El desig d'avançar la mort (DAM) és un fenomen fluctuant que pot emergir amb una certa freqüència en els pacients amb càncer avançat o en determinats moments crítics del procés d'altres malalties en situació avançada. Es tracta d'un fenomen reactiu al sofriment d'origen multifactorial, i objecte de preocupació entre els professionals de la salut.

Diversos estudis relacionen el DAM amb factors d'origen físic, emocional, espiritual i social. Aquest, no sempre és expressió d'un genuí desig de morir, més aviat s'albira com un mitjà per a acabar amb el sofriment.

Per això, la seva identificació precoç és una oportunitat per a detectar un sofriment moltes vegades ocult i tractar d'alleujar-lo. No obstant això, la seva detecció precoç i abordatge suposen un repte donada la naturalesa del fenomen, la vulnerabilitat de la població en la qual es presenta, així com la reticència dels professionals per temor a danyar o a envair la privacitat. Alguns estudis han mostrat que els intents precoços de detecció i la seva avaluació no són molestos, sinó ben acceptats per part dels pacients, però requereix professionals formats en el seu abordatge i avaluació.

El DAM també suposa el deure ètic de comprendre i ajudar a la persona que l'expressa; descartar sempre qualsevol trastorn depressiu que pot ocórrer en aquestes situacions; i alleujar el sofriment subjacent. En qualsevol cas, abans d'interpretar el DAM com una expressió deliberada d'autonomia personal, han d'explorar-se les àrees de sofriment present o anticipat.
En cas contrari, tractar de satisfer un desig expressat pel pacient sense un abordatge multidimensional podria anar en detriment de brindar una bona atenció i assumir el greu risc d'abandonar als pacients a un destí en el qual el sofriment és present.

Avui, més que mai, amb la implantació de la llei orgànica de regulació de l'eutanàsia, es requereix formar als professionals en l'exploració del DAM per a tractar-ho des d'una perspectiva clínica.