Universitat Internacional de Catalunya
Antropologia de la Salut
Professorat
- Concertar cita a través de correu electrònic amb el professor...
Ignacio Macpherson: imacpherson@uic.es
Mauricio Pacheco: mpacheco@uic.es
Presentació
Els avenços biotecnològics han creat nous escenaris per a tots els professionals de les Ciències biosanitàries i han suscitat grans esperances de millores concretes per a la vida i el futur de l'home. No obstant això, és també freqüent que tant en la pràctica assistencial com en la investigació científica o en la gestió sorgeixin problemes i dubtes de naturalesa ètica i antropològica que demostren de manera inequívoca la necessitat, d'una constant relació i integració entre la raó tècnica i la raó ètica, amb la finalitat de que l'adquisició de nous coneixements es dirigeixi a aconseguir i fer el millor per a l'home que es troba en situació de major vulnerabilitat. Una bona preparació professional, tècnica i científica no és suficient per exercir correctament la professió d'Infermeria si no inclou també la dimensió antropològica i ètica.
L'assignatura de "Antropologia de la salut" pretén reflexionar sobre el valor de la vida humana, sobre el respecte que aquesta mereix i la seva relació amb el bé de la salut. Basada en els principis que han d'inspirar l'actuació d'Infermeria per tal de saber integrar les accions que sorgeixen en la pràctica clínica diària, coneixent els drets de la persona i les principals normatives sanitàries que regulen les competències professionals.
Requisits previs
Tenir coneixements d'Antropologia filosòfica.
El Departament d'Infermeria de la FMiCS acorda que tots els alumnes del Grau en Infermeria, en el moment que hagin de seguir la seva docència online, sigui obligatori encendre la càmera i estar visibles pel professorat en tot moment.
Objectius
- Desenvolupar la capacitat de reflexionar i argumentar sobre qüestions ètiques partint de l'anàlisi de la situació contemporània.
- Proporcionar instruments conceptuals per comprendre la importància d'adquirir els principis i les virtuts fonamentals d'una ètica de la cura: compassió, competència, confidencialitat, confiança.
- Descobrir el significat i el valor del principi fonamental de la dignitat de la persona humana, particularment en els àmbits relacionats amb la malaltia o qualsevol altra situació de vulnerabilitat i limitació tant física com psíquica de la persona
- Mostrar la importància de la comunicació interpersonal en el context de la relació terapèutica.
- Donar a conèixer les bases de la legislació professional en Infermeria.
- Analitzar les importants implicacions de la diversitat social i cultural per a la comprensió de la malaltia i la salut.
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
- 11. E - Establir una comunicació eficaç amb pacients, família, grups socials i companys, i fomentar l'educació per a la salut.
- 12. B - Conèixer i complir el codi ètic i deontològic de la infermeria espanyola i comprendre les implicacions ètiques de la salut en un context mundial de transformació.
- 15. B - Treballar amb l'equip de professionals com una unitat bàsica en la qual s'estructuren de manera uni o multidisciplinari i interdisciplinari els professionals i la resta de personal de les organitzacions assistencials.
- 19. B - Capacitat de prendre decisions basades en el pensament crític i la pràctica reflexiva.
- 1. G - Ser capaç de donar una atenció sanitària, tècnica i professional adequada a les necessitats de salut, amb plena autonomia tècnica i científica, de les persones que s'atenen, d'acord amb l'estat de desenvolupament dels coneixements científics de cada moment i amb els nivells de qualitat i seguretat que s'estableixen amb la normativa legal i deontològiques aplicables.
- 4. B - Comprendre el comportament interactiu de la persona en funció del gènere, grup o comunitat, dins del seu context social o multicultural.
- 7. B - Entendre sense prejudicis les persones, tenint en compte els seus aspectes físics, psicològics i socials, com individus autònoms i independents, assegurant el respecte a les seves opinions, creences o valors, i garantint el dret a la intimitat a través de la confidencialitat i el secret professional.
- 8. B - Promoure i respectar el dret a la participació, informació, autonomia i el consentiment informat en la presa de decisions de les persones ateses d'acord amb la manera en què viuen el seu procés de salut-malaltia.
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
En finalitzar l'assignatura de "Antropologia de la salut" dels alumnes seran capaços de:
- Prestar cures garantint el dret a la dignitat, privacitat, intimitat, confidencialitat i capacitat de decisió del pacient i família.
- Reconèixer els aspectes ètics que sorgeixen en la pràctica professional i identificar els aparents conflictes ètics i els valors que es presenten.
- Conèixer i respectar la legislació aplicable i el codi ètic i deontològic de la infermeria espanyola.
Continguts
I. ÉTICA FUNDAMENTAL
Bases racionals de l'Ètica
El fenomen moral
Llibertat i autonomia
El bé i la dignitat
Racionalitat ètica i judicis morals
La consciència humana
Modalitats de consciència
Principis per seguir la consciència.
