Universitat Internacional de Catalunya
Desenvolupament Curricular en l'Esenyament de la Biologia/Geologia
Altres llengües d'impartició: anglès, castellà,
Professorat
A través del correu electrònic: jamartinez@uic.es
Presentació
L’assignatura Desenvolupament Curricular en l’Ensenyament de la Biologia/Geologia té com a finalitat comprendre el sentit formatiu de l’ensenyament de les ciències i adquireixi criteris professionals per interpretar, analitzar, organitzar i concretar el currículum de Biologia i Geologia a l’educació secundària obligatòria i al batxillerat.
L’assignatura se situa en la intersecció entre el coneixement científic, la ciència escolar i el desenvolupament curricular. Parteix d’una concepció de la ciència com una activitat humana, històrica, social i basada en pràctiques diverses —formular preguntes, construir i utilitzar models, dissenyar investigacions, analitzar dades, argumentar a partir d’evidències i comunicar resultats—, i no com l’aplicació mecànica d’un únic «mètode científic».
El treball curricular es fonamenta en la Llei orgànica 2/2006, modificada per la Llei orgànica 3/2020 (LOMLOE), en la Llei 12/2009, d’educació de Catalunya, en els reials decrets que estableixen els ensenyaments mínims de l’ESO i del batxillerat i, especialment, en el desplegament normatiu català: el Decret 175/2022, modificat pel Decret 480/2024, i el Decret 171/2022, modificat pel Decret 103/2026.
A partir d’aquest marc, s’analitzen les relacions entre les competències clau, les competències específiques, els criteris d’avaluació, els sabers i les situacions d’aprenentatge; estudia la progressió dels aprenentatges entre cursos i etapes; i valora el marge d’autonomia dels centres i dels equips docents per prendre decisions curriculars coherents, contextualitzades i educativament justificades.
La perspectiva principal és la del sistema educatiu català, sense perdre de vista el currículum bàsic estatal ni altres marcs curriculars. La comparació amb altres comunitats autònomes i amb currículums internacionals, especialment el Programa dels Anys Intermedis i el Programa del Diploma del Batxillerat Internacional, s’utilitza com una eina d’anàlisi crítica per identificar diferents maneres d’organitzar finalitats, competències, conceptes, criteris i continguts.
Atès que el màster habilita també per a la docència en Formació Professional, l’assignatura incorpora una aproximació comparativa al desenvolupament curricular dels cicles formatius afins a l’especialitat. S’hi analitzen el perfil professional, l’organització modular, els resultats d’aprenentatge, els criteris d’avaluació, els continguts orientatius i la formació en empresa.
El producte integrador és una proposta fonamentada de concreció curricular de Biologia i Geologia per a un curs o una etapa: organitza els elements curriculars, estableix una progressió i justifica les decisions d’acord amb la normativa i el context.
Requisits previs
No hi ha requisits prèvis necessaris.
Objectius
En finalitzar l’assignatura, s’ha de ser capaç de:
- Comprendre la naturalesa del coneixement científic i diferenciar la ciència experta, la ciència curricular, la ciència escolar i la ciència efectivament ensenyada.
- Analitzar les finalitats de l’ensenyament de les ciències a l’ESO i al batxillerat des de la perspectiva de l’alfabetització i la competència científica.
- Interpretar l’arquitectura normativa i els diferents nivells de concreció curricular: Estat, Catalunya, centre educatiu i concreció docent.
- Identificar, relacionar i sistematitzar els elements del currículum competencial: perfil de sortida, competències clau, competències específiques, criteris d’avaluació, sabers i situacions d’aprenentatge.
- Analitzar el currículum de Biologia i Geologia de l’ESO i establir progressions coherents entre cursos, detectant buits, redundàncies i desequilibris.
- Analitzar el currículum de Biologia al batxillerat i valorar-ne la continuïtat respecte de l’ESO i la funció formativa i propedèutica.
- Analitzar el currículum de Geologia i Ciències Ambientals al batxillerat, amb especial atenció a la sostenibilitat, els riscos naturals i la comprensió sistèmica del planeta.
- Comparar críticament el currículum català amb el currículum bàsic estatal, altres desenvolupaments autonòmics i marcs internacionals com l’IB.
- Reconèixer l’estructura curricular bàsica de la Formació Professional i comparar-la amb la de l’ESO i el batxillerat: perfil professional, mòduls professionals, resultats d’aprenentatge, criteris d’avaluació, continguts i formació en empresa.
- Prendre decisions curriculars fonamentades, argumentar-les amb evidències normatives i acadèmiques i comunicar-les amb claredat en entorns digitals.
- Incorporar criteris ètics, inclusius, no sexistes i orientats al desenvolupament sostenible en l’anàlisi i la concreció del currículum.
