Universitat Internacional de Catalunya

Tendències Audiovisuals

Tendències Audiovisuals
4
12029
3
Segon semestre
OB
Llengua d'impartició principal: castellà

Professorat


Dra. CASTILLO HINOJOSA, Ana María - amcastillo@uic.es

Presentació

Des d'una perspectiva artística i multidisciplinària, aquesta assignatura promou la reflexió sobre la narrativa i expressió audiovisual contemporània.

Requisits previs

No existeixen requisits previs

Objectius

Pensada per a alumnes/as de l'itinerari de ficció i de no ficció de 3r del Grau en Comunicació Audiovisual, Tendències Audiovisuals arrenca dels coneixements específics de cada especialitat per a establir nous punts de trobada artístics que permetin potenciar el sentit crític de l'estudiant, així com oferir-li eines teòriques per al desenvolupament i anàlisi de diferents tipus de projectes audiovisuals.

Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • 01 - Capacitat d'adaptació a circumstàncies variables
  • 02 - Capacitat de comprensió, acceptació de critiques i correcció d'errors
  • 03 - Capacitat per administrar i gestionar recursos humans i tècnics
  • 04 - Capacitat per treballar en equip i autònomament
  • 05 - Capacitat per organitzar temps i espai
  • 06 - Capacitat de desenvolupar rigor acadèmic, responsabilitat, ètica i professionalitat
  • 07 - Capacitat per aplicar la deontologia i el respecte pel gremi audiovisual
  • 08 - Capacitat d'anàlisi crítica, síntesi, concreció i abstracció
  • 09 - Capacitat per objectivar i quantificar i interpretar (dades, estadístiques…)
  • 10 - Capacitat per afrontar dificultats i resoldre problemes
  • 11 - Capacitat per generar debat i reflexió
  • 12 - Capacitat de complir amb els terminis previstos, desenvolupar la puntualitat i el respecte pels recursos humans, tècnics i material
  • 13 - Capacitat de crear comunicació oral i escrita
  • 14 - Coneixement i domini de la retòrica i oratòria per comunicar idees pròpies
  • 15 - Coneixement i domini de l'expressió corporal i la tècnica de locució
  • 16 - Capacitat de fer servir, analitzar i reflexionar sobre continguts
  • 18 - Capacitat i desenvolupament de cultura general i interès pels esdeveniments socials
  • 19 - Capacitat de documentació informativa
  • 20 - Coneixement i domini bibliogràfic mediàtic
  • 21 - Coneixement i domini de la cultura digital
  • 22 - Coneixement i domini de la distinció entre opinió i informació/ registres col·loquials i cultes.
  • 23 - Capacitat de prioritzar els esdeveniments noticiables i contrastar la informació
  • 24 - Capacitat de planificació i organització de projectes a curt i llarg termini
  • 25 - Capacitat de potenciar al màxim el desenvolupament creatiu
  • 26 - Capacitat de desenvolupar sentit del gust i la perfecció en l'acabat final i estètica dels projectes
  • 27 - Capacitat d'adaptació als diferents públics i mercats audiovisuals
  • 34 - Capacitat per conèixer i respectar els diferents rols de l'equip artístic i tècnic
  • 35 - Capacitat per contextualitzar i analitzar críticament els productes de la indústria audiovisual
  • 37 - Capacitat per contextualitzar i analitzar críticament l'estructura orgànica de la comunicació global
  • 41 - Capacitat de coneixement i funcionament dels diferents elements agents del sector audiovisual
  • 42 - Capacitat de distingir, analitzar, i dominar els diferents gèneres i formats televisius, cinematogràfics, i radiofònics
  • 43 - Capacitat per crear guions cinematogràfics, televisius i radiofònics segons les exigències del gènere
  • 44 - Capacitat per adaptar-se als nous formats audiovisuals
  • 45 - Capacitat per conèixer i dominar les tècniques de la narrativa audiovisual
  • 50 - Capacitat per adaptar-se, entendre i aplicar les possibilitats expressives de les noves tecnologies i els seus canvis futurs
  • 53 - Capacitat lingüística en català, castellà i anglès
  • 54 - Capacitat de fer us amb habilitat la bibliografia, terminologia i estructures lingüístiques de la llengua anglesa relacionades amb l'àmbit de la Comunicació.

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

Adoptar nous criteris d'anàlisis.

Augmentar la capacitat reflexiva i crítica.

Trobar nous referents teòrics i artístics.

