Universitat Internacional de Catalunya

Comunicació Televisiva

Comunicació Televisiva
6
9292
2
Segon semestre
FB
Llengua d'impartició principal: castellà

Altres llengües d'impartició: català

Professorat


Els alumnes poden contactar amb els professors a través del correu electrònic i concertar les hores d’atenció personalitzada que necessitin. Després de cada classe també es poden fer consultes.

llobetmarc@uic.es

 

Presentació

El llenguatge audiovisual és una eina fonamental per al coneixement dels diferents sectors de la indústria de la comunicació. El llenguatge televisiu, al igual que d'altres llenguatges, disposa d'una sintaxis i una gramàtica pròpies. Comprendre l'ús d'aquest llenguatge com a transmissor d'expressions, continguts i estratègies mercantils és fonamental pel futur del "periodista".

Els programes informatius són la columna vertebral de les televisions generalistes. És a través d’aquests programes que les cadenes mostren als ciutadans les realitats del dia a dia que ens envolten. Periodistes i comunicadors tenen l’encàrrec social d’oferir i interpretar amb immediatesa les noticies. Només amb una preparació adequada es pot oferir al ciutadà una informació de qualitat.

En aquesta assignatura s'intentarà aplicar aquest llenguatge al sector de la televisió i, més concretament, a la programació informativa, i les diferents formes amb què la petita pantalla tracta la realitat.

Requisits previs

Per seguir amb normalitat el curs no cal cap coneixement previ especialitzat. Abans de les pràctiques s’oferirà un repàs de l’operació de la càmera i de l’equipament d'edició. Aquests coneixements són necessaris per poder assolir els objectius de l'assignatura.

Objectius

Es tracta de proporcionar a l'alumne els principis i coneixements bàsics del món televisiu i familiaritzar-lo amb les rutines de producció dels programes informatius. La creació de reportatges per televisió, el coneixement de l’estructura i de les variants d’aquest format, han de permetre adquirir capacitat d’anàlisi, tant sobre els continguts com pel que fa a la posada en escena. En definitiva, trobar la relació directa entre el món televisiu i el periodisme, analitzant el seu funcionament, metodologies i expressions formals. L'assignatura es reforça amb l'aplicació dels coneixements teòrics.

Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • 04 CG - Capacitat per organitzar temps i espai
  • 15 CE - Capacitat lingüística en català, castellà i anglès
  • 20 CE - Capacitat de planificar i executar projectes periodístics
  • 29 CE - Capacitat per entendre i aplicar els diferents gèneres i formats periodístics
  • 31 CE - Capacitat per entendre i aplicar les diferents tipologies de guions televisius i radiofònics
  • 32 CE - Coneixement i domini de la imatge i les seves capacitats comunicatives
  • 38 CE - Coneixement i domini dels conceptes, dades, estadístiques i gràfics econòmics
  • 45 CE - Capacitat i habilitat per donar forma creativa al missatge periodístic

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

Els/les estudiants:

1. Hauran de parlar i escriure correctament

2. Tindran millor domini del llenguatge, capacitat creativa i podran manipular-lo de manera més eficient en funció dels objectius que es proposin

3. Coneixement i domini dels diferents gèneres periodístics ( entrevista, reportatge, magazine, artícles d'opinió)

4. Coneixement de les possibilitats retòriques del llenguatge, per aconseguir els efectes desitjats al receptor

Continguts

La televisió dels programes informatius no diaris.

El reportatge informatiu.

 

1.- Introducció. Programes de reportatges, d’entrevistes i de debat

2.-Reportatges informatius. Metodologia per entrevistes

2.1.- Preparació: recerca d’informació, preparació d’entrevistes exteriors i de plató.

2.2 Realització pràctica d’entrevistes. Errors freqüents.

3.- Producció de reportatges

3.1 Plantejament temàtic: subtemes, calendari, mitjans

3.2 Reporterisme. Stand-ups. Posada en escena

3.3 Selecció de protagonistes i declaracions

4.- Preparació per l’edició. El text

5.- Edició de reportatges

6.- Gravació al plató d’un programa de reportatges

6.1 Postproducció del programa

6.2 Valoració de la pràctica realitzada

 

PRIMER BLOC: 

Aquesta part inclou sessions teòriques i pràctiques per aprofundir en diferents formats informatius més enllà dels programes informatius diaris. Desenvolupar tasques de producció audiovisual de reportatges, buscar temes i continguts. Anàlisi de diferents formats i preparació a plató de pràctiques informatives.