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
- CB10 - Que els estudiants sàpiguen aplicar les habilitats d'aprenentatge que permetin continuar estudiant d'una manera en gran manera autodirigida o autònom
- CE12 - Identificar els continguts curriculars de les matèries relatives a l'especialització docent corresponent, així com el cos de coneixements didàctics entorn dels processos d'ensenyament i aprenentatge respectius
- CG03 - Integrar-se i col·laborar de manera activa en la consecució d'objectius comuns amb altres persones, àrees i organitzacions
- CG06 - Integrar i utilitzar les Tecnologies de la Informació i la Comunicació en diversos camps de manera eficaç i responsable
- CT03 - Mostrar comportaments ètics i responsables com a ciutadà/a i com a professional
- CT06 - Promoure situacions i entorns inclusius per al Desenvolupament Sostenible, creant contextos eficaços, responsables i inclusius a tots els nivells
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
RA1. Organitza i sistematitza els continguts curriculars.
RA2. Desenvolupa principis i tècniques que permeten planificar, desenvolupar i avaluar el procés d’ensenyament i aprenentatge.
RA9. Utilitza recursos i alternatives no sexistes per dinamitzar el pensament, així com per organitzar les aules i altres espais de treball i convivència.
RA10. Promou la igualtat de drets i oportunitats de l’alumnat.
Continguts
Naturalesa i construcció del coneixement científic i de les seves dimensions epistèmica, pràctica, social, històrica i ètica. Pràctiques científiques, visions de la ciència i transformació del coneixement expert en ciència curricular i escolar. Finalitats de l’ensenyament de la Biologia i la Geologia a l’educació secundària.
Bloc 2. Competència científica i professional docentAlfabetització científica, pràctiques científiques i desenvolupament del pensament crític, sistèmic i modelitzador. Competència docent per interpretar i concretar el currículum des d’una perspectiva ètica, sostenible, inclusiva i no sexista. Aproximació comparada a l’estructura curricular de la Formació Professional: perfil professional, mòduls, resultats d’aprenentatge, criteris d’avaluació, formació dual i projecte intermodular.
Bloc 3. Currículum de Biologia i Geologia a l’ESOAnàlisi del currículum estatal i català de l’ESO, d’acord amb la LOE-LOMLOE, el Reial decret 217/2022 i els decrets 175/2022 i 480/2024. Relació entre competències, criteris d’avaluació, sabers i situacions d’aprenentatge. Selecció, organització i seqüenciació dels aprenentatges, contextualització curricular i comparació amb altres currículums, inclòs el Programa dels Anys Intermedis de l’IB.
Bloc 4. Currículum de Biologia al batxilleratAnàlisi del currículum estatal i català de Biologia al batxillerat, d’acord amb el Reial decret 243/2022 i els decrets 171/2022 i 103/2026. Relació entre competències, criteris d’avaluació i sabers, i estudi de la progressió entre l’ESO i el batxillerat. Comparació amb altres desenvolupaments curriculars i amb el Programa del Diploma de l’IB.
Bloc 5. Currículum de Geologia al batxilleratPresència i valor formatiu de la Geologia i les Ciències Ambientals al batxillerat. Progressió dels aprenentatges relacionats amb el sistema Terra, el temps geològic, els riscos naturals, els recursos, la sostenibilitat i l’emergència climàtica. Anàlisi comparada de currículums i síntesi dels principis del desenvolupament curricular.
Metodologia i activitats formatives
Modalitat semipresencial (blended)
|
Codi |
Activitat formativa |
Dedicació |
|
CML |
Classe magistral en línia |
22 h |
|
CPL |
Classe pràctica en línia |
6 h |
|
FDV |
Fòrums i debats virtuals |
6 h |
|
ETI |
Estudi i treball individual |
58 h |
|
TG |
Treball grupal |
6 h |
|
TL |
Tutoria en línia |
2 h |
|
|
Total |
100 h |
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat semipresencial (blended)
L’avaluació serà contínua, competencial i individual, i valorarà la capacitat de l’estudiant per interpretar, aplicar i justificar els elements curriculars en situacions educatives concretes.
Avaluació contínua — 60 %
- Auditoria crítica d’una proposta curricular: 20 %.
- Elaboració i defensa d’una proposta d’intervenció educativa: 40 %, incloent-hi el producte final, les evidències del procés i una defensa individual síncrona.
Avaluació final — 40 %
- Prova objectiva d’aplicació conceptual i normativa: 10 %.
- Resolució escrita d’un cas curricular: 30 %.
Per superar l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5,0 sobre 10 en el conjunt de les proves finals.
Es permetrà l’ús crític i declarat d’eines d’intel·ligència artificial en les activitats d’avaluació contínua en què s’autoritzi. No se’n permetrà l’ús durant les defenses individuals ni en les proves finals, llevat que el professorat ho autoritzi expressament. En tots els casos, l’estudiant haurà de demostrar l’autoria, el domini del treball i la capacitat de justificar les decisions adoptades.