Continguts

BLOC 1 (a càrrec d’Andreu Arribas)

Tema 1: Què és la ficció?
Concepte de “teoria de la literatura”. La filosofia i la ficció. La Poètica. La crítica d’Aristòtil a la metafísica platònica: aporia del tercer infinit i aporia del moviment. La valoració positiva del món empíric. L’explicació causal de la veritable realitat. La mímesi i la definició de poesia.
El cinema de Richard Linklater. Biografia. És un autor? L’estat del cinema a finals dels anys vuitanta. Retorn a la independència dels setanta. Ociositat improductiva, absència de trama, deambulació, dispersió.

Tema 2: Què és el cinema?
Ontologia de la imatge fotogràfica. L’embalsamament en les arts plàstiques. L’ésser i les aparences. La semblança i el realisme. La pintura, la fotografia, el cinema.
L’autoria: reconèixer una veu familiar o experimentar el món de l’obra individual? Les pel·lícules són mons o històries? Experiència o erudició? Cinefília: recuperar la importància de les pel·lícules, la seva experimentació, l’empirisme. Fenomenologia: experimentar sons i imatges. Benedetto Croce: “la poesia només es representa a si mateixa”. Experimentar o teoritzar: la ciència necessita l’art, la teoria necessita l’experiència.

Tema 3: Què és la crítica?

Part I
Els motius visuals com a eina crítica des de la qual llegir el cinema. La memòria visual. Formes de l’argument. El reconeixement de l’espectador. Escenes amb temporalitat.
Davant la tomba: recórrer el cinema de John Ford a partir del motiu de la tomba (de She Wore a Yellow Ribbon [1949] a The Searchers [1956], passant per Straight Shooting [1917], Judge Priest [1934] i Young Mr. Lincoln [1939]), passant per Sòfocles (Èdip a Colono), la tradició pictòrica cristiana del Noli me tangere, Novalis i la literatura romàntica del segle XVIII, Hitchcock (Vertigo, 1958), Mankiewicz (The Barefoot Contessa, 1954), Leone (Il buono, il brutto, il cattivo, 1966), Eastwood (Unforgiven, 1992) i Tarantino (Kill Bill Vol. 2, 2004).

Part II
La filosofia de la història per a la historització de les tendències audiovisuals. El concepte d’«història crítica» de Nietzsche: allò històric (història monumental i història antiquària); allò ahistòric i suprahistòric (història crítica). L’aplicació de la «història crítica» nietzscheana a la cristologia per Joseph Ratzinger/Benedicte XVI: la interpretació inclou el component històric i la relació del passat amb el present. L’aplicació de la «història crítica» nietzscheana a la història de l’art per Georges Didi-Huberman: Panofsky llegeix Kant (el document), Didi-Huberman llegeix Freud (el símptoma); la reconfiguració del passat en la imatge (anacronisme).
De la crisi de la imatge-acció a la imatge-energia: la relectura crítica del cinema nord-americà dels anys setanta de Jean-Baptiste Thoret. La imatge-moviment de Deleuze. Dues tesis del moviment de Bergson. La imatge-percepció, la imatge-afecte i la imatge-acció. La crisi de la imatge-acció.
La imatge-energia de Jean-Baptiste Thoret en la seva relectura crítica del cinema nord-americà dels anys setanta: escurçament del cinema clàssic i necessitat estètica, històrica i política de mostrar la violència.

Tema 4: Aplicació de la història crítica al western
L’heroi tràgic, la filosofia del límit i la supervivència de la imatge en la relectura crítica del western de Fran Benavente. Filiació cinematogràfica vs modernitat (Histoire(s) du cinéma). Transmissió del llegat (Deadwood). El cos que retorna (C’era una volta il west, Kill Bill Vol. I i II). L’heroi tràgic (Shane, My Darling Clementine). Explosivitat, temporalitat i amortallament del gènere (The Wild Bunch; Per qualche dollaro in più; The Shooting, Ride the Whirlwind). La recuperació de l’heroi des de la tomba (Unforgiven, The Outlaw Josey Wales, Pale Rider). Les cendres del gènere (Dead Man)

BLOC 2 (a càrrec d’Ana María Castillo)

Tema 5: VIDEOART
De Nam June Paik a Bill Viola. El videoart travessa l’art, el cinema, el museu i es converteix en mediació. 3 sessions.

Tema 6: MODA
El fashion film. Directors, actors i marques. Esdeveniments: l’espai és espectacle. L’evanescència del mercat: vídeos breus, IA i nous formats. 3 sessions.

Tema 7: IMATGE OMNIPRESENT I FUNCIONAL
Usar i crear, participar i ser absorbit. Creació de sentit o imanència de l’experiència a la pantalla social i digital. 3 sessions.

