L’Observatori d’Intel·ligència Artificial i Noves Tecnologies (OIANT) de UIC Barcelona va celebrar la segona i última sessió del cicle dedicat a Magnifica humanitas amb la taula rodona “IA i humanisme: reptes i oportunitats després de l’encíclica”. Moderada per la Dra. Esther Jiménez, vicerectora d’Estudiants i Sostenibilitat, la jornada va reunir el Dr. Pep Martorell, expert en estratègia tecnològica, supercomputació i intel·ligència artificial, i el Dr. Domènec Melé, sacerdot i doctor en Enginyeria Industrial, per reflexionar sobre els desafiaments que planteja la intel·ligència artificial i el paper que han de tenir les persones en aquest nou escenari.

La sessió va donar continuïtat a la primera conferència del cicle, dedicada a presentar les principals claus de Magnifica humanitas, i va traslladar aquest marc de reflexió al debat sobre els canvis que la intel·ligència artificial provoca en l’educació, la feina, les organitzacions i la societat.

En l’obertura de la jornada, la Dra. Esther Jiménez va contextualitzar l’encíclica i va introduir la idea que la Universitat té la responsabilitat d’afrontar els grans reptes del seu temps, i va destacar la necessitat de promoure un diàleg rigorós entre tecnologia i humanisme davant l’impacte creixent de la intel·ligència artificial.

Durant la seva intervenció, el Dr. Domènec Melé va defensar que Magnifica humanitas no és només una reflexió sobre la IA, sinó una proposta humanista que situa la dignitat de la persona al centre. Segons va explicar el sacerdot, l’encíclica aborda qüestions com el treball, la família, l’empresa, la cultura o l’educació, i recorda que el progrés tecnològic només té sentit si “contribueix al desenvolupament integral de les persones”.

El Dr. Melé va advertir dels riscos de reduir les persones a criteris de productivitat, eficiència o funcionalitat, i va reivindicar una concepció de l’ésser humà basada en la llibertat, la capacitat de discerniment i la dignitat inherent. En aquest sentit, l’expert va subratllar que la intel·ligència artificial pot executar processos complexos, però no pot “substituir dimensions pròpiament humanes com la consciència moral, la subjectivitat o la responsabilitat”. També va assenyalar que l’ètica no es pot programar com un conjunt de regles ni reduir-se a un càlcul d’utilitat. Al contrari, va recordar que les decisions morals parteixen del reconeixement de la dignitat de cada persona i dels seus drets fonamentals.

Educar persones capaces de pensar amb criteri

Per la seva banda, el Dr. Pep Martorell va destacar que l’encíclica s’inscriu en la tradició de la doctrina social de l’Església i evita tant el tecnoutopisme com el rebuig de la tecnologia. En la seva opinió, el debat no consisteix a dir “sí” o “no” a la intel·ligència artificial, sinó a orientar-ne el desenvolupament cap al bé comú i garantir que continuï estant al servei de les persones.

L’expert va advertir que un dels principals riscos no és només la substitució de llocs de treball, sinó la degradació de la feina humana, si les persones acaben limitant-se a executar allò que determinen els sistemes intel·ligents. També va recordar, fent referencia al punt 106 del text, que el ritme de desenvolupament de la tecnologia pot superar la capacitat de la societat per afrontar-ne les conseqüències ètiques, un desfasament que l’encíclica identifica com un dels grans desafiaments actuals: “Cal alentir el desenvolupament de la tecnologia, si no estem moralment preparats”.

En aquest context, tots dos ponents van coincidir a assenyalar que el principal repte és educatiu. Van defensar la necessitat de formar persones capaces d’anar més enllà del coneixement estrictament tècnic, preservar la llibertat interior i desenvolupar un pensament crític que els permeti discernir, innovar i prendre decisions responsables en un entorn cada vegada més condicionat pels algoritmes. Així mateix, van destacar que Magnifica humanitas és una crida a exercir un ús responsable de la intel·ligència artificial, tant des de l’àmbit personal com des de les organitzacions i les empreses, sempre al servei de la dignitat humana i del bé comú.

En la cloenda de la sessió, la Dra. Esther Jiménez va sintetitzar els principals eixos del debat amb una reflexió que recull l’esperit de l’encíclica: “Cal contraposar la velocitat a la saviesa, el poder a la responsabilitat i l’eficàcia a la dignitat”. Una idea que resumeix el propòsit d’aquest cicle impulsat per l’OIANT: promoure un diàleg rigorós entre tecnologia, ètica i humanisme davant dels grans desafiaments del nostre temps.