Exercicis del primer bloc:

1)      “papus” o "vox populi", l’enquesta de carrer i la localització exterior

2)      La roda de premsa. Busca i assistència a una roda de premsa informativa i posterior compactat

3)      Reporterisme televisiu, anàlisi de formats. “Callejeros”, “En el punto de mira”, “Trinxeres”. Elaboració d’un reportatge de tema propi en grup de sis minuts. Pràctica obligatòra per superar l’assignatura

4)      L’entrevista. Entrevista a un personatge públic, a plató i a l'exterior

5)      El debat televisiu, anàlisi de programes i posada en escena

6)      Directe amb seqüència

7)      Directe amb entrevista. Formats de programa que l’utilitzen

8)      Reporter amb protagonisme dins d’una informació. Anàlisis de formats i metodologia

9)      Presentar a plató. La funció i tasca d’un presentador en un format informatiu no diari

10)   Tema propi informatiu. elaboració d'un guió televisiu. Buscar i elaborar un tema propi pel programa

 

SEGON BLOC: 

A partir del material gravat i eleborat durant la primera part de l’assignatura, els alumnes realitzaran un programa de caràcter informatiu que haurà d’incliure algunes de les pràctiques ja fetes i crear nous continguts.

El programa serà gravat a plató i la classe haurà de definir el contingut, fer l'escaleta i el guió i la realització en directe.

 

22 de gener. Marc Llobet (3.30h) TOTAL 3.30h

Horari: 11.30h a 15h. Aula i material de plató

Introducció als informatius, exemples visuals i teoria de la peça i les seves parts

29 de gener. Marc Llobet (3.30h) TOTAL 7H

Horari: 11.30h a 15h. Aula i material de plató

Parts de la peça. Gravació de totals

5 de febrer. Marc Llobet (3.30h)

Horari: 11.30h a 15h. Aula i material de plató

Parts de la peça. Gravació stand up

12 febrer. Marc Llobet (3.30h) TOTAL 10.30H

Horari: 11.30h a 15h. Aula i material de plató

Fals directe i crònica de corresponsal.

19  de febrer (3.30h) TOTAL 14H

Horari: 11.30h a 15h. Aula i material de plató

Entrega peça 1 i directe

26 de febrer: (3.30h)

Classe pràctica de funcionament de plató

Presentadors promter a plató.

4 març Llobet (3.30h)

Horari: 11.30h a 15h. plató

Pràctica presentadors a plató

El presentador a plató

Plató. Presentació dret i altres elements com el videowall o el croma

11 març Marc Llobet (3.30h) TOTAL 27H

Preparació informatiu 1, escaleta i grafismes (aula)

18 de març. Marc Llobet (3,30h)

Gravació informatiu 1

8 abril: 

4h Pampin: últimes hores a plató i feina a un canal 24h

2,5h Redondo: inici peça i bloc perfeccionament

15 abril:

3h Ramon

3h Redondo

Els informatius i formats matinals.

Redondo:  La previsió meteorològica. Història internacional i nacional. Perfil del presentador. Audiències. Formats de presentació. Visionat mundial.  

Pellicer tele pública i privada i entrevista

22 abril:

3h Ramon

3hRedondo (info el temps plató)

Horari: Pellicer de 8.30h a 11.30h. Redondo de 11.30h  a 15h. Aula i plató

Pellicer: equip d’edició i carrera professional

Redondo: croma i pràctica temps. La presentació al plató. Pràctica individual. Nous formats televisius. Debat. 

29 abril:

3h Redondo (peça 2 i preparar info final)

Horari: Pellicer de 8.30h a 11.30h. Redondo de 11.30h  a 15h. Aula i plató

Redondo pràctica professional i perfeccionament. Entrega peça 2 sobre medi ambient o el temps i amb expert. I visionat

6 maig:

3,5h: Redondo, gravació informatiu final amb totes les tècniques de perfeccionament

13 maig:

Entregues finals de informatiu 2 i notes.

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



  

ACTIVITAT FORMATIVA CRÈDITS ECTS
Classes magistrals: En les classes magistrals, el professor, no només transmet continguts o coneixements, sinó també, i sobretot, actituds, motivació, aptituds, valors, etc. També facilita que els assistents puguin manifestar les seves opinions i els seus arguments enfront de la resta d'estudiants. 1.8
Focused praxis: Lliurament periòdic i individual d'exercicis per aprendre la teoria a través de la pràctica. Cada exercici anirà destinat a adquirir coneixements molt definits i adaptats a la persona concreta així com a esmenar llacunes particulars. seminaris: aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat –en alguns casos, socialment debatudes–, mitjançant treball actiu en grups reduïts. 1.8
Coaching: Seguiment, individual o en grups molt reduïts, de com els alumnes assimilen els continguts de l'assignatura. En les sessions de coaching, es corregiran defectes, s'aclariran dubtes, es proposaran exercicis i activitats necessàries per aconseguir els objectius fixats. 0.6
E-learning: Es facilitarà l'aprenentatge no presencial fonamentat en les TIC. 0.2
Taller: espai de treball eminentment pràctic, en el qual s'adquireixen competències (comportaments observables i habituals que condueixen a l'èxit en l'acompliment d'una funció o tasca) pertanyents a matèries pràctiques o també teòriques (capacitats intel·lectuals, lògiques, crítiques, d'aprenentatge intel·lectual, estudi, citació, etc.). 0.6
Labs: grups de treball en els quals es combina la teoria i la pràctica. En ells l'objectiu no consisteix tant a exercitar tècniques ja conegudes, sinó a fer avançar tant la teoria com la tècnica. Els labs culminaran també en un producte professional o semiprofessional, si bé aquesta vegada de caràcter necessàriament innovador (resultat de la combinació de reflexions o lectures innovadores dels mitjans i la realitat social). 1.0

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



5 punts: totes les pràctiques fetes al llarg de l’assignatura

2 punts: part de Marc Redondo: 1 punt la peça i un punt pràctica plató

1 punt: les indicacions finals de Ramon Pellicer per la pràctica final

2 punts: informatiu final

 

Independentment de la mitjana de notes de les pràctiques de l'assignatura, cap alumne que no tingui més de la meitat dels tests d'actualitat superats, aprovarà l'assignatura.