TRANSVERSAL. MECANISMES DRAMÀTICS EN L’ERA DE LA IMATGE-EXCÉS.
Fractura i fragmentació en un discurs globalitzador: espai i temps.

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



Pràctica Individual Avaluable del Primer Bloc de l’assignatura

Assaig final (40%)

L’estudiant escollirà tres pel·lícules d’un mateix cineasta i elaborarà un assaig d’entre 1.500 i 2.000 paraules. Es valorarà la naturalesa assagística del text, la seva originalitat, la capacitat de l’estudiant per analitzar les pel·lícules a partir de les seves imatges i de relacionar-les entre si, així com la investigació i l’ús de la bibliografia, tant la treballada a classe com la que pugui trobar pel seu compte en relació amb la temàtica escollida.
Com en totes les pràctiques, treballs finals i exàmens, regeixen els criteris ortogràfics de la Universitat. Igualment, s’apliquen els paràmetres ètics i acadèmics antiplagi.

Requisits de l’assaig final:

  • Times New Roman 12, text justificat, interlineat 1,5.

  • L’assaig no ha d’incloure portada i ha de ser redactat en Word, Pages o similar.

  • L’assaig haurà de tenir un títol i un subtítol proposats per l’estudiant.

  • L’assaig s’haurà de lliurar en format PDF amb el següent nom: Cognom 1 Cognom 2, Nom_FINAL.pdf.

  • S’hauran d’incloure en el text les imatges necessàries per comprendre l’anàlisi.

  • S’haurà d’incloure la bibliografia utilitzada al final del treball.

  • S’hauran d’incloure un mínim de 5 cites de bibliografia especialitzada (llibres o articles acadèmics). Es poden citar articles de webs, però aquests no comptaran a l’hora de sumar les cinc cites.

Sistema d’avaluació del segon bloc de l’assignatura:

1. Pràctica audiovisual: creació d’un producte innovador (20%)

TREBALL GRUPAL: L’estudiantat haurà de realitzar un producte audiovisual original, experimental i creatiu, vinculat a l’eix MODA del Bloc 2.

  • El format és lliure.

  • Es valorarà especialment la innovació formal, la coherència conceptual, l’ús crític de la imatge i la capacitat de diàleg amb els debats teòrics treballats a classe.

  • Les peces es visionaran col·lectivament, fomentant el debat i la reflexió compartida.

2. Anàlisi i presentació oral d’una obra (20%)

TREBALL GRUPAL: L’estudiantat haurà de seleccionar una obra vinculada a l’àmbit de la moda (fashion film, campanya audiovisual, peça artística, esdeveniment-espectacle, etc.) i realitzar una presentació oral d’anàlisi crítica.

  • L’exposició haurà de contextualitzar l’obra i analitzar-ne les estratègies visuals, narratives i simbòliques, així com la seva relació amb el mercat, l’espectacularització de l’espai i l’evanescència dels formats.

  • S’avaluarà la capacitat analítica, la claredat expositiva, l’ús adequat de conceptes teòrics i l’argumentació crítica.

3. Treball final: article analític sobre l’excés d’imatges (20%)

Com a tancament del bloc, l’estudiantat elaborarà —de manera individual— un article analític centrat en la problemàtica de l’excés d’imatges en la cultura contemporània.

  • El text haurà d’articular reflexió teòrica i anàlisi crítica, connectant els continguts del bloc amb exemples concrets de l’àmbit audiovisual, artístic o digital.

  • Es valorarà la profunditat conceptual, la coherència argumentativa, la capacitat de síntesi i la qualitat de l’escriptura acadèmica.

ACTIVITAT FORMATIVACRÈDITS ECTS
Classes magistrals: a les classes magistrals, el professor, no només transmet continguts o coneixements, sinó també, i sobretot, actituds, motivació, aptituds, valors, etc. També facilita que els assistents puguin manifestar les seves opinions i els seus arguments enfront de la resta d'estudiants.
1.5
Focused praxis: Lliurament periòdic i individual d'exercicis per aprendre la teoria a través de la pràctica. Cada exercici anirà destinat a adquirir coneixements molt definits i adaptats a la persona concreta així com a esmenar llacunes particulars. seminaris: aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat –en alguns casos, socialment debatudes–, mitjançant treball actiu en grups reduïts.
0.5
Coaching: Seguiment, individual o en grups molt reduïts, de com els alumnes assimilen els continguts de l'assignatura. En les sessions de coaching, es corregiran defectes, s'aclariran dubtes, es proposaran exercicis i activitats necessàries per aconseguir els objectius fixats.
0.5
Seminari. aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat –en alguns casos, socialment debatudes–, mitjançant treball actiu en grups reduïts.
1.5

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



 

n tots els treballs s’aplica la normativa ortogràfica i la normativa antiplagi de la universitat.

