02/07/2026

La configuració de les ciutats pot agreujar els efectes de les onades de calor sobre la salut

Les onades de calor cada cop són més freqüents i intenses, però el seu impacte sobre la salut no depèn només de la temperatura que marca el termòmetre. El disseny de les ciutats, els materials de construcció i rehabilitació d’edificis, la presència de vegetació o la ventilació dels carrers poden fer que alguns barris registrin temperatures superiors a d’altres dins d’una mateixa ciutat, fet que dificulta que l’ambient es refredi durant la nit.

Així ho explica Lorenzo Chelleri, director de l’Institut de Recerca JURECA (Just and Resilient Carbon Neutral Places) i del màster en Resiliència Urbana i Transicions Sostenibles de UIC Barcelona, que centra la seva recerca en l’adaptació de les ciutats als reptes derivats del canvi climàtic i en el desenvolupament de models urbanístics més resilients i sostenibles.

Segons l’investigador, moltes ciutats es converteixen en autèntiques “trampes de calor” durant els episodis de temperatures extremes. L’excés d’asfalt i formigó, l’orientació dels carrers, l’alçada dels edificis o fins i tot el color de les façanes afavoreixen el denominat efecte “illa de calor” i dificulten que l’ambient es refredi quan es pon el sol. “El problema no són només els pics de temperatura durant el dia, sinó el fet que moltes ciutats no es refreden a la nit”, explica Chelleri.

Els carrers i les façanes absorbeixen la calor durant el dia, l’emmagatzemen i l’alliberen lentament durant la nit. Això impedeix que les temperatures disminueixin i pot acabar convertint-se en un problema de salut pública, més enllà dels cops de calor diürns, ja que l’organisme necessita unes hores de frescor per recuperar-se de la calor acumulada durant el dia.

Les ciutats també poden formar part de la solució
Davant aquest escenari, l’investigador defensa avançar cap a un model “d’urbanisme climàtic”, que incorpori criteris d’adaptació a la calor en la planificació de les ciutats. Una millor gestió de l’aigua, l’ús de materials que reflecteixin la radiació solar o el disseny de carrers i edificis que afavoreixin la ventilació són algunes de les estratègies que, segons l’expert, poden contribuir a reduir l’impacte de les altes temperatures. 

“No n’hi ha prou amb obrir refugis climàtics o plantar més arbres, sinó que s’ha de canviar la manera de construir i rehabilitar els nostres edificis”, afirma Chelleri, que recorda que les ciutats no estan condemnades a convertir-se en forns durant l’estiu i que avui ja disposem del coneixement i les eines necessàries per dissenyar entorns urbans més resilients davant les onades de calor.

L’Institut de Recerca JURECA de UIC Barcelona impulsa una recerca pluridisciplinària orientada a afrontar els reptes del canvi climàtic i la relació de les persones amb el territori, amb l’objectiu de generar coneixement i solucions que contribueixin al desenvolupament de ciutats més justes, sostenibles i adaptades al futur climàtic.
 

Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)