A la taula rodona, hi van participar la Dra. Carme Llasat Botija, catedràtica de Física de l’Atmosfera de la UB; el mossèn Joan Costa Bou, professor de la Facultat de Teologia de Catalunya i delegat diocesà de pastoral social i caritativa de Barcelona; la Sra. Patricia de la Viesca Cosgrove, coordinadora tècnica de la Direcció General de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya; i la Dra. Sílvia Albareda Tiana, professora titular de Didàctica de les Ciències Experimentals a la Facultat de Ciències de l’Educació de UIC Barcelona i directora de l’Oficina de Sostenibilitat i Cooperació. La taula rodona va estar moderada pel degà de la Facultat de Ciències de l’Educació, el Dr. Enric Vidal.

La sessió va començar amb una reflexió per a tots els participants sobre la mateixa definició de sostenibilitat. Patricia de la Viesca va reflexionar sobre tres dimensions que inclou el concepte: l’ambiental, la social i l’econòmica. “La gent sol pensar en la cura del medi ambient sol oblidar la vessant social i econòmic de la sostenibilitat”, va afirmar. 

El Mn. Josep Costa Bou va indicar que “totes les religions hi tenen molt a dir, ja que convivim en una casa comuna on tots hem d’habitar-hi”. “La qüestió ecològica és d’aquells temes que, o hi estem tots d’acord, o no té solució. Ens hem d’asseure des dels que pateixen més fins als que més tenen per vetllar pel bé comú”, va destacar el mossèn.

La vessant ideològica i la desigualtat social

En aquesta línia, la Dra. Carme Llasat va recordar les traves amb les quals es van trobar els primers defensors de les pràctiques sostenibles: “Als anys 80 es convoca la primera sessió per debatre sobre l’escalfament global i ja apareixen els primers negacionistes, sovint vinculats a lobbies relacionats amb la indústria dels combustibles fòssils”, va apuntar. Els interessos econòmics, segons la professora, són un dels grans obstacles contra els quals s’ha de lluitar encara avui.

Seguidament, es va abordar la dificultat d’entendre la sostenibilitat des d’una perspectiva individual. “Les meves decisions tenen a veure amb el planeta; el que jo faig o deixo de fer té una repercussió en els altres i en els altres del futur”, va assenyalar la directora de l’Oficina de Sostenibilitat i Cooperació de UIC Barcelona, Sílvia Albareda. La professora va apuntar la falta de “motivacions profundes” perquè la gent s’impliqui i tingui un comportament sostenible encara que no sigui fàcil.

Sobre la pregunta del moderador sobre si la sostenibilitat era una qüestió ideològica, Patricia de la Viesca va comentar que "s'ha associat molt a polítiques d'esquerra, quan és un repte que afecta a tots independentment del posicionament polític”.  Va també parlar sobre el fet que la gestió de la sostenibilitat és complexa i va posar com a exemple el fet que en l'avaluació ambiental d'un projecte o activitat  el que pot ser positiu per a un àmbit , com l’aigua, els residus,  l’aire, etc.  pot resultar negatiu per a un altre. "Per això, cal posar-se d’acord i buscar un equilibri entre tots els factors ambientals", va assegurar.

Durant la xerrada participativa, els experts van introduir un altre aspecte: el de la desigualtat social. “Una persona amb recursos pot permetre’s accedir a refugis climàtics fora de la ciutat, per exemple”, va introduir Carme Llasat. Per aquest motiu, Sílvia Albareda i el mossèn Joan Costa van insistir en la perspectiva del bé comú de la sostenibilitat, fugint de “l’egoisme personal”.

Els reptes socioambientals

La taula rodona va finalitzar amb una pregunta del degà de la Facultat de Ciències de l’Educació, Enric Vidal, sobre els reptes socioambientals als quals ens enfrontem. La Dra. Carme Llasat va ser contundent: “El principal repte és l’aigua, tant per l’augment de períodes secs que generen sequeres com pels aiguats”. La professora Sílvia Albareda va destacar el rol de les institucions educatives superiors com la Universitat de fomentar menys consumisme i conscienciar sobre la importància de la sostenibilitat.

La taula rodona es va organitzar en col·laboració entre l’Oficina de Sostenibilitat i Cooperació i la Facultat de Ciències de l’Educació.