El 4 de març és el Dia Mundial de l'Obesitat, una jornada de sensibilització que aborda les complexitats de l’obesitat. Organismes internacionals com la Organització Mundial de la Salut, alerten en diferents publicacions i informes els riscos del que consideren ja una epidèmia, que afecta especialment a la població infantil. Més enllà de la mirada de la salut, a l’obesitat també l’acompanya un vessant social.

Sota el títol ¿Quién teme a la obesidad?, l’article de la investigadora Lara Martín Vicario publicat a la plataforma de divulgació científica The Conversation analitza l’estigmatització vinculada a l’augment de pes, així com el discurs mediàtic sobre la obesitat i el rebuig social que, segons la investigadora, existeix entorn les persones amb obesitat.

La professora inicia l’article recuperant un experiment dut a terme el 2014 als Estats Units a un grup de dones sense obesitat, que van descriure com se sentirien amb un canvi corporal vinculat a un augment de pes. Les respostes van ser contundents: terror, aversió i por. “Les respostes van desvetllar imaginaris profundament estigmatitzants sobre el que significa habitar un cos gras”, relata Lara Martín Vicario.

La investigadora comença així la reflexió per  afirmar que “qui més tem l'obesitat és qui no la pateix. Un temor dirigit no exclusivament a la salut, sino a l’estigmatització que acompanya l’augment de pes”. 

Mitjans de comunicació, tecnologia i l’estigmatització del pes

La professora Lara Martín Vicario ja va alertar, segons un article d’investigació, que les apps de pèrdua de pes perpetuen estigmes sobre el cos. Més enllà de les aplicacions, per la professora, “aquestes formes d’estigmatització son reproduïdes i vehiculades a través dels mitjans de comunicació”. “Converteixen les persones amb obesitat en un altre ser, algú que hem de repudiar o condemnar a l’ostracisme”, afirma.

Més enllà del pes corporal

“Bona part del discurs mediàtic sobre l’obesitat insisteix en la idea de la responsabilitat individual. S’apel·la a la disciplina i l’autocontrol. Aquest enfocament simplifica un fenomen complex. L’evidència científica demostra que el pes corporal està influenciat per múltiples factors: genètics, hormonals, metabòlics, psicològics i socioeconòmics”, argumenta la investigadora.

La discriminació del pes s’associa, segons nombrosos estudis, a majors nivells d’ansietat, depressió i fins i tot canvis fisiològics vinculats a l’estrès crònic. Lara Martín Vicario afegeix que “paradoxalment, el rebuig social pot empitjorar els indicadors de salut que es diu voler protegir”. L’autora introdueix una pregunta a l’article: “Què és el que temem: el risc mèdic o el rebuig social? La por a l’obesitat no és sempre emmalaltir, sinó la por a l’exclusió social”, conclou.