- Més vistos
- Darrera visualització
UIC Barcelona lidera un debat sobre l’impacte de la IA generativa en la productivitat industrial
El seminari web, organitzat per la Facultat de Ciències Econòmiques i Socials en el marc del projecte de recerca “IA generativa en la indústria: model i escala per millorar la qualitat i la productivitat” finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, ha reunit experts del món acadèmic i empresarial per analitzar els reptes i oportunitats de la intel·ligència artificial en les organitzacions
Sota el títol “Com la intel·ligència artificial generativa transformarà la productivitat industrial en els pròxims dos anys”, la Dra. Marta Mas, vicerectora de Professorat i Ordenació Acadèmica de UIC Barcelona i investigadora principal del projecte, ha obert la sessió presentant-ne els objectius i destacant la importància de produir coneixement aplicat per a les empreses.
“Aquesta iniciativa busca generar un coneixement no només teòric, sinó que arribi realment a la indústria, amb bones pràctiques i recomanacions per a directius i desenvolupadors”, ha explicat.
Millores i reptes
Per la seva part, la professora del màster en Formació Permanent en IA for Business, Big Data i Analytics i cofundadora de Somia Solutions, Tetiana Klymchuk, ha moderat una taula rodona en la qual han participat Anna Comas, consultora d’analítica i IA a Accenture, i Mireia Garcia, especialista en innovació i transformació empresarial a Hinojosa Packaging Group.
Durant el debat, les ponents han coincidit que la IA generativa ja està aportant millores significatives en l’eficiència de moltes tasques, però han remarcat que el seu potencial va més enllà de l’automatització. Segons han explicat, aquesta tecnologia ofereix l’oportunitat de replantejar processos, optimitzar la presa de decisions i transformar la manera com treballen les empreses.

Les participants també han abordat alguns dels principals reptes associats a la seva adopció, com la necessitat de disposar d’una base de dades sòlida, la formació dels treballadors i la resistència al canvi que encara existeix en alguns entorns empresarials. En aquest context, han subratllat que, malgrat l’avenç de les eines d’intel·ligència artificial, la supervisió humana continua sent necessària per garantir-ne un ús adequat i efectiu.
La humanització de la IA
En les conclusions de la taula rodona, Tetiana Klymchuk ha assenyalat que “la IA és una tecnologia que transformarà molts processos empresarials i que el repte passa per aprendre a integrar-la de manera responsable”.
La investigadora ha remarcat que aquesta evolució no ha de fer perdre de vista el valor de les persones, que continuaran ocupant un paper clau en la presa de decisions dins les empreses.
Fer coses noves, diferents i millors
La sessió s’ha tancat amb la intervenció del professor i director de l’Observatori de la Intel·ligència Artificial i les Noves Tecnologies (OIANT), Frederic Marimon, que ha sintetitzat alguns dels principals aprenentatges del seminari web.
Marimon ha destacat que l’adopció de la IA a la indústria es troba encara en fases inicials i que moltes empreses continuen treballant en la consolidació d’una base de dades sòlida abans d’implementar solucions avançades d’intel·ligència artificial.
També ha subratllat la importància “d’afinar les dades” i ha assenyalat que, tot i que els guanys de productivitat individual són visibles, encara és més difícil mesurar l’impacte en el rendiment global de les organitzacions. En aquest sentit, ha remarcat que els reptes de fiabilitat i confiança continuen sent centrals. I, com a conclusió, ha afirmat que “amb la IA no es tracta de fer el mateix més ràpid, sinó de fer coses noves, diferents i millors: començar a fer les coses d’una altra manera”.
