Guanyadora d’un Goya a la millor direcció novell per Estiu 1993, la directora de cinema Carla Simón va aprofundir en els recursos tècnics que ha utilitzat al llarg de la seva carrera professional, i que han esdevingut un gran referent d’aprenentatge per als estudiants de Comunicació Audiovisual i de la resta de graus de la Facultat.
El procés creatiu i el guió: una carta als Reis
A partir de fotografies familiars, Carla Simón va començar a escriure el procés creatiu d’Estiu 1993, la pel·lícula que la va portar a l’èxit i va deixar lluir l’art que envolta la cineasta. “Hi ha moltes maneres de començar un procés creatiu i, en aquest cas, va ser a partir de la revisió d’aquestes fotografies familiars”, va explicar i mostrar la directora. “Casualment, o no, molts dels enquadraments de la pel·lícula s’han acabat assemblant a aquestes fotografies dels anys 90”, va compartir.
A aquestes referències, va voler sumar-hi la tècnica del video mood, un recull d’escenes d’altres pel·lícules que ajuda la directora a explicar a l’equip quina visió estètica i artística té de cada projecte amb què treballa. Per a ella, elaborar un guió és “una carta als Reis. Què vols que hi hagi, a la pel·lícula? Quines imatges, frases, personatges o situacions? Aquesta llista a poc a poc va prenent forma”, va explicar, alhora que va mostrar alguna llista personal que va formar part del procés creatiu de les seves pel·lícules.
L’assaig i la improvisació prèvia, clau en el cinema de Carla Simón
A Estiu 1993 Carla Simón va rodar amb dues nenes de 4 i 7 anys respectivament. “Vam passar mesos abans del rodatge amb les petites, recreant moments amb la resta de personatges en accions quotidianes: celebrant aniversaris, anant a comprar, enfadant-nos. És la meva manera d’abordar la direcció. Si a una nena petita de sobte li dius que una senyora que no coneix és la seva mare al film, serà més difícil que sigui creïble”, va argumentar.
Per aquest motiu, Carla Simón aborda els processos de càsting d’una manera molt personal i propera. “M’agrada conèixer la història de l’actor. En el cas d’Alcarràs, tenia molt clar que havien de ser personatges molt arrelats al territori”, va recordar. “Vam anar viatjant amb caravana per pobles de Lleida buscant els futurs personatges de la pel·lícula. No hi ha un únic procés de càsting, hi ha moltes maneres de trobar els protagonistes”, va emfatitzar la directora, que ha fet de les relacions familiars el tret distintiu de les seves pel·lícules. “Quan selecciones un actor o actriu, o una localització, és un procés similar al d’enamorar-te; has de tenir un desig actiu, si no, és millor descartar-lo”, va concloure.
Per acabar, Carla Simón va animar els estudiants a fer el cinema “que els emociona”. A preguntes dels alumnes, la directora va defensar que no només hi ha “un cinema, sinó el que tu vulguis que sigui”.
La Facultat de Ciències de la Comunicació va oferir la classe magistral gràcies a la iniciativa de la professora Raquel Ibáñez, doctoranda de UIC Barcelona.
