Universitat Internacional de Catalunya

Dret de la Informació

Dret de la Informació
6
9286
2
Segon semestre
FB
Llengua d'impartició principal: castellà

Professorat


A convenir amb el cos docent.

Presentació

L'assignatura té per objecte introduir l'alumne en el marc jurídic en que es desenvolupa la professió del periodista. Per això s'ha fet un plantejament que integra els aspectes teòrics de imprescindible domini amb la pràctica diària a la que es veu immers l'informador dels nostres dies.

Requisits previs

L'assignatura no té requisits previs.

Objectius

  1. De coneixement: reconèixer la Constitució com a norma jurídica suprema, així com d'identificació dels poders de l'Estat i la seva producció jurídica, les seves relacions, el sistema de drets i llibertats que incorpora i la singularitat de l'estructura composta d'Espanya com a Estat de les Autonomies.
  2. Habilitats: distinció d'institucions i principis constitucionals.
  3. Actituds: iniciar un acostament humanístic al text de la Constitució, sobretot pel que fa als valors superiors de l'ordenament jurídic: llibertat, igualtat, pluralisme polític i justícia.

Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • 02 CG - Capacitat per aprendre i actuar autònoma i responsablement
  • 04 CG - Capacitat per organitzar temps i espai
  • 06 CG - Capacitat de lectura, anàlisi i síntesi
  • 08 CG - Capacitat de reflexió i memorització
  • 10 CG - Coneixement i domini de repertoris bibliogràfics
  • 11 CG - Coneixement i domini dels diferents recursos de recerca
  • 16 CE - Capacitat per emetre judicis i valoracions crítiques ben argumentades
  • 18 CE - Capacitat per detectar fets noticiables
  • 26 CE - Capacitat per entendre i aplicar la dimensió legal d'un producte periodístic

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

L'alumne sabrà reconèixer la posició jurídica del ciutadà en l'Estat de Dret i estarà familiaritzat amb les referències professionals del periodista especialitzat en tribunals.

Els estudiants:

  1. Tindran els coneixements bàsics d'economia, dret, geografia i història per poder ser capaços d'entendre alguns dels grans problemes de la societat actual.
  2. Interioritzaran una visió complexa de les societats contemporànies.
  3. Comprendran amb més coneixement de causa el present i sabran detectar tendències.
  4. Tindran una major capacitat d'anàlisi de la societat i forgessin un esperit crític i independent.
  5. Desenvoluparan capacitats per relacionar-se amb els altres, treballar en equip, crear sinergies positives i consciència global de la diferència.
  6. Coneixements profunds sobre què és l'home, les diferents formes d'organitzar-se, la cultura, la religió i la intimitat.

Continguts


Tema 1. Introducció a la teoria de lEstat: 1. Necessitat dun ordre polític. 2. Elements bàsics de l'Estat. 3. L'Estat Constitucional. 4. El cas espanyol: la Constitució del 1978. 5. L'estructura de la Constitució del 1978.

Tema 2. La Constitució i les seves garanties: 1. La jurisdicció constitucional. 2. La reforma constitucional. 3. El dret d'excepció.

Tema 3. Les funcions de l'Estat: 1. La funció legislativa. 2. La funció executiva. 3. La funció judicial.

Tema 4.- Controls entre poders: Institucions de control: 1. El control polític. 2. El control jurídic.

Tema 5. La llibertat d'informació: 1. Introducció: llibertat d'expressió i llibertat d'informació. 2. El contingut de la llibertat d'informació. 3. La facultat d'investigar.

Tema 6. La difusió de la informació (I): 1. Subjecte. 2. La televisió

Tema 7. La difusió de la informació (II): 1. Internet. 2. Els drets d'autor.

Tema 8. Rebre informació: 1. El dret a rebre informació. 2. La llibertat d'informació al món. 3. La llibertat en el dret a la informació. 4. La universalitat i el dret a la informació.

Tema 9. El dret a la informació i la veritat: 1. El requisit constitucional de veracitat. 2. La veracitat i la rectificació. 3. La desinformació.

Tema 10. Els drets del professional de la informació: 1. La clàusula de consciència. 2. El secret professional.

Tema 11. La llibertat dexpressió: 1. Fonament. 2. Contingut. 3. Funció social.

