- Taller Ciutadella

El Taller de Final de Grau o TFG és sens dubte la posada de llarg després de un llarg camí de més de cinc anys. Com en cap altra situació, un projecte de TFG esdevé una confrontació a cara descoberta amb allò més essencial del fet projectual arquitectònic (i per tant deixant de banda la dimenció fonamental de l'obra). Ara bé, evidentment un projecte de TFG és alhora una recerca. Una recerca personal sobre els límits projectuals de cada alumne, i una recerca disciplinar en tant ue en cap altre moment del recorregut professional es podrà desenvolupar fins al límit una idea innovadora, una tècnica nova o una construcció del relat propi d'allò que anomenem arquitectura. En altres paraules un projecte de TFG ha de plasmar un procés de maduresa arquitectònica.

L'ambició del nostre taller rau en trobar les capacitats per tal que els projectes siguin capaços de construir un fil argumental que defengui la connexió entre una nova estructura arquitectònica de pensament i concepció espai/temporal (en tant que dinàmica, complexa i transveral) i les noves demandes d'una societat canviant, a l'alçada dels nous reptes de la contemporaneïtat, estructurats al voltant de noves lògiques operatives transversals.

La voluntat del nostre taller pretén defensar l’íntima connexió entre l’assimilació de paràmetres multifocals urbans d’alta intensitat i el desenvolupament creatiu associat al projecte contemporani en tant que estructurador de noves relacions claus, instigador de transicions evolutives urbanes y re-lectures emergents de la tradició cultural urbana i arquitectònica pròpia. Un dels fonaments del taller serà la dissolució de la figura pura, absoluta, icònica o objectual, entesa com a manifestació d’allò absolut, i la substitució per una nova i particular “condició de l’entorn” que vindria donada per una certa lògica dels límits. Límits físics, límits urbans, límits re-naturalitzats, límits socials, límits difosos, límits econòmics,... A partir d’assumir aquestes condicions de l’entorn es vol plantejar un procés que faci un trànsit expeditiu d’allò estàtic a allò dinàmic, d’allò categòric a allò relacional, d’allò neutral a allò intencional, d’allò tàctic a allò estratègic, en definitiva d’allò objectiu i objectual a allò intersubjectiu i interpolar. Aquesta proposta de fonaments d’un procés projectual obert, obliga a treballar en termes de interactivitat transversal dispositiva és a dir en termes d’articulació del pensament, potenciant la diversitat de resultats, l’ equalització de la complexitat i la promoció de un nou marc relacional. El resultat de tot plegat vol donar entitat al que anomenem aquí “nous paisatges de referència”. Finalment un projecte de TFG és un projecte també eminentment disciplinar, i per tant, amb punts fixes de referència, elements o conceptes que donen fonament al fet projectual. En el nostre cas volem fer palesa la tríada de conceptes de base sobre el que orbita el projecte contemporani de l’arquitectura. El que podríem anomenar com allò contextual, allò constructiu i allò complexe. És per aquesta raó disciplinar (no exempta d’una certa indisciplina mesurada) que donem una importància cabdal a aportacions d’ àrees de coneixement amb pes i lògiques pròpies com son el urbanisme i la reflexió sobre el territori, la tècnica constructiva, l’ estàtica estructural i la expressió gràfico/simbòlica. En darrer terme, però alhora també cabdal en el desenvolupament d’ un projecte de TFG, hi ha una model de comportament necessari per a poder abordar una tasca tant intensa com la que es proposa: la posada en escena de nous valors ètics, el vector imprescindible de la il·lusió i la profunda creença de que el fet projectual és enormement estimulant.

- Taller Sagrera

Aquest últim curs de projectes coincideix amb el treball fi de grau (TFG). L’alumne ha de ser conscient que, en realitat aquest projecte és molt més que un tràmit que ha d’assumir per graduar-se: és el darrer projecte acadèmic i el primer projecte de la seva carrera professional. No és el final sinó el punt de partida d’una nova trajectòria vital. Així doncs no pot ser tampoc un final en l’aprenentatge ja que en un món en constant canvi, on el coneixement és sovint inabordable, esdevé imprescindible continuar formant-se més enllà de l’escola. El curs i conseqüentment el Projecte de Fi de Grau avalua una actitud. L’alumne ha de mostrar una forma de ser, una preparació i predisposició envers el projecte. L’arquitecte, com el metge, ho és pel seu comportament en el món professional i personal que l’envolta; parlar d’actitud és parlar de vocació. El que posem a prova aquest darrer any és la vocació de l’alumne per assolir quelcom més important que els coneixements tot demostrant una predisposició personal necessàriament intensa, apassionada i compromesa amb sí mateix i amb els altres: la vocació d’arquitecte.
- El Projecte com a Manifest:El projecte com a Manifest és un acte personal. És allò que hom vol dir i transmetre com a resposta a l’exercici. Prové de la introspecció; ho és tant des dels aspectes més racionals i analítics com d’aquells més subjectius i intangibles. És una resposta intel·lectual. Manifest és també una declaració compromesa, coherent i responsable, i sempre oportuna i pertinent envers el projecte.

- El Projecte com a Compromís: El projecte és també un compromís amb els altres. Tot compromís implica entrega; doncs el projecte està al servei de les persones i del lloc on es troba. Per tant té el seu origen en la cultura col·lectiva, en prové d’ella i en forma necessàriament part. Així doncs ha de millorar el seu context anticipant-se a les necessitats comunes i donant-hi bona resposta. Treballar a Barcelona, en un lloc d’actualitat, és una oportunitat per l’alumne d’entendre el projecte com un compromís amb la seva ciutat.

- El Projecte com a Treball Col·lectiu: El projecte és una reflexió col·lectiva així com un acte social. És un treball en grup on el coneixement es comparteix generant sinèrgies amb els altres treballs. L’arquitecte ja no és un individu independent i autònom. L’alumne ha de treballar en equip i amb els altres tallers compartint i aprofitant les correccions i coneixements dels altres així com també ho farà en la seva activitat professional.

- El Projecte com a Disciplina: L’Arquitectura és una disciplina que dóna resposta des de l’ofici. L’alumne ha de dominar amb solvència tant els aspectes compositius com tècnics i aprendre a coordinar les diverses àrees com les estructures, l’urbanisme, les instal·lacions, la sostenibilitat, l’accessibilitat, entre d’altres.

- El Projecte com a Emoció: Per últim el projecte ha de ser sorprenent. És necessària una actitud innovadora, experimental i arriscada, ser inconformista i qüestionar-se constantment. Ha de cercar la inventiva per sorprendre i emocionar buscant i superant els límits.