El 26 de març se celebra el Dia Mundial dels Centres de Dades. En un moment en què aquestes construccions estan proliferant a Espanya, el professor Felipe Pich Aguilera alerta que aquesta tendència creixent al país s’està duent a terme sense un “projecte arquitectònic al darrere ni cap reflexió urbana de futur”.

L’arquitecte i fundador de l’estudi Picharchitects és expert en construccions sostenibles i professor universitari des de fa més de 25 anys. Segons el professional, l’interès creixent de les grans empreses tecnològiques per invertir en la construcció de centres de dades a Espanya requereix un “plantejament de futur”, ja que s’està duent a terme sense “cap reflexió urbana ni cap projecte arquitectònic al darrere”.

Segons l’Associació Espanyola de Data Centers, SpainDC, les inversions en aquestes infraestructures arribaran als 58.000 milions d’euros el 2030, amb epicentres de centres de dades en territoris com Aragó o Extremadura. Per a Felipe Pich, la proliferació massiva d’aquests centres de dades pot ser problemàtica a mitjà termini: “La construcció d’ingents quantitats d’infraestructura i edificis orquestrats per grans companyies que operen segons els seus interessos no té cap altre projecte que la seva pura eficàcia”, argumenta.

Per al professor, utilitzar només el prisma de l’eficàcia en la construcció pot acabar sent “nefast”. “Posant com a exemple la manca d’habitatge a Espanya, el més eficient, ràpid i sostenible seria construir un bloc gegant d’habitatges, connectats amb transport públic, ben aïllats i ben orientats, emprant els materials mínims. Però el fet de construir té moltes dimensions; si només t’enfoques en l’eficàcia, estàs deixant de banda molts altres factors. I les macroinfraestructures dels gegants tecnològics només tenen en compte aspectes tècnics, sense reflexions que van més enllà del mateix impacte en el paisatge, per exemple”.

El futur dels centres de dades

El professional qüestiona la vida d’aquestes macroinfraestructures en el futur: “Què passarà amb totes aquestes construccions d’aquí a vint-i-cinc anys? Si ens enfoquem només en l’eficàcia, podem tornar a viure un moment arquitectònic com el de la Segona Guerra Mundial, quan van aparèixer a les perifèries soviètiques edificis que responien a un problema determinat i que avui dia són un problema”, explica el professor de UIC Barcelona.

Per a l’arquitecte, Espanya hauria de comptar amb un plantejament conjunt del territori. “La majoria d’aquestes naus s’ubiquen en llocs remots, aparentment perduts, per la qual cosa necessiten una gran quantitat d’infraestructura per arribar-hi i sortir-ne. Quan tot això quedi obsolet, es generarà un espai ideal per a un assentament urbà”, anticipa el professional. “Les decisions les haurà pres una companyia estrangera, amb reflexions que no tenen res a veure amb l’urbanisme; i són ells els que estan marcant les petjades del creixement d’un país”, explica l’arquitecte.

Espanya, un imant per a les grans tecnològiques

Empreses com Meta, Microsoft, Google o Amazon ja han instal·lat a Espanya els seus primers centres de processament de dades del sud d’Europa. La disponibilitat de sòl és un dels motius per interessar-se pel territori. “Es parla de l’Espanya despoblada com si no tingués valor en si mateixa. Espanya és un node, de nord a sud, però si no hi ha una reflexió generalitzada i un projecte comú, acabaran arribant aquí totes aquestes infraestructures que probablement quedaran obsoletes d’aquí a uns anys”, conclou l’arquitecte.