Universitat Internacional de Catalunya

Empresa

Empresa
3
16224
3
Primer semestre
OB
Llengua d'impartició principal: català

Altres llengües d'impartició: anglès, castellà,

Professorat


Mail. 

Presentació

Aquesta assignatura vol proporcionar una visió teórico-pràctica de l’empresa informativa en els seus diferents nivells i el seu entorn. L’objectiu és que els alumnes coneguin l’estructura i l’organització de l’empresa, per facultar-ne la integració futura com a professional, en autoocupació o exercint-hi càrrecs de direcció.

Requisits previs

No. 

Objectius

  • Entendre els fonaments de l’empresa informativa.
  • Conèixer els factors externs i interns que condicionen la creació i gestió de les empreses informatives.
  • Identificar les tipologies d’empreses periodístiques, adquirint els coneixements necessaris per interpretar les diferències en l’organització dels tres nivells en què es classifiquen.
  • Comprendre les singularitats de la gestió dels recursos humans i tècnics per a la posada al mercat de la informació com a objecte amb valor econòmic.
  • Identificar les tendències innovadores de l’entorn empresarial informatiu.

Continguts

1. Introducció 

  • Nocions generals d'empresa i empresari. Emprenedoria
  • Origen de les empreses informatives
  • Factors que intervenen en el seu desenvolupament
  • Tipologia

2. Empresa Informativa

  • Definició i característiques
  • Titularitat, forma jurídica
  • Aplicació a l'àmbit de la informació
  • La digitalització i el efectes en les empreses informatives

3. L'entorn. Anàlisi PESTEL

  • La regulació. El finançament. El nou entorn multimèdia. La convergència tecnològica i empresarial.
  • Condicionants interns. Titularitat (pública o privada). Cultura empresarial. Objectius socials. Volum.
  • La disrupció digital i els seus efectes
  • Empreses de premsa, empreses de ràdio, empreses de televisió. El nou paradigma digital
  • Exemples i estudi de cas 

4. La gestió de les empreses informatives

  • Organització i estructura de gestió: visió dels organigrames i els departaments. Teories i criteris d'aplicació.
  • El finançament
  • Els recursos humans: la gestió del talent i les persones
  • L'enfocament al mercat: l'anàlisi, la producció, la comercialització.
  • Un cas concret: la producció televisiva

5. Estratègies

  • Les forces del mercat
  • La cadena de valor
  • Estratègies i aplicació: àmbit local; nacional i transnacional
  • Anàlisi de grups de comunicació


6. El nou mercat laboral

  • Condicionants. Estat actual i perspectives
  • Autocupació del periodista, tipologia d'empreses
  • Nou serveis, innovació, eines i recursos
  • Detecció d'oportunitats en el mercat informatiu. Eines, recursos i metodologia


7. Seminaris

  • Introducció a la comptabilitat: anàlisi d'estats financers
  • Gestió financera: aplicació a les empreses informatives
  • Direcció estratègica: gestió del talent; gestió dels recursos en competència; gestió de la complexitat
  • Estudi de casos: empreses i corporacions
  • Treball final: anàlisi de l'evolució, estratègies i estats financers d'una empresa informativa

Bibliografia i recursos

Artero-Muñoz, J. P., Zugasti, R., & Hernández-Corchete, S. (2021). Media concentration in Spain: National, sectorial, and regional groups. Estudios sobre el Mensaje Periodístico, 27(3), 765–777. https://doi.org/10.5209/esmp.76577

Cerezo, P. (2022). Deconstruyendo los medios. Córdoba: Arcopress.

Cunningham, S., Flew, T., & Swift, A. (2015). Media economics. Londres: Palgrave.

De Mateo Pérez, R., Bergés Saura, L., & Sabater Casals, M. (2009). Gestión de empresas de comunicación. Sevilla: Comunicación Social.

Díaz-Noci, J. (2019). Cómo los medios afrontan la crisis: Retos, fracasos y oportunidades de la fractura digital. El profesional de la información, 28(6), e280625. https://doi.org/10.3145/epi.2019.nov.25

Galán, J., Aguado, G., Caro, F. J., & Manfredi, J. L. (2017). Empresa informativa XXI: Planificación estratégica. Madrid: Síntesis.

García-Santamaría, J. V. (2016). Los grupos multimedia españoles: Análisis y estrategias. Barcelona: UOC.

García-Santamaría, J. V., & Pérez-Serrano, M. J. (2020). Grupos de comunicación en España: Madurez y profundas transformaciones en un final de ciclo. Palabra Clave, 23(4), e2345. https://doi.org/10.5294/pacla.2020.23.4.5

Hesmondhalgh, D. (2019). The cultural industries (4th ed.). Los Angeles: SAGE.

Legorburu Hortelano, J. M. (Coord.). (2013). Modelos de convergencia de medios en España I. Madrid: CEU Ediciones.

Medina Laverón, M. (2011). Estructura y gestión de empresas audiovisuales. Pamplona: EUNSA.

Mora-Figueroa, B. (2009). El mercado global de la comunicación. Pamplona: EUNSA.

Nafría, I. (2017). La reinvención de The New York Times. Austin: Centro Knight para el Periodismo en las Américas, Universidad de Texas.

Pérez-Serrano, M., García-Santamaría, J. V., & Rodríguez Pallares, M. (2021). La prensa regional en España: Análisis y prospectiva económica y editorial. Historia y Comunicación Social, 26(1), 181–190. https://doi.org/10.5209/hics.75707

Salaverría, R., & Martínez-Costa, P. (Coords.). (2021). Medios nativos digitales en España: Caracterización y tendencias. Salamanca: Comunicación Social Ediciones y Publicaciones. http://espejodemonografias.comunicacionsocial.es/issue/view/425

Scolari, C. A. (2024). Sobre la evolución de los medios: Emergencia, adaptación y supervivencia. Buenos Aires: Ampersand.

Yuste, B., & Cabrera, M. (2014). Emprender en periodismo. Barcelona: UOC.