“La pandèmia que vivim actualment ha obligat molts professors a passar de la docència presencial a la virtual en molt poc temps. Per això, creiem que és necessari anar més enllà d’una docència en línia d’“emergència”, que és la que predomina encara en moltes institucions, i proporcionar dades basades en l’evidència que permetin al professorat saber quines pràctiques docents són susceptibles de produir un impacte i, en conseqüència, permetre’ls planificar i desenvolupar la seva docència de forma més eficaç”, explica Carmen Carrillo.
En l’anàlisi realitzada, la professora afirma que “cal aportar un enfocament pedagògic que es basi en els components socials i col·laboratius de l’aprenentatge com a punt de partida, i dotar els docents amb un conjunt de competències professionals, amb l’àmbit socioafectiu ocupant un lloc primordial”.
L’estudi ha tingut la participació de la Dra. Maria Assunçao Flores, investigadora en l’àmbit de l’educació-formació del professorat a escala internacional de l’Institut d’Educació de la Universitat de Minho (Portugal) i expresidenta del Consell de Directors de l’Associació Internacional ICET (International Council on Education for Teaching).
