Marta, què hi trobem representat en aquest retaule?
És un retaule dedicat a la festivitat de l’1 de novembre. Tot i que la celebració existia des de feia segles, no era habitual trobar-ne representacions iconogràfiques. Aquí es construeix una mena de síntesi a partir de models anteriors, com els judicis finals. S’hi representa la jerarquia celestial: a la part superior, els àngels; després, profetes i apòstols; i més avall, els sants i santes, tant clergues com laics. Al centre hi ha la Mare de Déu envoltada d’àngels músics, i a la part inferior hi apareix el promotor de l’obra, probablement un monjo benedictí vinculat al Monestir de Sant Cugat.

Per què hi ha tan poques representacions de Tots Sants?
Durant el romànic, el gran tema era l’Apocalipsi i el Judici Final, amb la representació de condemnats i benaurats. No s’havia desenvolupat una imatge centrada exclusivament en els habitants del cel. Això canvia amb l’auge del retaule com a element central de l’altar. A mesura que es multipliquen els altars dedicats a sants i festivitats del calendari litúrgic, apareixen també retaules dedicats a Tots Sants. És un fenomen relativament tardà dins la iconografia medieval.

Se sap qui va encarregar aquest retaule?
L’únic indici són els escuts heràldics presents a l’obra, amb la figura d’un ocell. Tradicionalment, s’ha relacionat amb l’abat Jaume de Montcorb, però hi ha problemes de cronologia, ja que el pintor Pere Serra probablement ja havia mort durant el seu abadiat. Una altra hipòtesi és que el promotor fos membre de la família Corbera, una nissaga important de l’època. Tot i això, encara falta documentació que ho confirmi.

Podria haver estat una dona, la promotora?
En aquest cas no. La figura representada als peus de la Mare de Déu és masculina i vesteix com un monjo. Era habitual que els promotors apareguessin en els retaules demanant la intercessió divina. Aquest gest s’inscriu en la pràctica de fundar altars i beneficis per assegurar misses per l’ànima pròpia i la de la família.

Aquesta investigació forma part de la teva recerca habitual?
Ha sorgit arran d’un encàrrec de Catalunya Sacra, un projecte que promou el patrimoni eclesiàstic. Em van convidar a fer una conferència sobre aquest retaule i, a partir d’aquí, he començat a investigar-lo més a fons. La meva especialitat és la iconografia mariana i, tot i que he treballat més l’escultura, aquest projecte m’ha permès obrir noves línies. La meva il·lusió és trobar algun document que ens permeti datar amb més precisió l’encàrrec o el pagament del retaule i identificar amb certesa el nom del promotor. Però la recerca documental no sempre és fàcil.

Qui era Pere Serra?
És un dels pintors més importants de la Barcelona de finals del segle XIV. Formava part d’una família de pintors i va tenir una trajectòria molt llarga, entre 1362 i 1408. És hereu del corrent del gòtic italianitzat, introduït per Ferrer Bassa després del seu contacte amb Itàlia. Aquest estil aporta més naturalitat a les figures i introdueix, de manera encara incipient, la representació de la profunditat i la perspectiva.

En què es diferencia aquest estil del gòtic internacional?
El gòtic internacional aposta pel preciosisme: elegància, riquesa de materials, detallisme i una estètica cortesana. És un estil compartit per les grans corts europees —de París a Praga, passant per Barcelona o Milà— i esdevé un llenguatge comú a finals del segle XIV i inicis del XV. Aquest corrent acabarà donant pas al Renaixement.

Les entrades per l’exposició es van esgotar de seguida. Com ho valores?
Pot tenir a veure amb diversos factors: l’espai limitat, l’interès pel patrimoni i també el fet que el retaule es conserva pràcticament in situ. És un dels pocs retaules de Pere Serra que encara es poden veure en un context molt proper a l’original, dins el mateix monestir. Això li dona un valor afegit.

Per acabar, quina importància té aquest retaule dins la cultura catalana?
És una de les obres destacades de la pintura gòtica catalana, tant per l'autor com per la seva singularitat iconogràfica. Els retaules dedicats a Tots Sants són poc freqüents, cosa que li atorga un interès especial. A més, també és una peça clau per entendre la història del Monestir de Sant Cugat, ja que ens ajuda a situar cronològicament la construcció de les seves capelles i l’organització dels seus altars. És, en definitiva, una obra de referència tant des del punt de vista artístic com històric.