Universitat Internacional de Catalunya

Treball Fi de Grau

Treball Fi de Grau
15
8143
5
Segon semestre
TF
Mòdul Propi ESARQ
Treball de fi de grau
Llengua d'impartició principal: castellà

Altres llengües d'impartició: català, anglès

Presentació

 

Aquest darrer curs de projectes està destinat a desenvolupar el Treball Fi de Grau en les assignatures de Projectes 7 i 8. Els alumnes s’agrupen en dos tallers de treball dirigits per els professors Miquel Lacasta i Jordi Badia i ambdós tallers treballen entorn el concepte de la Diagonal Verda a la ciutat de Barcelona.

Aquest concepte utilitzat per la Margarita Jover per enfatitzar la gran escala del Parc del Camí Comtal i la seva geometria respecte la ciutat, oferia una oportunitat única d’entendre el projecte com a part d’un futur eix verd que podria travessar la ciutat connectant el mar amb la muntanya i contrapesant l’altre gran eix cívic de la ciutat: la Diagonal. Aquesta idea aportava una nova manera d’entendre la ciutat estructurant-la a partir de la gran X generada pel creuament de les dues diagonals i a la vegada introduint un nou concepte sobre el paper que han de jugar els espais verds en una ciutat densa com la nostra, connectats als dos grans espais públics que defineixen la nostra ciutat, com són les platges i Collserola.

Els dos equips analitzaran com el projecte de Parc Comtal redactat pels equips Alday Jover / RCR / West 8 ha canviat les regles del joc d’un lloc que encara no existeix.

Per fer-ho s’organitzaran en dos grups que treballaran de manera autònoma en dos sectors d’aquesta Diagonal Verda : al voltant del Parc de la Ciutadella (grup Miquel Lacasta) i a l’esquerda de la Sagrera (grup Jordi Badia).

-Taller Ciutadella: El taller pren com a territori de reflexió el Parc de la Ciutadella. La idea és reflexionar i projectar en termes metropolitans, com des de l’extrem de la Sagrera es pot fer arribar l’antic Camí Comtal fins el mar, en termes urbans, com obrir el Parc de la Ciutadella a noves transversalitats, mar/muntanya, Llobregat/Besòs, i en termes humans, com estructurar un nou imaginari urbà basat en el concepte de Paisatge Productiu, és a dir, com incorporar les reflexions d’àmbit energètic, econòmic, social, cultural y polític per tornar a la ciutat i als ciutadans un seguit de propostes que veritablement puguin ser vàlides, emocionants i pròximes.

-Taller Sagrera: La proposta de curs consisteix en analitzar en parella 9 trams del perímetre del futur Parc del Camí Comtal de la Sagrera i proposar una ordenació de cada un d’ells, per acabar amb un estadi individual que centrarà la mirada en un únic edifici. Com a resultat obtindrem 19 projectes que compartiran la situació de límit amb el Parc. Aquests, s’hauran de desenvolupar amb el rigor i detall necessari que exigeix un projecte final de carrera, però sense oblidar les reflexions més globals sobre el paper que ha de jugar l’arquitectura en relació a la construcció d’un lloc i una ciutat.

 

Requisits previs

Matriculació TFG

Objectius

 

- Taller Ciutadella

El Taller de Final de Grau o TFG és sens dubte la posada de llarg després de un llarg camí de més de cinc anys. Com en cap altra situació, un projecte de TFG esdevé una confrontació a cara descoberta amb allò més essencial del fet projectual arquitectònic (i per tant deixant de banda la dimenció fonamental de l'obra). Ara bé, evidentment un projecte de TFG és alhora una recerca. Una recerca personal sobre els límits projectuals de cada alumne, i una recerca disciplinar en tant ue en cap altre moment del recorregut professional es podrà desenvolupar fins al límit una idea innovadora, una tècnica nova o una construcció del relat propi d'allò que anomenem arquitectura. En altres paraules un projecte de TFG ha de plasmar un procés de maduresa arquitectònica.

L'ambició del nostre taller rau en trobar les capacitats per tal que els projectes siguin capaços de construir un fil argumental que defengui la connexió entre una nova estructura arquitectònica de pensament i concepció espai/temporal (en tant que dinàmica, complexa i transveral) i les noves demandes d'una societat canviant, a l'alçada dels nous reptes de la contemporaneïtat, estructurats al voltant de noves lògiques operatives transversals.

