L’entrenament de força s’ha associat tradicionalment a poblacions joves, però cada vegada se’n reconeix més la importància per mantenir l’autonomia i prevenir caigudes en edats avançades. En aquest context, la investigadora i docent del Departament de Fisioteràpia de UIC Barcelona Aïda Cadellans ha liderat un assaig clínic aleatoritzat que analitza l’impacte de diferents sistemes d’entrenament de força en persones grans actives.
L’estudi, titulat “Effectiveness of Iso-Inertial Resistance Training on Muscle Power in Middle-Older Adults: Randomized Controlled Trial”, ha estat publicat en la revista JMIR Aging, especialitzada en geriatria i gerontologia, i ha comptat amb la participació de David Blanco, Daniel Romero, Víctor Zárate, Flora Dantony, Marc Madruga i Silvia Ortega, tots ells docents i investigadors del Departament de Fisioteràpia.
La recerca es va dur a terme en col·laboració amb l’Espai Esport Wellness Center de Granollers i va comparar durant sis setmanes dos tipus d’entrenament: el tradicional amb pesos i el dut a terme amb màquines isoinercials o flywheel, una tecnologia que permet treballar amb especial intensitat la fase de frenada del moviment. Els participants, amb edats d’entre 57 i 70 anys i una mitjana de 63,5 anys, van fer dues sessions setmanals basades en exercicis funcionals que reprodueixen moviments quotidians.
Els resultats mostren que l’entrenament isoinercial millora de manera significativa la potència muscular, especialment en accions de frenada. A més, tant l’entrenament amb pesos com el realitzat amb tecnologia flywheel van produir millores rellevants en el rendiment físic i en la reducció del risc de caigudes.
Segons explica Aïda Cadellans: “Els resultats mostren que fins i tot persones que ja són actives poden aconseguir millores importants en la potència muscular en un període relativament curt, de només sis setmanes”.
L’estudi és el primer fet a Espanya que aplica la tecnologia isoinercial, habitual en l’esport d’elit, en una població d’adults més grans de 57 anys. En aquest sentit, els investigadors destaquen que acostar l’entrenament de força a aquest col·lectiu també té un impacte social: “Promoure aquest tipus d’iniciatives ajuda a reduir barreres culturals, fomentar la participació en programes de salut innovadors i afavorir un envelliment actiu. A més, fomenta la inclusivitat multigeneracional perquè creen un espai on persones de diferents edats comparteixen experiències i hàbits saludables”.
Els resultats reforcen el potencial d’aquesta mena d’entrenament per incorporar-se a programes de prevenció i promoció de la salut dirigits a persones grans.
