E02 - Coneixement i habilitat per fer servir mètodes i tècniques propis de les ciències humanes
- G02 - Capacitat d'anàlisi i de síntesi.
- G03 - Capacitat de crítica i autocrítica.
- G04 - Capacitat per prendre decisions, resoldre problemes i elaborar judicis argumentats
- G05 - Capacitat de treball autònom, d'organització i planificació
Continguts
Introducció. lL'estètica com a disciplina científica
1. La bellesa en la síntesi filosòfica de Sant Tomàs.
2. Persona i Bellesa.
3. Els principis constitutius de la bellesa: la integritat, la proporció i la «claritas».
4. La transcendentalitat de la bellesa.
5. El poeta relatiu i el Poeta absolut.
6. El misteri de la inspiració poètica.
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment presencial a l'aula
— Lectura, comentari i discussió dels grans textos medievals i clàssics sobre la bellesa.
— Orientació bibliogràfica per aprofundir en les qüestions exposades.
— Presentacions orals.
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment presencial a l'aula
— Assistència i apunts: 20 % de la nota.
— Entrega i presentació oral d'un treball sobre un tema vinculat amb l'Estètica (el tema i l'estructura del treball s'acordarà directament amb el professor. El treball serà realitzat en grups de dues o tres persones): 20%
— Examen final: 60 % de la nota.
Avaluació única
L’avaluació única consistirà en un examen final, amb un valor del 100 % de la qualificació final.
Bibliografia i recursos
BIBLIOGRAFIA BÀSICA
Llibres
LIRA, Osvaldo, El misterio de la poesia I. El poeta, Ediciones Nueva Universidad, Santiago de Chile, 1974.
LOBATO, Abelardo, Ser y Belleza, Unión Editorial, Madrid, 2005.
MIRÓ, Abel, Les arrels tomistes i agustinianes de l’estètica de Josep Torras i Bages, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2018.
MONACHESE, Angela, Tommaso d’Aquino e la Belleza, Armando Editore, Roma, 2016.
TORRAS I BAGES, Josep, Estètiques, Editorial Balmes, Barcelona, 1936.
Articles
FORMENT, Eudald, «La transcendentalidad de la belleza», a: Thémata. Revista de Filosofía, n. 9, 1992, pp. 165-82.
MIRÓ, Abel, "El cant sagrat com a plenitud del llenguatge en Sant Tomàs d’Aquino", dins de: Espíritu, LXVI, nº153, Barcelona, 2017.