La voluntat del nostre taller pretén defensar l’íntima connexió entre l’assimilació de paràmetres multifocals urbans d’alta intensitat i el desenvolupament creatiu associat al projecte contemporani en tant que estructurador de noves relacions claus, instigador de transicions evolutives urbanes y re-lectures emergents de la tradició cultural urbana i arquitectònica pròpia. Un dels fonaments del taller serà la dissolució de la figura pura, absoluta, icònica o objectual, entesa com a manifestació d’allò absolut, i la substitució per una nova i particular “condició de l’entorn” que vindria donada per una certa lògica dels límits. Límits físics, límits urbans, límits re-naturalitzats, límits socials, límits difosos, límits econòmics,... A partir d’assumir aquestes condicions de l’entorn es vol plantejar un procés que faci un trànsit expeditiu d’allò estàtic a allò dinàmic, d’allò categòric a allò relacional, d’allò neutral a allò intencional, d’allò tàctic a allò estratègic, en definitiva d’allò objectiu i objectual a allò intersubjectiu i interpolar. Aquesta proposta de fonaments d’un procés projectual obert, obliga a treballar en termes de interactivitat transversal dispositiva és a dir en termes d’articulació del pensament, potenciant la diversitat de resultats, l’ equalització de la complexitat i la promoció de un nou marc relacional. El resultat de tot plegat vol donar entitat al que anomenem aquí “nous paisatges de referència”. Finalment un projecte de TFG és un projecte també eminentment disciplinar, i per tant, amb punts fixes de referència, elements o conceptes que donen fonament al fet projectual. En el nostre cas volem fer palesa la tríada de conceptes de base sobre el que orbita el projecte contemporani de l’arquitectura. El que podríem anomenar com allò contextual, allò constructiu i allò complexe. És per aquesta raó disciplinar (no exempta d’una certa indisciplina mesurada) que donem una importància cabdal a aportacions d’ àrees de coneixement amb pes i lògiques pròpies com son el urbanisme i la reflexió sobre el territori, la tècnica constructiva, l’ estàtica estructural i la expressió gràfico/simbòlica. En darrer terme, però alhora també cabdal en el desenvolupament d’ un projecte de TFG, hi ha una model de comportament necessari per a poder abordar una tasca tant intensa com la que es proposa: la posada en escena de nous valors ètics, el vector imprescindible de la il·lusió i la profunda creença de que el fet projectual és enormement estimulant.

- Taller Sagrera

Aquest últim curs de projectes coincideix amb el treball fi de grau (TFG). L’alumne ha de ser conscient que, en realitat aquest projecte és molt més que un tràmit que ha d’assumir per graduar-se: és el darrer projecte acadèmic i el primer projecte de la seva carrera professional. No és el final sinó el punt de partida d’una nova trajectòria vital. Així doncs no pot ser tampoc un final en l’aprenentatge ja que en un món en constant canvi, on el coneixement és sovint inabordable, esdevé imprescindible continuar formant-se més enllà de l’escola. El curs i conseqüentment el Projecte de Fi de Grau avalua una actitud. L’alumne ha de mostrar una forma de ser, una preparació i predisposició envers el projecte. L’arquitecte, com el metge, ho és pel seu comportament en el món professional i personal que l’envolta; parlar d’actitud és parlar de vocació. El que posem a prova aquest darrer any és la vocació de l’alumne per assolir quelcom més important que els coneixements tot demostrant una predisposició personal necessàriament intensa, apassionada i compromesa amb sí mateix i amb els altres: la vocació d’arquitecte.
- El Projecte com a Manifest:El projecte com a Manifest és un acte personal. És allò que hom vol dir i transmetre com a resposta a l’exercici. Prové de la introspecció; ho és tant des dels aspectes més racionals i analítics com d’aquells més subjectius i intangibles. És una resposta intel·lectual. Manifest és també una declaració compromesa, coherent i responsable, i sempre oportuna i pertinent envers el projecte.

- El Projecte com a Compromís: El projecte és també un compromís amb els altres. Tot compromís implica entrega; doncs el projecte està al servei de les persones i del lloc on es troba. Per tant té el seu origen en la cultura col·lectiva, en prové d’ella i en forma necessàriament part. Així doncs ha de millorar el seu context anticipant-se a les necessitats comunes i donant-hi bona resposta. Treballar a Barcelona, en un lloc d’actualitat, és una oportunitat per l’alumne d’entendre el projecte com un compromís amb la seva ciutat.

- El Projecte com a Treball Col·lectiu: El projecte és una reflexió col·lectiva així com un acte social. És un treball en grup on el coneixement es comparteix generant sinèrgies amb els altres treballs. L’arquitecte ja no és un individu independent i autònom. L’alumne ha de treballar en equip i amb els altres tallers compartint i aprofitant les correccions i coneixements dels altres així com també ho farà en la seva activitat professional.

- El Projecte com a Disciplina: L’Arquitectura és una disciplina que dóna resposta des de l’ofici. L’alumne ha de dominar amb solvència tant els aspectes compositius com tècnics i aprendre a coordinar les diverses àrees com les estructures, l’urbanisme, les instal·lacions, la sostenibilitat, l’accessibilitat, entre d’altres.

