Universitat Internacional de Catalunya

Complements per a la Formació Disciplinària Biologia/Geologia

Complements per a la Formació Disciplinària Biologia/Geologia
5
14570
1
Anual
op
Llengua d'impartició principal: català

Altres llengües d'impartició: anglès, castellà,

Professorat


Dimecres de 13:00 a 14:15 amb cita prèvia

Presentació

L'assignatura Complements per a la formació disciplinar a l'especialitat de Biologia i Geologia, s'incardina al mòdul específic del currículum del Màster Universitari en Professor/a d'Educació Secundària i el seu objectiu principal és ampliar i aprofundir en el coneixement disciplinar dels titulats universitaris per a exercir la docència de la Biologia i Geologia a l'educació secundària i el batxillerat.

Aquesta assignatura aborda els problemes ambientals i la seva relació amb els ODS mitjançant un enfocament integral de la sostenibilitat, així com la naturalesa de la ciència com a objectiu d'ensenyament. Fa un recorregut per la història de la biologia i la geologia, aprofundint en l'evolució de les idees científiques. Destaca la importància de l'alfabetització científica a la societat des d'un enfocament que integra Ciència-Tecnologia-Societat. Afronta els problemes bioètics que es poden presentar a l'ensenyament de la ciència i els reptes de la nova Biologia al segle XXI.

Requisits previs

L'accés d'estudiants de nou ingrés al MUFPS per la Universitat Internacional de Catalunya es regeix d'acord amb els requisits específics i els criteris de valoració de mèrits del Reial Decret 822/2021, que estableix que els estudiants han d'estar en possessió d'un títol universitari oficial de grau o equivalent, o si no, de màster universitari, expedits per institucions pertanyents a l'EEES; o altres entitats que no formin part de l'EEES, amb la comprovació prèvia per part de la universitat del nivell de formació que impliquen, sempre que al país on s'hagi expedit aquest títol permeti l'accés a estudis de nivell de postgrau universitari.

Objectius

  1. Conèixer el valor formatiu i cultural de les matèries de Biologia i Geologia i els continguts que s'ensenyen en els ensenyaments respectius.
  2. Conèixer la història i els desenvolupaments recents de la matèria i les seues perspectives per a poder transmetre'n una visió dinàmica.
  3. Transmetre el mètode científic com a eina d’aprenentatge i investigació en biologia i geologia.
  4. Pensar científicament a partir de la construcció i ús de versions elementals però complexes dels grans models de la Biologia i la Geologia.
  5. Comprendre els grans coneixements i aportacions de la Biologia i la Geologia i utilitzar-los per interpretar fenòmens quotidians.
  6. Organitzar l'ensenyament en el marc dels paradigmes epistemològics de la Biologia i de la Geologia, utilitzant de manera integrada els sabers disciplinaris, transversals i multidisciplinaris adequats al nivell educatiu respectiu, mostrant la comprensió dels objectius d'aprenentatge de les àrees de coneixement que estableix el currículum de l’Educació Obligatòria Secundària i del Batxillerat.
  7. Comprendre textos de contingut biològic i geològic de diferents fonts, i disposar d’eines per analitzar-los críticament.
  8. Ser capaç d'observar i comprendre holísticament els sistemes naturals.

Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • CB06 - Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d'idees, sovint en un context de recerca
  • CB07 - Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi
  • CB08 - Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis
  • CB09 - Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions -i els coneixements i raons últimes que les sustenten- a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats
  • CB10 - Que els estudiants sàpiguen aplicar les habilitats d'aprenentatge que permetin continuar estudiant d'una manera en gran manera autodirigida o autònom
  • CG04 - Exposar les idees de manera oral i escrita adaptant-se a diferents estils comunicatius i tipus d'activitats
  • CG05 - Organitzar i planificar diferents tipus d'activitats, esdeveniments i situacions
  • CG07 - Expressar-se en públic i fer presentacions amb suport digital adaptades als diferents grups d'interès del context escolar
  • CT01 - Analitzar críticament el treball personal i utilitzar els recursos i estratègies adequats per a la millora professional
  • CT03 - Mostrar comportaments ètics i responsables com a ciutadà/a i com a professional
  • CT04 - Desenvolupar la capacitat d'avaluar les desigualtats per raó de sexe i gènere, per a dissenyar mecanismes per a l'assoliment de la igualtat real, eludint interpretacions parcials i discriminatòries
  • CT05 - Identificar estratègies per a fomentar la igualtat de gènere, l'equitat i el respecte als drets humans
  • CT06 - Promoure situacions i entorns inclusius per al Desenvolupament Sostenible, creant contextos eficaços, responsables i inclusius a tots els nivells

