Amable estudiant,

L’estudi de la personalitat es presenta com una tasca fascinant i problemàtica.

Fascinant perquè en el fons de cada persona s’amaga l’anhelosa qüestió de saber com s’és. Tal fascinació respon a un desig natural i irreprimible: el de saber sobre un mateix per a saber a què atenir-se.

I problemàtica perquè són molts els estudiosos, les teories i les escoles de psicologia des de les quals s’ha abordat l’estudi de la personalitat. Per això, és normal que al principiant (tu, amable estudiant) tal vegada et costi una mica més d’esforç passar de l’un a l’altre model de personalitat o que t’obstinis a fer-los xocar i tractar d’integrar-los en un sol model sintètic, totalitzant i gairebé críptic.

El meu consell és animar-te a mirar d’arribar a una síntesi personal, que t’ajudi a conèixer-te i conduir-te a tu mateix i a il·luminar els passos que has de donar en la travessia de la vida.

És convenient deixar-te seduir per l’estudi de la psicologia de la personalitat per les implicacions que això pugui tenir en l’acostament a altres persones, amb les quals abans o després hauràs de trobar-te en l’exercici de la teva professió.

Si estudies motivat o mogut per aquestes circumstàncies, se t’aplanarà el camí i fins i tot pot ser que et deixis captivar pel que estudies, fet que t’ajudarà a moblar-te el cap. Sempre que et plantegis problemes i reflexions.

(ref.: A. Polaino-Lorente)