- El Projecte com a Emoció: Per últim el projecte ha de ser sorprenent. És necessària una actitud innovadora, experimental i arriscada, ser inconformista i qüestionar-se constantment. Ha de cercar la inventiva per sorprendre i emocionar buscant i superant els límits.

 

Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

Competències propedèutiques

Aptitud per a: Aplicar els procediments gràfics a la representació d’espais i objectes (1-T); concebre i representar els atributs visuals dels objectes i dominar la proporció i les tècniques dels dibuixos, incloses les informàtiques (2-T).

Coneixement adequat i aplicat a la arquitectura i a l’urbanisme: Els sistemes de representació espaial (3); L’anàlisi i teoria de la forma i les lleis de la percepció visual (4); La geometria mètrica i projectiva (5); Les tècniques d’aixecament gràfic en totes les seves fases, des del dibuix d’apunts a la restitució científica (6); Els principis de la mecànica general, l’estàtica, la geometria de masses i els camps vectorials i els tensorials (7); Els principis de la termodinàmica, acústica i òptica (8); Els principis de la mecànica de fluids, hidràulica, electricitat i electromagnetisme (9); Les bases de la topografia, hipsometria i cartografia i les tècniques de modificació del terreny (10).

Coneixement aplicat de: El càlcul numèric, la geometria analítica i diferenciat i els mètodes algebraics (11).

 

Competències tècniques

Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar: Estructures d’edificació (12-T); Sistemes de divisió interior, fusteria, escales i altra obra acabada (13-T); Sistemes de tancament, coberta i la resta del gruix de l’obra (14-T); Solucions de cimentació (15-T); Instal·lacions de subministrament, tractament i evacuació d’aigües, de calefacció i de climatització (16-T).

Aptitud per a: Aplicar les normes tècniques i constructives (17); Conservar les estructures d’edificació, la cimentació i la obra civil (18); Conservar l’obra acabada (19); Valorar les obres (20).

Capacitat per a: Conservar el gruix de l’obra (21); Projectar instal·lacions edificatòries i urbanes de transformació i subministrament elèctric, de comunicació audiovisual, de condicionament acústic i de il·luminació artificial (22); Conservar instal·lacions (23).

Coneixement adequat de: La mecànica de sòlids, de medis continus i del sòl, així com de les qualitats plàstiques, elàstiques i de resistència dels materials del gruix de l’obra (24); Els sistemes constructius convencionals i la seva patologia (25); Les característiques físiques i químiques, els procediments de producció, la patologia i l’ús de materials de construcció (26); Els sistemes constructius industrialitzats (2l7).

Coneixement de : La deontologia, la organització col·legial, l’estructura professional i la responsabilitat civil (28); Els procediments administratius i de gestió i tramitació professional (29); La organització d’oficines professionals (30), Els mètodes d’amidaments, valoració i peritatge (31); El projecte de seguretat i higiene en obra (32); La direcció i gestió immobiliàries (33).

 

Competències projectuals



Aptitud per a la concepció, la pràctica i el desenvolupament de: Projectes bàsics i d'execució, croquis i avantprojectes (34-T); Projectes urbans (35-T); Adreça d'obres (36-T).



Aptitud per a: Elaborar programes funcionals d'edificis i espais urbans (37); Intervenir en i conservar, restaurar i rehabilitar el patrimoni construït (38-T); Suprimir barreres arquitectòniques (39-T); Exercir la crítica arquitectònica (40); Resoldre el condicionament ambiental passiu, incloent l'aïllament tèrmic i acústic, el control climàtic, el rendiment energètic i la il·luminació natural (41-T); Catalogar el patrimoni edificat i urbà i planificar la seva protecció (42).

Capacitat per a: Realitzar projectes de seguretat, evacuació i protecció en immobles (43-T); Redactar projectes d'obra civil (44-T); Dissenyar i executar traçats urbans i projectes d'urbanització, jardineria i paisatge (45-T); Aplicar normes i ordenances urbanístiques (46); Elaborar estudis mediambientals, paisatgístics i de correcció d'impactes ambientals (47-T).



Coneixement adequat de: Les teories generals de la forma, la composició i els tipus arquitectònics (48); La història general de l'arquitectura (49); Els mètodes d'estudi dels processos de simbolització, les funcions pràctiques i l’ergonomia (50); Els mètodes d'estudi de les necessitats socials, la qualitat de vida, l'habitabilitat i els programes bàsics d'habitatge (51); L'ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals (52); Les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, així com dels seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics (53); L'estètica i la teoria i història de les belles arts i les arts aplicades (54); La relació entre els patrons culturals i les responsabilitats socials de l'arquitecte (55); Les bases de l'arquitectura vernacla (56); La sociologia, teoria, economia i història urbanes (57); Els fonaments metodològics del planejament urbà i l'ordenació territorial i metropolitana (58); Els mecanismes de redacció i gestió dels plans urbanístics a qualsevol escala (59).



