Climent, docent del Departament de Fisioteràpia i especialista en dolor crònic i fibromialgia, subratlla que “invertir en fisioteràpia hauria de ser prioritari per al sistema de salut, perquè no sols millora els resultats dels pacients, sinó que també redueix els costos a llarg termini, disminueix el consum de medicaments i la freqüència de les visites mèdiques”. En aquest sentit ha recordat que, segons dades recents, a Espanya més de vuit milions de persones tenen dolor crònic i un 65 % ’de les quals el pateix de manera incapacitant, la qual cosa genera un cost superior a 16.000 milions d’euros anuals per a la sanitat pública.

La investigadora insisteix que el dolor crònic “no és simplement un símptoma físic, sinó una malaltia complexa amb determinants biològics, psicològics i socials”, com indica la nova classificació del dolor de l’Associació Internacional per a l’Estudi del Dolor. Per això, aposta per un abordatge biopsicosocial centrat en la persona, que tingui en compte la història clínica, el context de vida, les emocions, les creences i els patrons de moviment de cada pacient.

Climent recorda que la fisioteràpia ha estat pionera a integrar la neurociència del dolor en la pràctica clínica. “Avui sabem que el dolor no sempre indica danys en els teixits, sinó que pot mantenir-se per processos neurofisiològics complexos com la sensibilització central, l’aprenentatge previ, les emocions i l’entorn social”.

A més, destaca que la fisioteràpia hauria de ser la via per a l’educació en el dolor dels pacients. “Aquest procés pedagògic els ajuda a comprendre per què el dolor persisteix i com poden influir-hi, i així redueixen la por i la dependència del sistema sanitari”. Segons Climent, l’educació en el dolor és “tan important com l’exercici” i ha d’integrar-se en totes les intervencions fisioterapèutiques dirigides a persones amb dolor crònic.