La segona convocatòria és un examen teòric de conceptes televisius després d'entregar un reportatge audiovisual de 5 mminuts de duració. El tema s'ha de pactar abans amb els professors.  

Per terceres convocatòries o següents s'ha d'assistir a les pràctiques finals i a un mínim de classes pràctiques ( a pactar amb el professor) i es poden recuperar altres treballant les mateixes hores que es farien a classe

 

 

Bibliografia i recursos

BARROSO GARCÍA, J. Técnicas de realización y documentales para tv. RTVE, 1998

BARROSO GARCÍA, J. Realización de los géneros televisivos. Síntesis, 1996

CEBRIAN, M. Información Televisiva. Ed. Síntesis. Madrid, 1998

DE LA TORRE, Blanca y LLAURADÓ, Esther. Una imatge val més. La feina de l’ENG. Ed, Pórtic. Eines de periodista. Barcelona, 1999

FERNÁNADEZ, F.; MARTÍNEZ, J. Manual básico de lenguaje y narrativa audiovisual. Paidós Comunicación. HART, J.

FERNÁNDEZ DÍEZ, Federico y MARTÍNEZ ABADÍA, José. Manual básico de lenguaje y narrativa audiovisual. Ed. Piados. Papeles de Comunicación nº 22. Barcelona, 1999 (planos, eixos,...)

FERNÁNDEZ DÍEZ, Federico y MARTÍNEZ ABADÍA, José. La dirección de producción en cine y televisión. Ed. Piados. Papeles de Comunicación nº 3. Barcelona, 1999 (producció)

MARTÍNEZ ABADÍA, José. Introducción a la tecnología audiovisual. Ed. Paidos Comunicación (2ª edición). Barcelona,

MILLA, Ramón. La realitat “en directe”. Realització d’Informatius diaris a Televisió. Ed. Pórtic. Eines de periodista. Barcelona, 2000 ( realització)

PRÓSPER RIBES, José i LÓPEZ CATALÁN, Celestino. Elaboración de noticias y reportajes audiovisuales. Fundación Universitaria San Pablo CEU. Valencia, 2001

VILLAFAÑE, Justo y MÍNGUEZ, Norberto. Principios de Teoría General de la Imagen. Ediciones Pirámide. Madrid, 2000 (teoria de la imatge)

VV.AA. Realización y producción en tv. Instituto Oficial de radio y televisión, 2001

ZETTL, Herbert. El manual de producción para vídeo y televisión. Escuela de cine y vídeo. 1998 (molt visual) 

PÁRAMO De, J.A. Diccionario de cine y tv: terminología técnica del mundo audiovisual. ESPASA CALPE, 2002

ZÚÑIGA REDENAS, J. Realización en tv. Escuela de cine y video de Andoain, 2006

 

BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA

Bates, R. (2002) Cable TV systems and modem systems and technology. Mcgraw-Hill. Nova York.

Baylin, F i Gale, B. (1986) Satellite and Cable TV: scrambling and descrambling. Baylin and Gale. Boulder. Benoit, H (1998) La televisión digital. Paranimfo. Madrid.

Blumler, JG. (1993) Televisión e interés público. Bosch Comunicación. Barcelona.

Bourdieu, P. (1997) Sobre la televisió. Edicions 62. Barcelona.

Brown, A. i Picard, R. (2005) Digital Terrestrial Television in Europe. Lawrence Erlbaum. Londres. Bustamante, E. (1999) La televisión económica. Gedisa. Barcelona.

Martínez Abadía, JM. i Vila Fumàs, P. (2004) “Manual básico de tecnología audiovisual y técnicas de creación, emisión y difusión de contenidos”. Paidós. Barcelona.

McDowell, W. (2006) Broadcast television. A complete guide to the industry. Peter Land. Nova York. Missika, J-L. (2006) La fin de la télévision. Seuil. París.

Moragas, M. i Prado, E. (2006) La televisió pública en l’era digital. Ed. Pòrtic. Barcelona. Negroponte, N. (1995) El mundo digital. Ediciones B. Barcelona.

Peñafiel, C. i López, N. (2000) La tecnología de la televisión: del disco de Nipkow a la revolución numérica. Universidad del País Vasco. Bilbao.

Pérez de Silva, J. (2000) La televisión ha muerto. La nueva producción audiovisual en la era Internet: la tercera revolución indústrial. Gedisa. Barcelona.

Vilches, L. (2001) La migración digital. Gedisa. Barcelona

Zabaleta, I. (2003) Tecnologia de la información audiovisual. Bosch. Barcelona.