La jornada “(Entorn a) Gaudí”, acollida pel COAC, va ser l’espai per debatre sobre el futur de l’arquitectura, que, per al professor Josep Miàs, passa per “mirar cap a la Xina”. En una entrevista, Miàs va posar en valor la construcció industrialitzada del país, que representa el 30 % de les noves edificacions. “La prefabricació a la Xina no té res a veure amb la d’aquí”, va afirmar. “Són impressionants cadenes de muntatge que funcionen amb mòduls interconnectats”.

En el marc de la jornada, Liu Yulong, president i arquitecte en cap de la Universitat de Tsinghua (THAD), va assegurar que “cal canviar la idea del desenvolupament sostenible i avançar cap a una nova era que inclogui la rehabilitació d'edificis o els microparcs, com ja està fent Pequín”. “Fa quaranta anys érem un país pobre, no teníem res; es va construir molt ràpidament. Ara necessitem una arquitectura que presti atenció al detall. És el moment de recuperar la identitat pròpia”, va afirmar.

L’arquitecte i acadèmic va apostar per “fugir de la construcció massiva”. “Cada vegada veiem més edificis d’oficines abandonats a la Xina, especialment després de la pandèmia. També es buiden les zones comercials, ja que la gent compra cada cop més per internet. L'etapa de construcció accelerada ha arribat a la seva fi”, va assegurar.

Arquitectura i robòtica

En aquesta línia, Miàs insisteix en la importància d’observar de prop l’estratègia xinesa per comprendre els nous models de negoci: “Un 30 % dels estudiants d’arquitectura de la Xina s'estan orientant cap a la robòtica; han entès que l’arquitectura, per si sola, no resoldrà el problema de l’habitatge: ho faran la biologia, l’energia o les telecomunicacions”, explica l’arquitecte. “En el moment que entenguem que l’arquitectura no està lligada únicament a la composició i a la història, sinó també a la tecnologia, sabrem cap a on hem de mirar”, argumenta.

Josep Miàs va afirmar que “a la Xina, l’ús de la IA no forma part del debat públic”. “L’assumeixen amb naturalitat i com una eina més, una utilitat”, va defensar. “La IA busca la suma, ens pot ajudar a recuperar la radicalitat i l’originalitat. No és res més que tornar als orígens”, va reflexionar.

També hi va participar Wang Jian, director general i arquitecte en cap de la Universitat de Zhejiang, que va compartir com Gaudí influeix en els estudiants d’arquitectura i que ell mateix el va estudiar als llibres de text durant els anys noranta. Jian va presentar exemples de parcs i construccions xineses inspirades en la natura, de la mateixa manera que ho feia Gaudí.

Espais públics més verds

Liu Yulong va compartir la iniciativa dels “parcs de butxaca”, o microparcs, que s'està estenent a la Xina. Es tracta de petits espais verds destinats al veïnat que fomenten una transformació positiva de les ciutats i afavoreixen, entre altres aspectes, una vida nocturna més activa. Per a Miàs, aquest model representa una nova manera d’entendre la regeneració urbana, basada en una arquitectura “quirúrgica” i en un aprenentatge “bidireccional” entre Europa i la Xina.

En aquesta mateixa línia de sostenibilitat, Liu Yulong va destacar els grans avenços que la política xinesa ha fet en els darrers vint anys en matèria de construcció. “L’aïllament dels edificis està regulat per una normativa nacional aplicable a totes les noves construccions, que promou la creació d’ombres i el foment de les energies renovables. Encara queda molt camí per recórrer, però avancem en la bona direcció”, va concloure.

Convivència entre tecnologia i cultura

La preservació del llegat arquitectònic i cultural d’un país pot esdevenir, a vegades, un obstacle per a la implantació de projectes innovadors que no encaixen amb la tradició del territori. En aquest sentit, Miàs insisteix en el concepte de legacy: “No ho podem conservar tot; cal preservar allò que és essencial, però també ser selectius. A la Xina aquest és un debat públic. Potser es conserva un 5 % o un 10 %, però la resta s’enderroca”, sosté. “Tinc la sensació que hi ha una negació conscient del que cal fer i d’on són els referents”, va afegir.

Pequín, capital mundial de l'arquitectura el 2029

Un cop finalitzat el Congrés Mundial d’Arquitectura a Barcelona, Pequín pren ara el relleu com a seu de l’edició del 2029. “La capital xinesa ja s’està preparant per liderar l’esdeveniment d’aquí a tres anys, i encara tenim molt camí per recórrer per assolir el seu nivell d’innovació”, va afirmar Josep Miàs.

Sandra Bestraten, degana del COAC i professora de la UIC Barcelona School of Architecture, va destacar que “Barcelona vol impulsar la continuïtat del Congrés i mantenir la relació amb la Xina per continuar compartint aprenentatges”, va concloure.