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

  1. Reconeix els coneixements complementaris necessaris per als processos d’ensenyament-aprenentatge en educació secundària i batxillerat.
  2. Aplica els coneixements de la Biologia/Geologia al disseny d’estratègies d’ensenyament-aprenentatge en educació secundària.
  3. Coneix el valor formatiu i cultural de la Biologia/Geologia i dels continguts d'aquestes disciplines que s'imparteixen a l'Educació Secundària Obligatòria i al Batxillerat.
  4. Mostra les habilitats necessàries per realitzar una formació continuada tant en els continguts i de la didàctica de la Biologia/Geologia com en els aspectes generals de la funció docent.
  5. Identifica els coneixements bàsics que comprenen les disciplines: Biologia i Geologia.
  6. Analitza la rellevància de les diferents interpretacions, corrents i escoles en el coneixement sobre els coneixements de la biologia i la geologia.
  7. Coneix i aplica els mètodes i les estratègies d’accés al coneixement de la Biologia i Geologia.

Continguts

Assignatura de 5 crèdits

1. Problemes socioambientals i Educació per al Desenvolupament Sostenible (EDS).
Professora: Sílvia Albareda

Problemes socioambientals. Intents de solució a la situació d’emergència planetària. Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Educació per al Desenvolupament Sostenible (EDS). Barreres, oportunitats i motivacions per fer EDS.

2. Naturalesa de la ciència, construcció del coneixement científic i Ciència-Tecnologia-Societat (CTS) a l'ensenyament secundari.

Professora: Sílvia Albareda

Característiques i límits de les ciències experimentals. Història i Filosofia de la Ciència. Complexitat i interdisciplinarietat en les ciències. Tendències curriculars a l'ensenyament de les ciències. Competència científica, competències STEM i STEAM. Ètica ciutadana tecnològica. El moviment educatiu CTS. Ciència i ètica. Ciència oberta i comunicació científica.

3. Bioètica: ètica per a les ciències i tècniques de la vida.

Professor: Miquel Àngel Serra

Definició, origen i reptes actuals de la bioètica. Sistemes i principis ètics. Recerca mèdica en éssers humans.  Recerca amb animals. Recerca ambiental

4. La Biologia del segle XXI i els reptes bioètics de les tecnologies emergents.

Professor: Miquel Àngel Serra

Tecnologies emergents NBIC i bases de la nova biologia del segle XXI: Biologia sintètica, Biologia de sistemes, Biomaterials, Biomimètica, Medicina personalitzada.  Transhumanisme. Millorament humà.

5. Ensenyament i investigació actual en Geologia.

Professor: Octavio Rico

Tendències curriculars a l'ensenyament de la Geologia i les Ciències Ambientals. Competències específiques de Geologia i Ciències Ambientals que cal desenvolupar en l’ESO i Batxillerat. Alguns reptes per a la geologia del segle XXI: Aigua subterrània, Riscos geològics, terres rares i altres recursos geològics.

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment online



CT – Classes teòriques / Expositives en línia (19 sincròniques i 1 asincrònica)

CPL – Classes pràctiques en línia

FDV – Fòrums i debats virtuals

TG – Treball grupal

TL – Tutories en línia (individual i grupal)

MC – Mètode de cas

REC - Resolució d'exercicis i qüestions

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment online



Activitat

Ponderació

Ponderació

PA - Examen preguntes obertes

25 %

35 %

PF – Participació als fòrums i debats virtuals

25 %

30 %

PT – Presentació de treballs individuals en línia

25 %

35 %

CPL- Classes pràctiques en línia. Exposició oral d’una qüestió vinculada amb l’assignatura (Activitat voluntària)

25 %

 

 

Per fer mitjana entre totes les activitats cal treure com a mínim un 4,5 en cadascuna d'elles.

 

Bibliografia i recursos

Alambique (2008). La Tierra: un planeta en riesgo. Didáctica de las Ciencias Experimentales. Revista Alambique nº 55. Graó. Barcelona

Alambique (2010). Un enfoque interdisciplinar de la didáctica de las ciencias. Didáctica de las Ciencias Experimentales. Revista Alambique nº 66. Graó. Barcelona

Albareda Tiana, S. (2015). Reconcialiarse con el planeta. La sostenibilidad como nuevo paradigma. Pamplona: Editorial Eunsa. Colección persona y cultura.  ISBN: 978-84-313-3030-9

Albareda Tiana, S. (2022). Metodologías docentes activas para implementar los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS) de manera interdisciplinaria a UIC Barcelona. KIT-BOOK. Servicios Editoriales SCP. ISBN: 978-84-125693-9-1

Albareda Tiana, S., Vidal Raméntol, S., Fernández Morilla, M. (2018). Implementing the Sustainable Development Goals at University level, International Journal of Sustainability in Higher Education, 19, 473-497.

Albareda Tiana, S., Vidal Raméntol, S., Pujol-Valls, M., Fernández Morilla, M. (2018). Holistic approaches to develop Sustainability and Research Competencies in Pre-service Teacher Training. Sustainability.

