“Més de mil milions de persones al món pateixen obesitat, una pandèmia silenciosa el desenvolupament i el tractament de la qual avui dia sabem que no és igual en homes i dones”, explica la Dra. Rosalía Rodríguez. Com descriu en l’article titulat “Per què l’obesitat és, abans de res, una malaltia del cervell”, mentre la societat està repleta de factors externs que poden conduir al sobrepès o l’obesitat, el cervell humà continua funcionant amb regles ancestrals que dificulten mantenir la pèrdua de pes. Per aquest motiu, la recerca i la medicina experimenten una transformació dels tractaments per donar pas a noves teràpies dirigides directament al cervell.
L’obesitat i el sobrepès solen descriure’s com un excés de greix o un problema metabòlic, però el seu origen profund resideix en el sistema nerviós central, especialment en l’hipotàlem, la regió que actua com un “termòstat energètic”. Atès que els nostres avantpassats més llunyans vivien en situació d’escassetat, en què l’activitat física era imprescindible per sobreviure, el cervell humà va desenvolupar mecanismes molt eficaços per defensar la massa grassa. No obstant això, aquesta situació ha canviat completament en la societat actual, on l’estil de vida sedentari, l’estrès i la falta de son conviuen amb aliments ultraprocessats i dietes hipercalòriques, i provoquen un desajust entre la biologia i el ritme de vida.
Tal com explica la Dra. Rodríguez, aquests factors externs provoquen la inflamació de l’hipotàlem, i alteren l’activitat de les neurones que regulen la gana i la sacietat. Una dieta equilibrada i fer exercici pot ajudar a controlar i revertir l’obesitat, però en altres casos, les persones mostren un “fre hipotalàmic” menys eficaç i acumulen pes amb més facilitat. La diferència entre un cas i l’altre es troba al cervell. “En les recerques desenvolupades pel nostre grup hem observat també que la regulació del pes no és igual en homes i dones, a causa de diferències hormonals i respostes neuroimmunitàries”, destaca la Dra. Rodríguez. “Això ens porta a integrar aquesta perspectiva de gènere en la recerca per avançar cap a tractaments més precisos i efectius”.
El paper clau del cervell i l’hipotàlem en l’obesitat plantegen un desafiament en la recerca: desenvolupar teràpies que actuïn directament sobre aquests, amb més precisió i menys efectes sistèmics. “Aquí és on la nanomedicina dirigida al cervell obre un nou horitzó. En el nostre grup desenvolupem nanoplataformes capaces de transportar fàrmacs de manera selectiva al cervell. Aquestes tecnologies representen una via per tractar l’obesitat des del seu origen cerebral, amb intervencions més personalitzades i sostenibles”, argumenta la investigadora.
En definitiva, la Dra. Rosalía Rodríguez mostra en l’article publicat a “The Conversation” que l’obesitat ha d’entendre’s com una malaltia complexa amb arrels cerebrals, en què l’evolució biològica de les persones i l’estil de vida modern tenen una gran influència. Aquest enfocament implica que les solucions per combatre l’obesitat han d’anar més enllà de les dietes i l’exercici, i han d’incorporar teràpies i tractaments dissenyats específicament per modificar els senyals cerebrals que regulen el pes.