L'acció humana
Principis intrínsecs
El mal menor
El doble efecte
Cooperació al mal
Les virtuts i valors
Naturalesa i adquisició de la virtut.
Les virtuts fonamentals
Ètica de la vida social
La integritat física i la violència
La discriminació racial / sexual
El respecte a la intimitat
Ètica de la informació-comunicació
Justícia en les relacions professionals
Justícia en la distribució de recursos
II. ÉTICA I LEGISLACIÓ
La llei i els drets
La Llei moral. Característiques i continguts
Distinció moralitat-legalitat
Els Drets humans
Legislació de la praxi clínica
Principis d'actuació
Històries Clíniques
Consentiment informat (CI)
El secret professional
Responsabilitat jurídica
Capacitat jurídica i contractes
L'objecció de consciència
Comitès d'Ètica Assistencial
Límits en les intervencions
Codis Ètic-deontològics
III. ÉTICA APLICADA
Principis metodològics de les decisions ètiques
Components ètics dels actes humans
Anàlisi de la decisió moral del professional de la salut
Etapes en el procés de presa de decisions
Origen i desenvolupament de la Bioètica
Concepte de la Bioètica
Breu panorama històric
Models de fonamentació en Bioètica
Aplicació dels models en casos pràctics
Inici de la vida humana
Sexualitat humana
Fertilitat i esterilització
Diagnòstic prenatal i avortament
Situació legal actual
Reproducció assistida
Cèl·lules mare i selecció embrionària
Experimentació amb embrions
Manipulació genètica
Ètica de la vida fràgil
La informació als pacients i els seus drets
La cura i atenció a pacients de risc
Relació professional-pacient
Terme de la vida humana
Patiment i Cures pal·liatives
Limitació de l'esforç terapèutic
Sedació i Distanasia
Eutanàsia i Suïcidi assistit
Ètica de la Investigació
Experimentació amb éssers humans
Experimentació amb animals
Intervencions per a la millora humana
El frau en la investigació i publicació
El conflicte d'interessos
Comitès Ètics d'Investigació Clínica
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment presencial a l'aula
L'assignatura s'impartirà ordinàriament a través de les sessions teòriques (classes magistrals) i sessions pràctiques. El contingut de les classes magistrals consistirà en el desenvolupament dels principals temes i conceptes de l'assignatura detallats en el temari. Pel que fa a les classes pràctiques, es basaran principalment en l'anàlisi de textos, documents audiovisuals i casos reals que tenen la finalitat d'il · lustrar i aprofundir en els conceptes explicats anteriorment.
1. Classe teòrica: exposició dels continguts del programa.
2. Estudi i resolució de casos.
3. Realització de pràctiques: lectura crítica de textos, audiovisuals (individual i en grup).
4. Execució de treballs en equip. Pràctiques cooperatives entre iguals.
5. Consulta de documentació: llibres, assajos, articles, textos.
6. Tutoria acadèmica.
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment presencial a l'aula
L'assignatura d'Antropologia de la Salut s'aprova amb un 5. La nota global s'obté fent la mitjana ponderada de tres activitats:
a) Exercicis a classe, assistència, exposicions, casos, comentaris de textos, exercici pràctic (30%).
b) Examen parcial eliminatori (35%)
c) Examen final (35%)
Per fer mitjana entre les tres parts de l'assignatura, cal haver obtingut com a mínim un 5 en cadascuna de les tres activitats.
Totes aquestes especificacions s'apliquen tant a la modalitat presencial comn a la de blended learning.
La còpia, falsificació o frau en els treballs escrits individuals o en equip, en l'assistència a classes, en els exàmens escrits o orals és una falta greu que comporta el suspens immediat de l'assignatura. En cas de repetir-se s'obrirà un expedient sancionador l'autor/s. Veure: NORMATIVA DE RÈGIM DISCIPLINARI DELS ESTUDIANTS UNIVERSITAT INTERNACIONAL DE CATALUNYA. CAPÍTOL I. DE LES FALTES DISCIPLINÀRIES. Article 2. g) h)
No es concediran Matrícules d'Honor en 2ª convocatòria.
Procediment per l’assignació de matricules d’honor (MH)
- El criteri per a assignar les Matrícules d'Honor (MH) és a partir de l'excel·lent (9.0).
- L'assignació és únicament del professor i no té l'obligació de donar-la, encara que l'alumne hagi obtingut una nota per sobre del 9.0.
- En cas que el professor decideixi atorgar MH, no tindrà en compte la nota numèrica i la més alta, sinó que es valoraran altres factors. La MH no ha de correspondre amb la puntuació numèrica més elevada.
Procediment per a l'assignació de No Presentat (NP)
- Per deixar-ne constància un NP en l'expedient de l'alumne, aquest NO s'ha d'haver presentat a cap de les proves avaluatives durant tota l'assignatura.
- En el cas que un alumne s'hagi presentat a alguna de les proves avaluatives s'apliquessin els percentatges corresponents que figurin en la guia docent, tenint un 0 en aquelles a les quals no s'hagin presentat.
