Universitat Internacional de Catalunya
Història i Fonaments del Periodisme
Altres llengües d'impartició: anglès, castellà,
Professorat
Presentació
Probablement, la nostra era sigui la primera en tota la història de la Humanitat en la qual les persones reben més informació i disposen de més quantitat de dades. Aquesta informació s'estructura en relats i narracions que mostren discursos, postures, judicis i crítiques que afecten a la realitat que ens envolta. La confecció d'aquests relats, els seus textos i imatges, tenen el poder de modelar la visió de qui els consumeix respecte a un esdeveniment o realitat concreta.
Com analitzar aquests relats i com construir-los és fonamental per al comunicador. La selecció, organització, estructura i presentació d'aquesta informació permet aconseguir l'èxit que es pretén amb una història. Un èxit que té a veure amb els canvis en la societat, amb comprensions dels fets històrics dels que som testimoni i, al cap ia la fi, de la mateixa naturalesa de l'ésser humà. Els processos d'informació no són un intercanvi fred de dades o de missatges aïllats, sinó una interacció de textos, històries i discursos.
En aquesta assignatura, l'alumne aprendrà a assumir una actitud crítica davant les històries i discursos i a seleccionar els elements per construir una pròpia, així com els plantejaments que li permetin assolir l'objectiu proposat. Aprendrà les eines que li permetin estructurar i dotar de contingut a un relat.
Així mateix, en aquesta assignatura es posarà èmfasi en la necessitat de la realització de processos de documentació, gestió d'informació i verificació d'informacions a la feina periodística. Per això, l'alumne adquirirà coneixements sobre l'ús d'eines, sistemes, fonts i procediments necessaris per poder dur a terme una documentació periodística correcta.
Requisits previs
Cap.
Objectius
- Definir el periodisme com un servei públic basat en verificació, context i interès públic.
- Distingir periodisme, opinió, influència, publicitat, propaganda i desinformació.
- Aplicar criteris de noticiabilitat i jerarquia a fets reals o hipotètics.
- Comprendre com agenda-setting, framing i pseudoentorn influeixen en l’opinió pública.
- Treballar amb fonts i documents amb criteris de contrast, atribució i transparència.
- Situar els reptes actuals: IA generativa, plataformes, polarització, SLAPPs i concentració.
- Convertir la intuïció en criteri professional argumentat.
Continguts
BLOC 1. QUÈ ÉS EL PERIODISME?
- Definició del periodisme i la transformació de la professió
- La construcció de l’actualitat
- Les funcions del periodisme
- Marc legal dels periodistes i codi deontològic
BLOC 2. QUÈ ÉS NOTÍCIA?
- Fets i notícies
- Criteris i selecció
- Jerarquització de temes
- Els gèneres periodístics
- Les fonts informatives
BLOC 3. DOCUMENTACIÓ I FACTCHECKING
- Arxiu i documentació
- Cerca i credibilitat
- Factchecking
- IA, ciutadania i rutines
BLOC 4. HISTÒRIA DEL PERIODISME
- Orígens
- Industrialització
- Audiovisual i propagnda
- Catalunya, Espanya i internacional
- Ecosistema digital
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment presencial a l'aula
PRIMERA CONVOCATÒRIA:
Avaluació contínua a partir de 5 activitats/treballs
Activitat 1: Rigor - 15%
Activitat 2: Criteri - 15%
Activitat 3: Factchecking - 20%
Activitat 4: Memòria - 15%
Activitat 5: Confiança - 35%
SEGONA CONVOCATÒRIA I SUCCESSIVES
Examen - 100%
*Es tindrà en compte l'assistència i l'actitud.
Bibliografia i recursos
Anderson, C. W., Bell, E., & Shirky, C. (2012). Post-industrial Journalism: Adapting to the Present: a Report. Columbia Journalism School.
Castells, M. (2009) Comunicación y poder. Madrid: Alianza Editorial.
Gomis, L. (1991). Teoría del periodismo. Cómo se forma el presente. Barcelona: Paidós.
Jenkins, H. (2008). Cultura de la convergencia. Paidós.
Jiménez, D. (2018) El director. Madrid: Libros del K.O.
Kovach, B., & Rosentiel, T. (2012). Los elementos del periodismo. Madrid: Santillana.
Lakoff, G. (2017). No pienses en un elefante. Lenguaje y debate político. Península.
Lippmann, W. (2003). La opinión pública. Madrid: Cuadernos de Langre.
Martínez-Albertos, J. L. (1989). El lenguaje periodístico. Madrid: Paraninfo
Salmon, C. (2008). Storytelling. La máquina de fabricar historias y formatear las mentes. Península: Barcelona.
Wolton, D. (2010). Informar no es comunicar. Contra la ideología tecnológica. Gedisa: Barcelona.
Bamberg, M. G. W., & Andrews, M. (2004) Considering Counter-narratives: Narrating, resisting, making sense. John Benjamins B. V.: Amsterdam.
Guallar, J.; Leiva-Aguilera, J. (2013) El content curator. Guía básica para el nuevo profesional de internet.Barcelona: UOC.
Mortimer, J. A., & van Doren, C. (1996) Cómo leer un libro. Debate: Madrid.
Neumann, E.N. (2010). La espiral del silencio. Paidós Comunicación.