Universitat Internacional de Catalunya

Llenguatge Periodistic 2

Llenguatge Periodistic 2
6
11720
2
Segon semestre
FB
Llengua d'impartició principal: castellà

Professorat

Presentació

L'assignatura de Llenguatge Periodístic 2 té com a objectiu principal la formació de l'alumne en la redacció periodística de textos informatius i interpretatius. Per poder arribar a aquest punt, els alumnes coneixeran les característiques principals dels gèneres periodístics, els principals tipus de fonts i el contrast d'informació, així com els elements bàsics i processos que intervenen en la construcció d'històries. Al final del procés d'aprenentatge, els alumnes hauran de ser capaços de poder elaborar productes periodístics amb un grau de professionalitat prou elevat com per ser publicats.

Requisits previs

Cap.

Objectius

Millorar l'ús de la llengua (gramàtica normativa, fonètica, morfologia, lèxic, sintaxi) en relació amb la tasca periodística.
Reflexionar sobre els aspectes fonamentals de l'estil periodístic.
Familiaritzar-se i treballar amb els gèneres periodístics bàsics, a partir de models i de textos d'elaboració pròpia.

Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • 02 CG - Capacitat per aprendre i actuar autònoma i responsablement
  • 15 CE - Capacitat lingüística en català, castellà i anglès
  • 17 CE - Capacitat de produir textos orals i escrits per a projectes periodístics

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

1.- Tindrà més consciència de les característiques del bon estil periodístic i vetllarà per aplicar-les.

2.- Reconeixerà les característiques principals dels gèneres periodístics bàsics a internet i crearà de manera adequada, coherent i cohesionada, així com efectivament comunicativa, els propis textos.

3.- Coneixerà els elements bàsics de la construcció d'històries i serà capaç d'adoptar una postura crítica davant les dades i arguments de les mateixes.

4.- Adquirirà les habilitats expressives necessàries per informar i convèncer un públic amb el seu discurs.

5.- Argumentarà de manera intel·ligible i convincent.

6.- Serà capaç de buscar, seleccionar i integrar informació en un procés de documentació periodística.

7.- Serà capaç d'observar la realitat amb criteris periodístics.

8.- Coneixerà els principals tipus de fonts d'informació i de sistemes d'informació d'utilitat en periodisme.

9.- Treballarà en grup amb menys reticències i de manera més col·laborativa i equitativa en la distribució de les tasques i l'obtenció de resultats.

Continguts

BLOC  I

1.- Generes informatius e interpretatius

El text informatiu

Repàs notícia i crònica: definició i característiques

2.-  Seminari de reportatge

 

BLOC II

Introducció al Fotoperiodisme:
● Història del documentalisme i el fotoperiodisme.
● Composició i anàlisi de les imatges.
● Funcions de la fotografia en premsa.

 

 

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



ACTIVITAT FORMATIVA CRÈDITS ECTS
Coaching: Seguiment, individual o en grups molt reduïts, de com els alumnes assimilen els continguts de l'assignatura. En les sessions de coaching, es corregiran defectes, s'aclariran dubtes, es proposaran exercicis i activitats necessàries per aconseguir els objectius fixats. 0.8
Focused praxis: Lliurament periòdic i individual d'exercicis per aprendre la teoria a través de la pràctica. Cada exercici anirà destinat a adquirir coneixements molt definits i adaptats a la persona concreta així com a esmenar llacunes particulars. seminaris: aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat –en alguns casos, socialment debatudes–, mitjançant treball actiu en grups reduïts. 1.4
E-learning: Es facilitarà l'aprenentatge no presencial fonamentat en les TIC. 0.7
Taller: espai de treball eminentment pràctic, en el qual s'adquireixen competències (comportaments observables i habituals que condueixen a l'èxit en l'acompliment d'una funció o tasca) pertanyents a matèries pràctiques o també teòriques (capacitats intel·lectuals, lògiques, crítiques, d'aprenentatge intel·lectual, estudi, citació, etc.). 1.0
Classes magistrals: En les classes magistrals, el professor, no només transmet continguts o coneixements, sinó també, i sobretot, actituds, motivació, aptituds, valors, etc. També facilita que els assistents puguin manifestar les seves opinions i els seus arguments enfront de la resta d'estudiants. 2.1

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



BLOC I

Reportatge final - 45% de la nota final

Pràctiques  i participació a clase - 25 % de la nota final

 


BLOC II

Examen final fotoperiodismo - 30 % de la nota final

 

És necessari treure almenys un 4 en el reportatge per a poder superar l'assignatura.

En segona i successives convocatòries:

Reportatge - 70 %

Fotoperiodisme - 30 %

Bibliografia i recursos

 

Bibliografía 


ADAMS, S. (2010). Interviewing for journalists. London; New York: Routledge.

BURGUET, F. (2007). Construir les notícies. Una teoria de la redacció periodística. Barcelona: Dèria.

BURGUET, F. (2004). Les trampes dels periodistes. Barcelona: Edicions 62.

BUSQUÉ, J. (2009). Xavier Vinader i Sánchez. Periodisme i compromís, Barcelona: Editorial Afers.

CHÉJOV, A. P. (2005). Unos buenos zapatos y un cuaderno de notas. Cómo hacer un reportaje, Edición de Piero Brunello, Barcelona: Alba Editorial.

CHICOTE, J. (2009). Periodismo de investigación en España: Causas y efectos de su marginación, Madrid: Fragua.

ECHEVARRÍA LLOMBART, B. (1998). Las W's del reportaje. Fundación Universitaria San Pablo CEU, Valencia.

ECHEVARRÍA LLOMBART, B. (2011). El reportaje periodístico. Una radiografía de la realidad. Comunicación Social Ediciones y Publicaciones. 

GRIJELMO, A. (2004). El estilo del periodista. Madrid: Taurus.

HERRSCHER, R. (2012). Periodismo narrativo. Cómo contar la realidad con las armas de la literatura. Universitat de Barcelona.

HICKS, W.(2008). Writing for journalists. London; New York: Routledge

KAPUSCINSKI, R. (2002). Los cínicos no sirven para este oficio. Sobre el buen periodismo. Editorial Anagrama, Barcelona.

KAPUSCINSKI, R. (2003).  Los cinco sentidos del periodista (Estar, ver, oír, compartir, pensar). Colección Nuevo Periodismo. Fundación Para Un Nuevo Periodismo Iberoamericano, México.

KOVACH, B. y ROSENSTIEL, T. (2003). Los Elementos del periodismo. Madrid: Ediciones El País.

HUNTER, M.L. (ed.) (2013). "La investigación a partir de historias. Manual para periodistas de investigación". París, Montevideo: Ediciones Unesco.

MESEGUER, D. y ZURUTUZA, K. (2019). Respirando fuego. En las entrañas de la lucha kurda por la supervivencia. Barcelona: Ediciones Península. 

NÚÑEZ-LADEVEZE, L. (coord.) (2015): Periodismo en la red: Géneros, estilos y normas, Editorial Universitas, Madrid.

PILGER, J. (2005). Basta de mentiras! El periodismo de investigación que está cambiando el mundo. Barcelona: RBA.

VILALTA, J. (2006). El espíritu del reportaje, Barcelona: Universitat de Barcelona, 2006.

WOLFE, T. (2012). El nuevo periodismo, Barcelona: Anagrama.

WOODWARD, B. (2005).  El hombre secreto. La verdadera historia de «Garganta Profunda», Barcelona: Inédita Editores.

CANTAVELLA, J. y SERRANO, J.F. (2004). Redacción para periodistas: informar e interpretar, Barcelona: Ariel.