Coneixement de: La reglamentació civil, administrativa, urbanística, de l'edificació i de la indústria relativa a l'acompliment professional (60); L'anàlisi de viabilitat i la supervisió i coordinació de projectes integrats (61); La taxació de béns immobles (62).

 

Competències pròpies ESARQ

Aptitud per la concepció, la pràctica i el desenvolupament de : Projectes arquitectònics i urbans adequats als nous temps (63); Cultura arquitectónica i urbana (64).

Aptitud per a: Reconèixer les característiques de la contemporaneïtat i la llibertat en entendre l’arquitectura (65); Interioritzar la forma arquitectònica (66); Comprendre i analitzar l’arquitectura i la ciutat en relació amb els sistemes de pensament i la societat (67); Aplicar l’estètica i la teoria i història de les belles arts a l’arquitectura i l’urbanisme.

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

 

Els dos tallers demanen una proposta desenvolupada i complerta d’un edifici en tots els seus aspectes i escales; situació, emplaçament, plantes, alçats, seccions, detalls constructius i façanes. Una proposta clara de programa i distribució, amb plànols d’estructures, instal·lacions, accessibilitat i sostenibilitat. La proposta inclourà diverses maquetes de treball, una maqueta de conjunt i diverses vistes, esquemes i imatges necessàries per a la comprensió del projecte.

 

Continguts

Els continguts d'aquesta matèria es disposen en línia amb els objectius abans especificats, amb la finalitat de desenvolupar les corresponents competències (34-T, 35-T, 36-T, 37, 38-T, 39-T, 40, 41-T, 42, 43-T, 44-T, 45-T, 46, 47-T, 48, 49, 50, 51, 52, 53, 54, 55, 56, 57, 58, 60, 61 y 62) detallades prèviament:

- Projectes arquitectònics bàsics i d'execució, croquis i avantprojectes.
- Projectes urbans.
- Aspectes d'afectació en projectes arquitectònics de l'adreça d'obres.
- Elaboració de programes funcionals d'edificis i espais urbans.
- Intervenció, conservació, restauració i rehabilitació del patrimoni construït des del punt de vista projectual.
- Barreres arquitectòniques.
- La crítica arquitectònica en el projecte.
- L'acondicionament ambiental passiu, l'aïllament tèrmic i acústic, el control climàtic, el rendiment energètic i la il•luminació natural en el projecte arquitectònic.
- Catalogació del patrimoni edificat i urbà, i planificació de la seva protecció des del punt de vista projectual.
- Projectes de seguretat, evacuació i protecció en immobles.
- Projectes d'obra civil.
- Traçats urbans i projectes d'urbanització, jardineria i paisatge.
- Normes i ordenances urbanístiques.
- Estudis mediambientals, paisatgístics i de correcció d'impactes ambientals.
- Teories generals de la forma, la composició i els tipus arquitectònics en la seva aplicació projectual arquitectònica.
- La incidència de la història general de l'arquitectura en la projectación.
- Simbolització, funcions pràctiques i ergonomia en el projecte arquitectònic.
- Necessitats socials, qualitat de vida, habitabilitat i programes bàsics d'habitatge.
- Ecologia, sostenibilitat i principis de conservació de recursos energètics i mediambientals en el projecte arquitectònic.
- Les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental: els seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics aplicats al projecte arquitectònic.
- Afectació en el projecte arquitectònic de l'estètica, de la teoria i de la història de les belles arts i arts aplicades.
- Relació entre patrons culturals i responsabilitats socials de l'arquitecte en el projecte arquitectònic.
- Arquitectura vernacla i projecte arquitectònic.
- Projecte arquitectònic i sociologia, teoria, economia i història urbanes.
- El projecte arquitectònic des dels fonaments metodològics del planejament urbà i l'ordenació territorial i metropolitana.
- Reglamentació civil, administrativa, urbanística, de l'edificació i de la indústria relativa a l'acompliment professional.
- Anàlisi de viabilitat, supervisió i coordinació de projectes integrats.
- Taxació de béns immobles.

Aquests 28 apartats són al seu torn els resultats d'aprenentatge a exigir a l'alumnat per a l'avaluació de les competències.

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



 

El sistema de qualificacions queda definit d'acord amb la legislació vigent, definit en l'article 5 del REIAL DECRET 1125/2003, de 5 de setembre, segons l'escala numèrica de 0 a 10, amb expressió d'un decimal, a la qual podrà afegir-se la seva corresponent qualificació qualitativa:

 

0-4,9: Suspès (SS).
5,0-6,9: Aprobat (AP).
7,0-8,9: Notable (NT).
9,0-10: Excel·lent (EX).

 

Material didàctic