Universitat Internacional de Catalunya
Estètica
Altres llengües d'impartició: català, anglès
Professorat
Cita concertada per email.
Presentació
L'Estètica es presenta com la reflexió sobre allò bell, la bellesa, i la seva relació amb l'amor, la moral i la veritat. L'Escola Pitagòrica i, especialment, Plató, són pioners en la cultura occidental a l'hora de proposar una idea sobre què serà la bellesa; i ho fan basant-se en l'elaboració d'un discurs que inclou tant la raó com el sentiment, el pensament com la passió.
Des d'aquesta sòlida base, que inclou la lectura dels diàlegs platònics “El banquet” i “Fedro”, experimentarem l'evolució del pensament d'Occident pel que fa a les reflexions sobre la Bellesa, fins a arribar a aventurar una definició de la significació del concepte “estètica” en la societat contemporània.
Així mateix, en aquest sentit potser pot resultar útil per a l'estudiant la lectura de les meves "Lliçons Preliminars d'Estètica", text que serà llegit i interpretat a classe, i que serà facilitat en format PDF a aquells estudiants que així ho requereixin.
El cinema, com es pot donar per descomptat en una assignatura del grau en Comunicació Audiovisual, serà el fil conductor que acompanyarà aquesta indagació historicofilosòfica sobre el Bell.
Requisits previs
No.
Objectius
Essencialment l’assignatura pretén que l’alumne aprengui a utilitzar alguns conceptes bàsics de l’Estètica. Ll’assignatura també vol oferir a l’alumne una panoràmica el més completa possible de la reflexió histórica y filosófica del concepte de Bellesa, ja sigui de la que ha estat motivada pels nous moviments artístics, com per les que han generat els nous anàlisis teòrics i filosòfics. La intenció, doncs, no és únicament dotar l’alumne d’unes capacitats crítiques d’anàlisi dels nous llenguatges, sinó també ajudar-lo a situar-se professionalment tot comprenent els fonaments estètics i històrics del treball creador dins la cultura.
En aquest sentit la utilització dels conceptes i eines desenvolupades per la tradició estètica permetrà a l’alumne un coneixement més detallat i ric del discurs audiovisual i l’ajudarà a comprendre les relacions existents entre els actuals intercanvis d’informació i els tradicionals, és a dir, a veure la continuïtat i les ruptures que els nous llenguatges i les noves tecnologies suposen en la producció simbòlica i cognitiva.
Pel que fa al seu context actual, el curs dota l’alumne d’eines per actualitzar el seu bagatge cultural tot nodrint-lo d’una reflexió crítica sobre la cultura estètica de la posmodernitat.
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
- Analitzar el comportament i les característiques de les audiències en l’entorn audiovisual contemporani.
- Contextualitzar els principals productes audiovisuals des de la seva creació per identificar la influència que exerceixen sobre els valors morals de les societats dels segles XX i XXI.
- Explicar l’evolució estètica de les obres artístiques audiovisuals al llarg dels segles XX i XXI.
- Reconèixer les dinàmiques i les influències d’un món globalitzat, així com l’impacte d’Internet sobre la societat, per crear continguts audiovisuals atractius per a diferents públics i audiències heterogènies.
- Comprendre la dimensió econòmica del seu àmbit professional, així com la gestió de les empreses del sector audiovisual.
- Reconèixer el marc legal i institucional en què desenvoluparan la seva activitat professional.
- Identificar les lleis que regulen la producció i la distribució d’informació i de continguts audiovisuals, incloent-hi els aspectes relacionats amb la propietat intel·lectual i els drets d’imatge.
- Mantenir-se actualitzat sobre el panorama radiotelevisiu contemporani i les plataformes de streaming per identificar com s’adapten a les demandes de l’audiència.
- Identificar els principals creadors de contingut contemporanis i el seu públic objectiu per comprendre la influència que exerceixen sobre les diferents generacions.
- Comprendre el fenomen social que ha suposat la diversificació de l’oferta de sèries disponibles a les plataformes de streaming, així com la influència que aquestes exerceixen sobre els valors i les subcultures del segle XXI.
- Disposar de criteris estètics per comprendre, avaluar i relacionar obres audiovisuals, desenvolupant el gust i la sensibilitat en contextos artístics.
- Analitzar la cultura contemporània i digital, identificant les avantguardes artístiques i la seva evolució històrica, detectant tendències emergents i reconeixent els principals referents i estils del llenguatge audiovisual per comprendre el seu impacte en la comunicació humana.