Bibliografia i recursos
Cañal, P. (Coord.). (2011). Didáctica de la biología y la geología. Graó/Ministerio de Educación.
Cañal, P. (Coord.). (2011). Biología y geología: Complementos de formación disciplinar. Graó/Ministerio de Educación.
Couso, D., Jiménez-Liso, M. R., Refojo, C., i Sacristán, J. A. (Coords.). (2020). Enseñando ciencia con ciencia. Fundación Lilly i FECYT. Accés al llibre
Harlen, W. (Ed.). (2010). Principios y grandes ideas de la educación en ciencias. Association for Science Education.
Jiménez-Aleixandre, M. P. (2010). 10 ideas clave: Competencias en argumentación y uso de pruebas. Graó.
Pedrinaci, E., Caamaño, A., Cañal, P., i de Pro, A. (2012). 11 ideas clave: El desarrollo de la competencia científica. Graó.
Sanmartí, N. (2002). Didáctica de las ciencias en la educación secundaria obligatoria. Síntesis.
Bibliografia complementàriaDuschl, R. A., Schweingruber, H. A., i Shouse, A. W. (Eds.). (2007). Taking science to school: Learning and teaching science in grades K–8. National Academies Press.
Hodson, D. (2014). Learning science, learning about science, doing science: Different goals demand different learning methods. International Journal of Science Education, 36(15), 2534–2553.
Lederman, N. G. (2007). Nature of science: Past, present, and future. A S. K. Abell i N. G. Lederman (Eds.), Handbook of research on science education (pp. 831–879). Lawrence Erlbaum.
Normativa bàsicaEspanya. Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, en la redacció vigent. Text consolidat
Espanya. Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació. BOE
Catalunya. Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació. Portal Jurídic de Catalunya
Espanya. Reial decret 217/2022, de 29 de març, pel qual s’estableixen l’ordenació i els ensenyaments mínims de l’educació secundària obligatòria. Text consolidat
Espanya. Reial decret 243/2022, de 5 d’abril, pel qual s’estableixen l’ordenació i els ensenyaments mínims del batxillerat. Text consolidat
Catalunya. Decret 175/2022, de 27 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica. Portal Jurídic de Catalunya
Catalunya. Decret 480/2024, de 17 de desembre, de modificació del Decret 175/2022. Portal Jurídic de Catalunya
Catalunya. Decret 171/2022, de 20 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de batxillerat. Portal Jurídic de Catalunya
Catalunya. Decret 103/2026, de 7 de juliol, de modificació del Decret 171/2022. Portal Jurídic de Catalunya
Catalunya. Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu. Portal Jurídic de Catalunya
Espanya. Llei orgànica 3/2022, de 31 de març, d’ordenació i integració de la Formació Professional. Text consolidat
Espanya. Reial decret 659/2023, de 18 de juliol, pel qual es desenvolupa l’ordenació del Sistema de Formació Professional. Text consolidat
Catalunya. Llei 10/2015, del 19 de juny, de formació i qualificació professionals. Portal Jurídic de Catalunya
Catalunya. Decret 284/2011, d’1 de març, d’ordenació general de la formació professional inicial, en allò que sigui vigent. Portal Jurídic de Catalunya
Catalunya. Ordre EDU/186/2021, de 23 de setembre, de modificació de diversos decrets i ordres pels quals s’estableix el currículum dels cicles formatius de formació professional inicial. DOGC núm. 8515, de 4 d’octubre de 2021.
7.4. Documents institucionals i recursos per al desenvolupament curricularDepartament d’Educació i Formació Professional. (2026). Concreció i desenvolupament del currículum de l’educació bàsica: educació secundària obligatòria (ESO). Document
Departament d’Educació i Formació Professional. (2026). Concreció i desenvolupament del currículum del batxillerat (actualització de 6 de juliol de 2026).
Departament d’Educació i Formació Professional. (2026). Cicles de formació professional. Cursos de formació preparatoris per a l’accés a cicles formatius de grau mitjà i superior (actualització de 10 de juny de 2026). Document
Departament d’Educació i Formació Professional. (s. d.). El nou currículum: educació bàsica. XTEC
XTEC. (s. d.). Situacions d’aprenentatge. Recurs
Full de càlcul de suport per al desenvolupament curricular. (s. d.). Google Sheets
Ministerio de Educación, Formación Profesional y Deportes. (s. d.). Currículos básicos por enseñanzas. Educagob
International Baccalaureate Organization. (s. d.). Middle Years Programme curriculum. IB
International Baccalaureate Organization. (s. d.). Sciences in the Diploma Programme. IB