Un any més, el Col·legi de Periodistes de Catalunya, el Consell de la Informació de Catalunya (CIC) i les universitats catalanes amb estudis de Periodisme i Comunicació han organitzat la V Jornada d’Ètica Periodística, que ha acollit ponències, estudis i casos al voltant dels actuals reptes ètics del periodisme.
La vicedegana de la Facultat de Ciències de la Comunicació, Núria Roca-Trenchs, ha recuperat el lema “Més necessaris que mai” del darrer Congrés del Col·legi per reflexionar sobre la importància del paper dels periodistes en la societat, en un moment “en què no tenim gaire suport: només un 33 % dels ciutadans confien en els mitjans tradicionals”, ha recordat la professora. Davant aquest “toc d’alerta a la professió”, ha defensat un periodisme compromès i plural.
La investigadora també ha incidit en la situació laboral “precària” de molts periodistes: “No podem exigir rigorositat mentre mantenim redaccions precàries i inestables; això ens fa vulnerables. Parlar de condicions dignes també és parlar d’ètica”, ha destacat.
La jornada al Col·legi de Periodistes ha reunit investigadors de la majoria d’universitats catalanes en un programa divers amb quatre blocs: Ètica i intel·ligència artificial, Presentació de casos, Ètica i mitjans de comunicació a Catalunya, i Ètica, periodisme i biaixos.
Núria Roca-Trenchs i Maria Fitó-Carreras, professores de UIC Barcelona, han presentat un estudi en el que han estat treballant sobre el tractament ètic en els diaris espanyols del cas de la Guàrdia Urbana i Nemo. “Hem analitzat 140 peces informatives que van tractar durant l’estiu del 2024 els successos del cas de la Guàrdia Urbana, arran de la publicació de ‘El cuerpo en llamas’ i ‘Las cintas de Rosa Peral’, i de la ‘Operación Nemo’”, ha explicat Núria Roca durant la presentació.
Si bé en termes generals la premsa escrita analitzada sí que complia el codi deontològic, en altres ocasions no ha estat així, especialment en la vulneració dels drets d’un menor i la intimitat de les famílies. “Malgrat que encara hem de publicar l’estudi, hem observat tensions entre el rigor informatiu i l’espectacularitat a l’hora de tractar la informació. És responsabilitat social dels periodistes lluitar contra pràctiques sensacionalistes, ja que perdem la credibilitat”, ha avançat la professora.
Altres publicacions presentades han estat la de la periodista Pilar Suárez-López i Roger Cuartielles (UPF), els quals han presentat un projecte per crear una veu sintètica personalitzada per a persones sordes signants amb l’ajuda de la IA; o la de Santiago Tejedor, Cristina Pulido, Stephanie Vick i Nataly Guerrero (UAB), que vol visibilitzar la realitat d’Haití, “un estat fallit” segons la investigació i “del qual es parla molt poc als mitjans”, han assegurat.
La jornada també ha comptat amb la participació de Maria José Recoder, coordinadora del Grup de Treball d’Universitats i Educació Mediàtica del Col·legi de Periodistes, i Josep Carles Rius, president del CIC.