Continguts
TEMA 1: Introducció: l'Estètica com a disciplina acadèmica
1. L'Estètica i els estudis universitaris
2. Sentit de l'Estètica al grau de Comunicació Audiovisual
3. Estètica i disseny art cinematogràfic
TEMA 2: L'Estètica a l'Antiguitat
1. L'escola pitagòrica: la bellesa com a proporció entre les parts i el tot
2. Plató: relació entre la bellesa i l'amor a El Banquet
3. La "Poètica" d'Aristòtil i l'Estètica hel·lenística
TEMA 3: L'Estètica a l'Edat Mitjana i el Renaixement
1. L'Estètica medieval: Agustí d'Hipona i Tomàs d'Aquino
2. "La Divina Comèdia", un referent estètic i moral
3. El platonisme i la teoria de l'amor de Marsilio Ficino
TEMA 4: L'Estètica a l'Edat Moderna
1. René Descartes i l'Estètica racionalista
2. David Hume i el subjectivisme
3. Immanuel Kant: la "Crítica del judici" i "El bell i el sublim"
TEMA 5: L'Estètica contemporània
1. Hegel: la idea de progrés i la "mort de l'art"
2. Nietzsche i l'eterna lluita entre Apol·lo i Dionís
3. L'Estètica postmoderna
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment presencial a l'aula
- Avaluació continua (fitxes setmanals i examen parcial): 40%
- Projecte final: 60%
Per a la segona convocatòria caldrà recuperar la part (o parts) pendent, bé sigui l'avaluació continua, el projecte final, o totes dues parts
Bibliografia i recursos
ALSINA, H., ROMAGUERA, J. Textos y Manifiestos del Cine. Madrid: Cátedra 1989
ARGULLOL, R. Tres miradas sobre el arte. Barcelona: Icaria 1985
AUMONT, J. La estética hoy. Madrid: Cátedra 1997
BAUDRILLARD, J. El complot del arte: ilusión y desilusión estéticas. Amorrortu 2006
BAZIN, A. ¿Qué es el cine? Madrid: Rialp 1990
CARROLL, N. Una filosofía del arte de masas. Madrid: Machado libros 2002
CASTRO, S. J. En teoría es arte. Una introducción a la estética. Salamanca: Edibesa 2005
ESTRADA, D. Estética. Barcelona: Herder 1988
FOSTER, H. The Anti-aesthetic: essays on postmodern culture. New York: The New Press 1998
GADAMER, H.G. La actualidad de lo bello. Barcelona: Paidós 1991
GIVONE, S. Historia de la estética. Madrid: Tecnos 1990
GRAW, I. ¿Cuánto vale el arte? Buenos Aires: Mardulce 2015
JIMÉNEZ, J. Teoría del arte. Madrid: Tecnos 2002
JIMÉNEZ, J. Imágenes del hombre. Fundamentos de estética. Madrid: Tecnos 2017
LIPOVETSKY, G., Seroy, J. La estetización del mundo. Barcelona: Anagrama 2015
MARCHÁN FIZ, S. La estética en la cultura moderna. Madrid: Alianza 1987
MOLINUEVO, J. L. La experiencia estética moderna. Madrid: Síntesis 1998
PLATÓN. El banquete. Estudio crítico a cargo de Carlos García Gual. Madrid: Alianza 2013
- Fedro. Edición de Emilio Lledó Iñigo. Serie Textos críticos. Madrid: Gredos 2014
PLAZAOLA, J. Introducción a la estética. Madrid: BAC 1973
PUIGDOMÈNECH, Jordi: Lecciones preliminares de Estética. Reflexiones sobre la belleza. Saarbrücken: EAE 2012
SEDLMAYR, H. La revolución en el arte moderno. Madrid: Acantilado 2008
TARKOVSKI, A. Esculpir en el tiempo. Barcelona: Rialp 1990
VALVERDE, J.M. Breve historia y antología de la estética. Barcelona: Ariel 2000
VILAR. G. Las razones del arte. Madrid: Antonio Machado 2005
VILAR, G. Desartización. Paradojas de un arte sin fin. Salamanca: Universidad de Salamanca 2010
XIRAU, R. i SOBREVILLA, D. Estética. Madrid: Trotta 2003
ZUNZUNEGUI, Santos. Pensar la imagen. Madrid: Cátedra 1992
VETESSE, A. El arte contemporáneo. Madrid: Rialp 2013.