18/02/2026

Dia Mundial del Cinema: la professora Isadora García Avis reflexiona sobre el poder del relat audiovisual a ‘La veu de Hind’

La professora de la Facultat de Ciències de la Comunicació Isadora García Avis ha analitzat, a partir del cas de la pel·lícula La veu de Hind, com les històries cinematogràfiques poden generar un impacte emocional profund en un article publicat a The Conversation

Nominada a millor pel·lícula internacional als pròxims premis Oscar 2026La veu de Hind (Kaouther Ben Hania, 2025) va ser una de les pel·lícules més elogiades a la Biennal de Venècia. La docent de Narrativa Audiovisual a la Facultat de Ciències de la Comunicació, Isadora García Avis, ha publicat un article a The Conversation en què analitza el film i en destaca el profund impacte emocional.

La veu de Hind reconstrueix la història real de Hind Rajab Hamada, una nena palestina de cinc anys que va morir a Gaza el gener del 2024 després de l’atac al vehicle en què viatjava amb diversos familiars. Durant les seves últimes hores, va romandre en contacte telefònic amb voluntaris del moviment de la Mitja Lluna Roja que intentaven organitzar-ne el rescat.

L’era de la sobreinformació

En el context mediàtic contemporani, “un succés tràgic ens pot commocionar en un moment determinat, per caure en l’oblit pocs dies després”, explica Isadora García Avis. “Quan convertim un fet real en un relat audiovisual, dramatitzant el que ha passat amb eines pròpies de la ficció, l’impacte emocional d’aquestes històries arriba als espectadors d’una manera diferent”, argumenta la professora, que valora el poder de la pel·lícula per arribar a l’espectador amb elements estructurals del relat cinematogràfic, amb girs narratius i un “clímax final desolador”.

Tècniques narratives per recrear fets reals

En aquest sentit, García subratlla la rellevància d’una de les decisions creatives més significatives de La veu de Hind: la integració dels enregistraments reals de la nena dins del relat ficcionat. Aquesta hibridació entre realitat i representació, explica, “estableix un vincle immediat entre l’espectador i la història”. Destaca que, per a la mateixa directora, la tunisiana Kaouther Ben Hania, “era una obligació moral honorar la seva veu”.

La professora també remarca la incorporació de veus de voluntaris reals entrellaçades amb les veus d’actors que participen en la pel·lícula. “En un moment determinat, la lent de la càmera desenfoca els actors, i a la pantalla del mòbil hi apareixen els rostres dels veritables voluntaris. Aquesta decisió formal, en un moment de màxima tensió dramàtica, ens torna a recordar que això és una història real”, analitza l’experta.

L’eco de la veu de Hind

En la seva cursa cap als Oscar com a millor pel·lícula internacional, i en el marc del Dia Mundial del Cinema que se celebra cada segon dissabte de febrer, Isadora García Avis, experta en narrativa audiovisual a UIC Barcelona, posa de manifest “la connexió emocional profunda” de La veu de Hind gràcies a la construcció del relat cinematogràfic. “Hind deixa de ser una mera xifra a les estadístiques i l’eco de la seva veu continua ressonant arreu del món”, conclou.

Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)