Del 23 al 25 d’octubre, el Castell de Calonge (Girona) ha acollit el I Seminari Científic Internacional “La nova longevitat: repte i oportunitat”, organitzat pel Campus de l’Experiència amb el patrocini de l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni. 

L’acte d’obertura institucional va comptar amb la presència del Dr. Eduardo Mirpuri, vicerector de Relacions Internacionals de UIC Barcelona, que va destacar que iniciatives com aquest seminari reflecteixen el compromís de la Universitat amb la societat i la seva vocació de ser una universitat global, oberta i connectada amb el món. La trobada ha reunit representants de les principals federacions universitàries per a persones grans —AIUTA, EFOS, AEPUM i la xarxa AFU (Age Friendly Universities Global Network)—, així com el director científic del Programa de Persones Grans de la Fundació ‘la Caixa’, Javier Yanguas, i l’exvicepresident de la Comissió Europea (2019–2024) Margaritis Schinás.

Durant tres dies, especialistes d’universitats europees, americanes i africanes han debatut sobre com podem donar resposta a la nova longevitat, un fenomen marcat per l’arribada dels baby boomers a l’edat de jubilació, una generació més preparada i amb noves expectatives vitals. Segons Yanguas, “les persones nascudes entre 1957 i 1973 són els protagonistes d’aquesta nova etapa vital, que s’allargarà dues o tres dècades més que la dels seus predecessors”. En aquest sentit, ha subratllat que “el foment de l’autocura o l’envelliment actiu no és suficient: cal promoure espais d’interacció i creixement personal”.

El seminari ha articulat les sessions al voltant de quatre línies de treball per donar resposta als reptes socials i educatius de l’envelliment. Pilar Escuder Mollón, de la Universitat per a Majors (UJI) de Castelló, ha destacat la necessitat de “dotar de sentit i propòsit aquesta etapa de la vida per aconseguir una visió positiva de l’envelliment”. En la mateixa línia, Carmen Romero (Bhital) ha apuntat que aquest benestar “s’ha de treballar des dels pensaments, les emocions i els hàbits”, i ha insistit en la importància de continuar fomentant l’empoderament de les persones grans i la gestió de la prejubilació.

La “prescripció social”, clau per al benestar

Un dels conceptes més destacats de la trobada ha estat la “prescripció social”, una pràctica que complementa la prescripció mèdica i que ja s’està aplicant amb èxit al món anglosaxó. Christine O’Kelly, d’AFU Ireland, ha explicat que “el benestar creix quan les persones tenen propòsit i participen en la comunitat; les relacions són la veritable medicina del nostre temps”. Aquest enfocament busca connectar les persones amb activitats comunitàries que milloren el benestar i el sentit vital, i amb les quals es fomenta l’autonomia i la connexió social.

Amb una mirada europea, Margaritis Schinás ha posat èmfasi en el paper d’Europa com a referent del benestar social i ha defensat la necessitat d’una veu conjunta entre acadèmics, polítics i institucions per afrontar els canvis demogràfics globals: “La veu unitària d’Europa ha d’incorporar també les generacions grans i el seu potencial actiu”.

El seminari també ha analitzat el valor dels intercanvis Erasmus+ entre estudiants sèniors, una iniciativa que afavoreix la cohesió cultural i la transmissió de valors compartits a través de la formació contínua.

Els programes universitaris per a sèniors, una eina contra la soledat

Els participants han coincidit en el paper transformador dels programes universitaris per a gent gran, que contribueixen a reduir la soledat i a mantenir el compromís social. Segons Marián Alesón, presidenta de l’AEPUM i directora de la Universitat Permanent d’Alacant, “cal obrir nous camins per innovar i adaptar-se a una generació de sèniors més formats i actius”.

El seminari ha servit també per reforçar la xarxa de col·laboració entre universitats europees i impulsar nous projectes conjunts de recerca, bones pràctiques i mobilitat acadèmica entre programes universitaris per a persones grans.