Tema 12. El periodisme de tribunals: 1. Introducció. 2. La jurisdicció penal.

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



Mitjançant les diferents activitats formatives (exposicions orals, anàlisi de textos, síntesi de continguts exposats a les classes magistrals) es pretén que l'estudiant sigui capaç de guanyar sentit crític, autonomia en el desenvolupament del treball a més dels coneixements abocaments en cadascuna de les unitats temàtiques del curs.

ACTIVITAT FORMATIVA CRÈDITS ECTS
Classes magistrals: En les classes magistrals, el professor, no només transmet continguts o coneixements, sinó també, i sobretot, actituds, motivació, aptituds, valors, etc. També facilita que els assistents puguin manifestar les seves opinions i els seus arguments enfront de la resta d'estudiants. 3.6
Coaching: Seguiment, individual o en grups molt reduïts, de com els alumnes assimilen els continguts de l'assignatura. En les sessions de coaching, es corregiran defectes, s'aclariran dubtes, es proposaran exercicis i activitats necessàries per aconseguir els objectius fixats. 0.6
Focused praxis: Lliurament periòdic i individual d'exercicis per aprendre la teoria a través de la pràctica. Cada exercici anirà destinat a adquirir coneixements molt definits i adaptats a la persona concreta així com a esmenar llacunes particulars. seminaris: aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat –en alguns casos, socialment debatudes–, mitjançant treball actiu en grups reduïts. 1.2
Seminari. aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat –en alguns casos, socialment debatudes–, mitjançant treball actiu en grups reduïts. 0.6

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



L'assignatura s'avalua mitjançant exercicis pràctics, un examen parcial que allibera matèria i l'examen final. Els exercicis pràctics i l'examen parcial suposen el 40 % de la nota final de lassignatura. L'examen final suposa el 60% de la nota final de l'assignatura. Per poder presentar-se a l'examen final de l'assignatura cal haver assistit al 80% de les classes.

A la segona convocatòria s'hauran de presentar els alumnes que no hagin obtingut un 5 com a mínim a la nota final de l'assignatura. L'examen de segona convocatòria tractarà del total de l'assignatura.


Per a la tercera i successives convocatòries no serà obligatori que els alumnes assisteixin a classe i segueixin l'avaluació contínua i, per tant, només podran ser avaluats amb l'examen final.

S'observarà rigorosament la normativa de la facultat en relació amb les faltes d‟ortografia i el plagi.

Bibliografia i recursos

A les classes presencials s'oferiran lectures, obligatòries o suggerides, que complementaran la següent bibliografia bàsica:

ALANDETE, David. Fake news: la nueva arma de destrucción masiva. Ed. Deusto. 2019.

ALVAREZ CONDE, Enrique. Curso de Derecho Constitucional, 2 vols. Ed. Tecnos (6 ª edición), 2008.

AZURMENDI, Ana. Derecho de la información: guía jurídica para profesionales de la comunicación. Eunsa, 2001.

AZURMENDI, Ana. Derecho de la Comunicación. Guía jurídica para profesionales de los Medios. Eunsa, 2016.

BALAGUER CALLEJÓN, Francisco (coord.). Manual de derecho constitucional. 2 vols. Ed. Tecnos. 14ª Ed.  2019.

BALAGUER CALLEJÓN, María Luisa. Derecho de la información y de la comunicación. Ed. Tecnos. 2016. 

BARCELO, M., Vintró, J. (coords.). Derecho Público de Cataluña. Atelier, 2011.

ESCOBAR DE LA SERNA, Luis. Derecho de la Información. Dykinson, 2004.

MOLAS, Isidre. Derecho Constitucional. Tecnos, 2009.

ORTEGA GUTIERREZ, David. Manual de Derecho de la Información. Editorial Universitaria Ramón Areces, 2003.

SANJURJO REBOLLO, Beatriz. Manual de Derecho de la Información. Una perspectiva legal para un mundo cada día más mediático. Dykinson (2009).

URIAS, Joaquín. Principios de derecho de la información.  Ed. Tecnos. 3ª Ed. 2014.  

VV.AA. Santiago MUÑOZ MACHADO (ed.). Comentario mínimo de la Constitución Española. Ed. Crítica. 1ª Ed. 2018.