A partir de les seves trajectòries professionals i de diverses de les seves obres construïdes, ambdós arquitectes van reflexionar sobre una manera d’entendre l’arquitectura molt vinculada al l’espai, a la realitat econòmica i social, així com a les condicions materials pròpies de cada intervenció.

Apropiació, memòria i transformació del quotidià

En primer lloc, Casals (Alumni 2005) va obrir la sessió plantejant una reflexió sobre el significat del que és local, entès com una “forma d’apropiació d’allò que ens envolta: els costums, la memòria i els espais quotidians”. A partir de referències teòriques i projectes desenvolupats per l’estudi Ágora Arquitectura, va defensar una manera de fer arquitectura capaç d’intervenir sobre el que ja existeix mitjançant “el mínim gest possible”, aprofitant els recursos disponibles i generant noves formes d’habitar.

Al llarg de la seva intervenció, va mostrar com petites operacions sobre patis, habitatges o estructures preexistents poden millorar les condicions ambientals, introduir noves dinàmiques comunitàries i establir relacions més riques entre interior i exterior. Casals també va posar en valor el treball amb sistemes de baix cost, elements prefabricats i materials reutilitzats, sempre des d’una lectura atenta del context. “Es tracta d’observar el que ens envolta i entendre com, amb els recursos disponibles, podem generar noves oportunitats”, va assenyalar durant la seva intervenció.

Entre els projectes que va presentar van destacar les intervencions en habitatges de petites dimensions, rehabilitacions i equipaments plantejats des d’estratègies d’adaptació i reutilització, així com les propostes que incorporen solucions passives i sistemes constructius industrialitzats per respondre de manera eficient a les condicions climàtiques i econòmiques de cada lloc.

L’arquitectura com a aprenentatge, ofici i empresa

Per la seva banda, Francesc Buixeda (Alumni 2006), arquitecte i fundador de bxd arquitectura, va articular la seva intervenció a partir de la seva pròpia trajectòria professional i del procés que el va portar a crear i consolidar el seu estudi. Buixeda va explicar com els seus inicis en l’enginyeria van marcar profundament la seva manera d’entendre l’arquitectura, dotant-lo d’una mirada tècnica que li permet concebre l’edifici com un sistema integral, on estructura, construcció, instal·lacions i economia responen a una mateixa lògica projectual.

Al llarg de la sessió, va repassar diferents etapes del seu recorregut professional, des de la formació i els primers anys d’aprenentatge fins a la crisi econòmica del 2008, un context que va resultar decisiu en la fundació de bxd arquitectura. Aquella situació, va explicar, el va obligar a emprendre i a construir una pràctica pròpia basada en l’eficiència, la precisió constructiva i la capacitat de transformar les restriccions en arguments de projecte. «Soc arquitecte de formació i empresari per obligació», va assenyalar, reivindicant l’adaptació com una condició essencial per exercir la professió.

Des d’aquesta perspectiva, Buixeda va defensar una arquitectura que neix de la realitat concreta de cada encàrrec: del pressupost, del programa, del sistema constructiu, del lloc i de les necessitats del client. Durant la seva intervenció va insistir en la importància de convertir les limitacions en eines de projecte: «Quan fas del problema del client un argument del projecte, pots arribar més lluny», va afirmar.

A través d’habitatges unifamiliars, promocions residencials i equipaments educatius, va mostrar com bxd arquitectura ha desenvolupat una manera de treballar en què l’estructura, la materialitat i l’estratègia espacial s’entenen de manera conjunta. També va destacar el paper de la industrialització i la prefabricació com a eines per millorar la qualitat arquitectònica, reduir els temps i els costos de construcció i respondre amb més precisió a les exigències de cada projecte, especialment en l’àmbit residencial, públic i educatiu.

El debat: construir des de la dificultat

La sessió va concloure amb un debat en què es van compartir diverses reflexions sobre com les dificultats econòmiques, els condicionants del lloc i els conflictes programàtics poden convertir-se en motors del projecte arquitectònic.

Els participants van coincidir a assenyalar que moltes de les arquitectures més interessants sorgeixen precisament de contextos complexos i de la necessitat de treballar amb recursos limitats. En aquest sentit, es va defensar una arquitectura més resilient, capaç de donar una resposta concreta a cada situació.

Durant la conversa es va destacar que el projecte arquitectònic neix, sovint, d’un conflicte inicial: “Quan apareix un problema i aconsegueixes transformar-lo, és quan l’arquitectura evoluciona”, es va assenyalar en el tancament del debat.

Amb aquesta última sessió, Foros 2026 tanca un cicle de trobades que, al llarg de quatre jornades temàtiques dedicades a l’arquitectura internacional, l’emprenedoria digital, els mètodes col·laboratius i l’arquitectura local, ha apropat als estudiants diferents maneres contemporànies d’exercir l’arquitectura a través d’experiències professionals vinculades a la pràctica, la innovació, la recerca i el compromís amb l’entorn.