Dra. Mut, no deu ser massa habitual que un comitè de la Cambra dels Lords recorri a una acadèmica espanyola per assessorar sobre la seva pròpia estructura constitucional. Com neix la teva relació amb el parlament britànic?

Cal remuntar-se divuit anys enrere. UIC Barcelona va apostar per la meva proposta de tesi doctoral sobre la Commonwealth, i la University College London en va acceptar la codirecció. Gràcies a una beca de la UIC–Fundació Familiar Catalana i al suport de la Fundació ”la Caixa”, vaig poder fer una estada de més d’un any a Londres.

Des d’aleshores, el dret internacional s’ha consolidat com una vocació. Haver estudiat en una escola anglesa em va acostar a aquesta tradició, i l’experiència a Londres em va permetre integrar-me en entorns acadèmics i institucionals que han marcat la meva trajectòria. He participat en projectes amb universitats com Londres, Warwick o West of England, i sempre m’hi he sentit molt reconeguda.

En el teu informe parles de la necessitat de modernitzar la “família britànica”. Quina és la principal mancança i quina solució proposes?

Una de les grans fortaleses del model britànic és la seva capacitat d’adaptació. No és un sistema estàtic, sinó flexible, amb una clara voluntat d’autorevisió. Els informes que elaboro tenen com a objectiu detectar disfuncions i proposar millores pragmàtiques sense trencar-ne l’equilibri.

El repte principal és reconèixer la pluralitat territorial. Cada territori té aspiracions i necessitats pròpies, i això exigeix mecanismes d’escolta activa i instruments institucionals específics. No es tracta de reformes radicals, sinó d’afinar el sistema perquè continuï funcionant amb coherència.

A més, la majoria d’aquests territoris volen mantenir el vincle amb el Regne Unit. Això obliga a explorar fórmules jurídiques flexibles que permetin compatibilitzar aquest desig amb el principi d’autodeterminació, especialment en contextos on també intervenen interessos de tercers estats.

Quines lliçons es poden extrapolar a altres contextos?

Diria que la principal és la flexibilitat institucional com a principi rector. El model britànic mostra que es pot conciliar unitat política i diversitat territorial sense recórrer a solucions uniformes.

També és clau la idea de sobirania compartida, sempre que sigui viable i desitjada. En contextos complexos, amb realitats molt diverses, cal fugir de respostes rígides i apostar per marcs jurídics adaptatius que permetin integrar diferències sense trencar vincles històrics.

En aquest sentit, altres països poden aprendre la importància de construir solucions a mida, capaces d’evolucionar amb el temps i d’incorporar la pluralitat com un valor, no com un problema.

Creus que el context internacional actual ha forçat el Regne Unit a repensar i modificar la seva relació amb aquests territoris?

Vivim un moment de transformacions profundes en la governança global que obliga a repensar moltes relacions institucionals. Cada vegada és més necessari donar veu a territoris que, tot i formar part de la “família britànica”, afronten reptes globals propis.

El cas de l’arxipèlag de Chagos és especialment il·lustratiu. Després de dècades de controvèrsia, s’ha assolit un acord que reflecteix com els condicionants geopolítics poden actuar com a catalitzadors de canvi. Aquest tipus de situacions evidencien que el sistema ha d’estar preparat per adaptar-se de manera dialogada a noves realitats.

Finalment, per què és important estudiar Dret Internacional avui?

És una disciplina profundament transversal, que connecta àmbits com l’economia, la política o les humanitats. Però, sobretot, té una dimensió humanista que cal preservar: el seu objectiu últim és protegir la persona.

En les darreres dècades s’han fet avenços molt significatius, com la consolidació de la prohibició de l’ús de la força, el desenvolupament dels drets humans o la creació del Tribunal Penal Internacional. Tot i que el compliment no sempre és efectiu, el progrés és innegable si el mirem amb perspectiva històrica.

Als meus estudiants els dic que mantinguin una mirada crítica, però també justa. El dret internacional no és perfecte, però és una eina imprescindible per avançar cap a un ordre global més equilibrat. I, sobretot, els recordo que la seva feina pot tenir un impacte real: darrere de cada decisió jurídica hi ha persones, i això no s’ha de perdre mai de vista.