Pràctiques Bloc 1
40%

Pràctiques Bloc 2
60%

Examen final
60% només per a aquells que hagin suspès les pràctiques durant el semestre, de qualsevol dels dos blocs. Serà un examen teòric que inclourà tots els continguts del semestre.

En la segona convocatòria i en les successives, l’avaluació consistirà en un examen.

Bibliografia i recursos

Balló, Jordi. Imágenes del silencio. Los motivos visuales en el cine. Barcelona: Anagrama, 1995.

Balló, Jordi y BERGALA, Alain (eds). Motivos visuales del cine. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2016.

Benavente, Fran. El héroe trágico en el western: el género y sus límites. Sevilla: Athenaica Ediciones, 2017.

Deleuze, Gilles. La imagen-movimiento. Estudios sobre cine 1. Barcelona: Paidós, 1986.

DIDI-HUBERMAN, Georges. «Pregunta formulada». En: Ante la imagen. Pregunta formulada a los fines de la historia del arte. Murcia: Cendeac, 2010, pp. 11-19.

DIDI-HUBERMAN, Georges. «Apertura: La historia del arte como disciplina anacrónica». En: Ante el tiempo. Historia del arte y anacronismo de las imágenes. Buenos Aires: Adriana Hidalgo, 2011, pp. 29-97.  Elena, A. (1999). Los cines Periféricos. Paidós: Barcelona.

Elsaesser, T. (2006) “Early Film History and Multi-Media. An Archaeology of Possible Futures?” en Hui Kyong, W & Keenan T. (Eds.) New Media Old Media., Routledge: Nueva York.

Foucault, Michel. «Nietzsche, Freud, Marx». En: Nietzsche, Freud, Marx. Barcelona: Anagrama, 1981, pp. 27-50.


Guerra, C., Steyerl, H., Fernandes, J. (2015). Hito Steyerl. Duty-free art. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía.

Jameson, F. (1995). La estética geopolítica: cine y espacio en el sistema mundial. Paidós: Barcelona.

Jullier, L. (2004). La imagen digital. De la tecnología a la estética. La Marca: Buenos Aires.

Kuspit, D. (2006). Arte digital y videoarte. Transgrediendo los límites de la representación. Círculo de Bellas Artes: Madrid.

Lipovetsky, G., Serroy, J. (2009). La pantalla global. Cultura mediática y cine en la era hipermoderna. Anagrama: Barcelona. Col. Argumentos

Meigh-Andrews, C. (2006). A History of Video Art. The Development of Form and Function. Berg: Oxford and New York.

Nietzsche, Friedrich. Sobre la utilidad y el perjuicio de la historia para la vida (Intempestiva II). Madrid: Biblioteca Nueva, 1999.

Oudart, Jean-Pierre. «La sutura». En: Banda aparte, nº 6, 1997, pp. 51-63.

Pinto Veas, I. (2010). La imagen simulacro, laFuga, 11. 

Quintana, A. (2011). Después del cine. Imagen y realidad en la era digital. Acantilado: Barcelona.

Ratzinger, Joseph/Benedicto XVI. La infancia de Jesús. Barcelona: Planeta, 2012.

Rosenbaum, J. y Martin, A. (2011). Mutaciones del cine contemporáneo. Errata Naturae: Madrid.

Russo, E. (2009). “Lo viejo y lo nuevo, ¿qué es del cine en la era del post-cine?” en Jorge La Ferla (comp.), Artes y medios audiovisuales: Un estado de situación II. Las prácticas mediáticas pre digitales y post analógicas, Buenos Aires, Aurelia Rivera, Nueva Librería, 2008.

Sánchez, S. (2013). Hacia una imagen no-tiempo. Deleuze y el cine contemporáneo. Ediciones de la Universidad de Oviedo: Oviedo. 

Sedeño Valdellós, A. (2011). Historia y estética del videoarte en España. Comunicación Social: Zamora.

Steyerl, H. (2014). Los condenados de la pantalla. Caja Negra: Buenos Aires. Col. Futuros próximos.

Stoichita, V. (2006). Simulacros. El efecto Pigmalion: de Ovidio a Hitchcock. Ed. Siruela: Madrid.

Thoret, Jean-Baptiste. Le cinéma américain des annés 70. París: Cahiers du cinéma, 2009.

Weinrichter, A. (ed.) (2007). La forma que piensa. Tentativas en torno al cine-ensayo. Festival Punto de Vista: Navarra.

Versió per imprimir