Espanya va obtenir el 2016 el reconeixement de país lliure de xarampió després de demostrar l’absència de transmissió endèmica del virus durant més de tres anys. No obstant això, l’any 2024 l’OMS no ha pogut descartar l’existència d’una cadena de contagis superior a 12 mesos, motiu pel qual s’ha retirat aquest estatus.

Segons la Dra. Luciana Pons-Muzzo, docent i investigadora del Departament de Medicina en l’àrea de salut pública i epidemiologia: “Quan l’OMS parla d’un país lliure de xarampió no es refereix al fet que la malaltia hagi desaparegut, sinó al fet que no existeix una transmissió sostinguda en el temps, i el que ha ocorregut és que no s’ha pogut descartar una cadena continuada de contagis”. “La pandèmia de la covid-19, els conflictes armats, la pobresa i l’elevada mobilitat de persones han afectat greument els programes de vacunació en molts països, a això s’hi suma l’alta transmissibilitat del virus del xarampió”, explica Pons-Muzzo.

Malgrat aquest context, l’experta subratlla que no ha d’interpretar-se com un retrocés del sistema sanitari espanyol i destaca que el risc per a la població general a Espanya és baix gràcies a les altes taxes de vacunació. “La mitjana de les dues dosis de la vacuna es manté prop del 95 %, permet una bona protecció col·lectiva, encara que no arriba al llindar per generar immunitat de ramat”, afirma.

La retirada de l’estatus de país lliure de xarampió ha d’entendre’s, segons Pons-Muzzo, com una crida a reforçar les estratègies de salut pública i recorda que “aquestes mesures permeten actuar a temps i evitar escenaris més greus. Des del punt de vista de la salut pública, la investigadora destaca la vacunació com la millor eina preventiva i insisteix que “és fonamental complir el calendari infantil i revisar l’estat vacunal en adults i en persones que hagin de viatjar a països amb brots actius”.