Un estudi liderat per la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) reflecteix un ús “limitat i inconsistent” de la xarxa social TikTok en les darreres eleccions al Parlament Europeu de 2024 per part dels representants polítics, a partir d’una anàlisi de les 189 publicacions dels deu principals candidats durant la campanya electoral.

L’anàlisi, elaborada per la investigadora de la UIC i vicedegana de la Facultat de Ciències de la Comunicació, Núria Roca Trenchs, i la investigadora de la UAB Laura Cervi, conclou que els candidats analitzats “infrautilitzen les possibilitats de la plataforma”. Núria Roca Trenchs, experta en comunicació política, destaca que els candidats segueixen una lògica de comunicació tradicional: “Hem vist que, tot i canviar el canal, no canvia la cultura comunicativa. Les xarxes socials prometien superar el model unidireccional dels mitjans tradicionals, però molts polítics les utilitzen amb la mateixa lògica”, afirma la professora de la UIC.

Concretament, en un 83,43 % dels vídeos analitzats els polítics utilitzen TikTok com una forma de promoció. “S’estan desaprofitant les possibilitats més interessants de la plataforma, com els comentaris amb vídeos, les reaccions, els duets o la incorporació de contingut creat pels ciutadans”, argumenta Roca. L’anàlisi destaca que, tot i incloure la xarxa social durant la campanya electoral, aquesta s’ha utilitzat seguint la lògica de la televisió. Segons les autores, la major part del contingut analitzat comptava “amb una producció controlada i un missatge tancat”.

L’evolució del politainment

Núria Roca Trenchs assenyala un “canvi fonamental” en el concepte de politainment, que descriu la fusió entre política i entreteniment. “El polític ja no necessita que un mitjà de comunicació converteixi el seu contingut en entreteniment; ho pot fer ell mateix. El problema apareix quan l’entreteniment deixa de ser la porta d’entrada al contingut i es converteix en el contingut mateix”, assenyala la coautora de l’article.

L’anàlisi apunta a un major engagement entre els partits populistes, a causa de la seva major adaptació a l’entorn cultural de la plataforma, com ara l’ús de música, text i efectes. Els resultats també mostren que els continguts emocionals i controvertits atreuen un nombre més elevat de visualitzacions. “Podem afirmar que existeix una certa afinitat entre el llenguatge de la plataforma i determinades característiques de la comunicació populista: personalització, emoció, simplificació, la construcció d’un nosaltres contra ells i la identificació clara d’adversaris”, explica la professora de la UIC.

Més política espanyola que europea

L’estudi destaca que el 42,32 % del contingut dels vídeos tracta sobre política espanyola, mentre que les qüestions europees ocupen el 22,22 % del total. A més, els actors analitzats “rarament conviden l’audiència a implicar-se activament en la política”, segons l’anàlisi. Els polítics apel·len als votants demanant-los que els votin a ells: “Cap dels polítics analitzats sembla considerar TikTok com una font de diàleg amb els seus electors”, assenyalen les autores.

Pròximes eleccions generals

Núria Roca Trenchs preveu que l’ús de TikTok estigui estès entre totes les formacions de cara a les pròximes eleccions generals a Espanya: “Passarà de ser complementari a formar part del nucli de l’estratègia digital dels partits, especialment per disputar-se el vot jove”, apunta l’experta en comunicació. “La qüestió més important és si l’adaptació servirà per explicar millor la política o simplement per fer més eficient la batalla per l’atenció”, conclou.