La principal finalitat de l’aula d’acollida al sistema educatiu català és oferir una atenció immediata i adequada a l’alumnat nouvingut, fonamentalment per a l’aprenentatge de la llengua catalana. Rosa Ruiz Borralleras, directora de l’escola Bellavista-Joan Camps i Giró, i Eulàlia Álvarez Garcia, tutora de l’aula d’acollida, van insistir en el fet que es tracta d’una mesura addicional, és a dir, temporal, malgrat la seva importància i necessitat a les escoles. L’aula d’acollida es defineix, doncs, com un entorn de treball obert que s’integra dins el centre educatiu per assolir la progressiva incorporació de l’alumnat a l’aula ordinària, posant èmfasi en els aspectes emocionals del procés d’acollida.
La xerrada d’Eulàlia Álvarez i Rosa Ruiz va tenir lloc en el marc de l’assignatura de Didàctica de les Llengües i la Literatura, que s’imparteix al primer curs del grau en Educació Primària, sota el guiatge de les professores Maria Pujol i Carla Vidal. La immersió lingüística i el plurilingüisme són qüestions essencials del temari, i des de la Facultat es va convidar les ponents per compartir la seva experiència real amb els estudiants.
“Seguint el model d’escola inclusiva, la nostra escola aposta per no tenir assignat un únic espai físic com a aula d’acollida: l’alumnat s’atén prioritàriament a les aules ordinàries”. És, per tant, “responsabilitat compartida de tot el Claustre el seu bon funcionament”, segons van destacar les mestres. En el cas de l’escola Bellavista-Joan Camps i Giró, Eulàlia Álvarez és la persona assignada com a tutora de l’aula d’acollida, però des de l’equip directiu es treballa la “sensibilització” de tot el personal docent, ja que “una persona no arriba a tot l’alumnat, van detallar.
Escola de màxima complexitat
L’escola Bellavista-Joan Camps i Giró, de les Franqueses del Vallès, és un centre catalogat de màxima complexitat i concentra un percentatge elevat d’alumnat amb necessitats educatives. Prop del 70 % dels infants —o de les seves famílies— són d’origen estranger, tot i que la majoria tenen la nacionalitat espanyola. Tot i la voluntat d’aplicar el Decret d’Admissions del Departament, la realitat és que el municipi de les Franqueses presenta una segregació territorial notable, fet que concentra la població migrant al nucli de Bellavista. Actualment, el municipi disposa de cinc escoles d’educació infantil i primària.
Les mestres admeten que no sempre s’aconsegueix que l’alumnat de l’escola, i especialment l’alumnat nouvingut, es comuniqui en la totalitat de la jornada en català. “Ens adonem que entre ells parlen castellà, a l’hora de l’esbarjo, per exemple, malgrat que puguin entendre el català. Tampoc el parlen la majoria de les famílies. Una situació habitual és que el pare i la mare vinguin en el moment d’inscripció a l’escola, però després només és la mare qui s’encarrega de l’escolarització dels fills i d’assistir a les reunions”, afirmen. És difícil que les famílies participin a l’escola quan no dominen l’idioma; sovint ens comuniquem a través d’alguna amiga seva, o amb l’ajuda del mateix nen o nena, que tradueix el que diem a la mare o amb un servei de traducció”, expliquen les mestres. L’any 2022 al centre s’hi parlaven 32 llengües diferents. “Hi conviuen molts dialectes diferents segons la regió d’origen”, van assenyalar.
L’aula d’acollida també dona suport a l’alumnat en l’àmbit de l’educació emocional. “Ens trobem amb alumnes que no han esmorzat, han dormit poc, o no tenen cap control parental i, per tant, això dificulta l’atenció, la concentració i la motivació per aprendre”, van explicar les docents. L’aula d’acollida ha de promoure una incorporació oberta, és a dir, en qualsevol moment del curs escolar; flexible i adaptada a les necessitats individuals, i dinàmica, com a part de l’acció pedagògica del centre.
Revisió dels models d’avaluació
Les professionals van subratllar que els models d’avaluació del Departament d’Educació i Formació Professional s’haurien de revisar. “Són instruments útils que sovint permeten elaborar estadístiques, però van ser concebuts fa temps i cal actualitzar-los perquè s’adaptin millor a la realitat actual de les aules”, van destacar. Tot i les dificultats amb què es troba el professorat actualment, van insistir que les famílies “valoren molt” la tasca que es fa des de les escoles: “Les nostres famílies són molt agraïdes i aprecien profundament l’educació que reben els seus fills, ja que els ofereix oportunitats a la vida que potser elles mateixes no han tingut”.
El projecte educatiu de l’escola valora la multiculturalitat com una oportunitat, i atén la diversitat per garantir la igualtat d’oportunitats de l’alumnat per evitar qualsevol mena de marginació o exclusió.