Procediment per plagi o frau acadèmic
Qualsevol tasca o activitat (inclosos exàmens) en què es detecti plagi, falsedat o frau acadèmic, donarà lloc a la suspensió de l'activitat i a una sanció acadèmica que comportarà des de la pèrdua dels drets de matrícula en aquesta assignatura, fins a l'obertura d'un procés d’expedient.
Bibliografia i recursos
MANUALS
POLAINO, A., Manual de Bioética General, Rialp, 2000.
CICCONE, L.; Bioética. Historia.Principios. Cuestiones. Palabra, Madrid, 2005.
MANERO, E; TOMAS, G Mª, Diccionario de Bioética para estudiantes, Formación Alcalá, S.L., 2008.
SGRECCIA, E., Manual de Bioetica I: Fundamentos y Ética Biomédica, BAC, 2010.
SIMON, C., Diccionario de Bioética, Montecarmelo, 2006
OBRES DE CONSULTA:
AA.VV, Vivir y morir con dignidad: temas fundamentales de bioética en una sociedad plural, A M González, E. Postigo, S. Aulestiarte (ed), Pamplona, Eunsa, 2000.
ABEL, F., Bioética: orígenes, presente y futuro, Madrid, Institut Borja de Bioética, Fundación Mapfre medicina, reimp. , 2001.
ALBURQUERQUE, E., Bioética, una apuesta por la vida, Madrid, 1992.
ANDORNO, R., Bioética y dignidad de la persona, Madrid, Tecnos,1998.
ANRUBIA, E. (Ed.), La fragilidad de los hombres. La enfermedad, la filosofía y la muerte, Eds. Cristiandad, Madrid, 2008.
ASHELY, B.M., O'ROURKE, K.D., Ethics of Health care, An Introductory Textbook, 2ª ed. Washington. Georgetown University Press, 1994.
BEAUCHAMPS, T.L., CHILDRESS, F. J., Principios de Ética Biomédica, Barcelona, Mason 4ª ed., 2000.
BLAZQUEZ, N., Bioética: La nueva ciencia de la vida. Madrid, BAC, 2000.
COMITÉ CONSULTIU DE BIOÈTICA DE CATALUNYA (2007). Orientacions sobre la diversitat cultural i la salut. Generalitat de Catalunya, Departament de Salut.
D'AGOSTINO, F., Bioética: estudios de Filosofía del Derecho, Madrid, Eiunsa, 2003.
DE HENNEZEL M. La muerte íntima. Barcelona: Plaza & Janés, 1996.
DEL BARCO, J.L., Bioética de la persona:fundamentos éticos y antropológicos. Chía [Colombia], Universidad de la Sabana, 1996.
ESCRIBANO, X. (Ed.), Territoris humans de la salut. Societat, cultura i valors en el món sanitari, Eds. Dux, Barcelona, 2008.
ESPEJO M.D., CASTILLA, A., Bioética en las Ciencias de la Salud, Granada, Asociación Alcalá, 2001.
GRACIA, D., Fundamentos de Bioética, Madrid, 1989.
LOPEZ MORATALLA, N., [et al. ] Deontología biológica, Pamplona, Universidad de Navarra, 1987.
LEÓN SANZ, P. (ed.), La implantación de los derechos del paciente: comentarios a la Ley 41-2002. EUNSA, Pamplona, 2004.
LÓPEZ, G. Aborto y contracepción,
MONGE, M. A., Ética, salud, enfermedad. Palabra, Madrid, 1991 (especialmente enfocada a las cuestiones éticas de la práctica clínica)
PASTOR, LM y LEÓN FJ. Manual de ética y legislación en Enfermería. Madrid. Ed. Mosby, 1997.
PASTOR L.M., FERRER, M., La bioética en el milenio biotecnológico, Murcia,Sociedad Murciana de Bioética,2001.
POISSON, J.F. Bioética ¿El hombre contra el hombre?, Rialp, Madrid, 2009.
ROQUE MV. Médico y paciente. El lado humano de la medicina. Ed. Dux, Barcelona, 2007.
TORRALBA, F., Antropología del cuidar, Institut Borja de Bioètica/ Fundación Mapfre Medicina, Barcelona, 1998.
INTERNET
- Bioethicsline www.bioethics.Georgetown.edu/bioline.htm
- Euroethics www.gwdg.de/-uelsner/entrez/.fcgi
- Asociación Médica Mundial www.wma.net
- Canadian Bioethics Society: www.bioethics.ca/english
- Asociación Europea de Centros de Ética Médica: www.kuleuven.ac.be/cbmer/eacmeherstel.htm
- European Bioethical Research: www.bioethics.org.uk
- Asociación Española de Bioética y Ética médica: www.aebioetica.org
- Bioética y Derecho. Universidad de Barcelona: www.Ub.es/fildt/bioetica.htm
- Centro de Documentación de Bioética del departamento de Humanidades Biomédicas: www.unav.es/cdb
-Observatorio de Bioética de Valencia: www.observatoriobioetica.com