Albareda-Tiana, S., García-González, E., Jiménez-Fontana, R., & Solís-Espallargas, C. (2019). Implementing Pedagogical Approaches for ESD in Initial Teacher Training at Spanish Universities. Sustainability, 11(18), 4927.

Albareda-Tiana, S., Vidal-Raméntol, S., Pujol-Valls, M., Fernández Morilla, M. (2018). Holistic approaches to develop Sustainability and Research Competencies in Pre-service Teacher Training. Sustainability. https://doi.org/10.3390/su10103698

Aliberas J.; Gutiérrez, R. e Izquierdo, M. (1989). "La didáctica de las ciencias: una empresa racional. En: Enseñanza de las Ciencias. Vol. 7, No. 3. pp. 277-284.

Alonso, C. J. (1999). La agonía del cientificismo: Una aproximación a la filosofía de la ciencia. EUNSA.  (Astrolabio). Pamplona.

Alonso, C.J. (2001). Historia básica de la ciencia. Pasión por el saber. EUNSA.  (Astrolabio). Pamplona.

Andorno, R. (2012). Bioética y dignidad de la persona. 2ª edición. Madrid. Tecnos

Aparisi Miralles, A. (2004). Alimentos transgénicos y derecho humano a la salud. Cuadernos de Bioética. Asociación Española de Bioética y Ética Médica 2004/1, 59-75.

Artigas, M. (1999). Filosofía de la Ciencia. Eunsa. Pamplona.

Artigas, M. (2017). Ciencia y religión conceptos fundamentales. Eunsa. Pamplona.

Ballesteros, J. (1995). Ecologismo personalista: Cuidar la naturaleza, cuidar al hombre. Madrid: Tecnos.

Ballesteros, J., & Aparisi Miralles, A. (2002). La humanidad in vitro. Granada: Comares.

Ballesteros, J., & Fernández, E. (2007). Biotecnología y posthumanismo (1̇ ed.). Pamplona: Aranzadi-Thomson.

Bauman, R. (1983). "Research, anyone?". In: The Physics Teacher. No. 21. pp. 77 -113.

Bellido, N. E. P. (2017). Cambio climático, pobreza y sostenibilidad. EHQUIDAD. Revista Internacional de Políticas de Bienestar y Trabajo Social, (7), 81-116.

Bellver,V. y Nuévalos, C. (Ed.), (1999).  Una mirada diferente. La mujer y la conservación del medio ambiente. Valencia: Editania

Berger, C. F. (1979) "What are the implications of paradigms research for science Education Research?". In: Journal of Research in Science Teaching. Vol. 16, No. 6. pp. 517-521.

Bernal, J. M. (2001). Renovación pedagógica y enseñanza de las ciencias. Medio siglo de propuestas y experiencias escolares, 1882-1936.

Blázquez, N. (2000). Bioética: La nueva ciencia de la vida. Biblioteca de Autores Cristianos.

Bowen, B. L. (1975). "The need for paradigms in science education research". In: Science Education. Vol. 59, No. 3. pp. 423-430.

Brundiers, K., & Wiek, A. (2013). Do we teach what we preach? An international comparison of problem-and project-based learning courses in sustainability. Sustainability, 5(4), 1725-1746.

Brundiers, K., & Wiek, A. (2013). Do we teach what we preach? An international comparison of problem-and project-based learning courses in sustainability. Sustainability, 5(4), 1725-1746.

Brundtland, H. (1987). Nuestro “Futuro Común” por la Comisión Mundial del Medio ambiente y del Desarrollo. Madrid: MOPTMA.

Bueno i Torrens, D. (2019). Neurociencia para educadores: Todo lo que los educadores siempre han querido saber sobre el cerebro de sus alumnos y nunca nadie se ha atrevido a explicárselo de manera comprensible y útil. Ediciones Octaedro. Barcelona.

Cabeza García, O., Segovia García, M. D., & Silvera Morón, D. B. (2004). Comercio justo, consumo responsable: guía de recursos didácticos. Albacete: Red de Comercio Justo Consumo Responsable de Castilla La Mancha, 2004.

Calvo, S., & Gutiérrez, J. (2007). El espejismo de la educación ambiental. Madrid: Morata.

Cañal, E, y Porlán, R. (1988). "Bases para un programa de investigación en torno a un modelo didáctico de tipo sistémico e investigativo". En: Enseñanza de la Ciencias. Vol. 6, No. 1. pp.54-60

Cañas Cortázar, A., Martín Díaz, M.J y Nieda Oterino, J.  (2007). Competencia en el conocimiento y la interacción con el mundo físico: la competencia científica. Madrid: Alianza.

Carson, R. (2008). Primavera silenciosa. Barcelona. Crítica.

Chuvieco Salinero, E., & Martín Rodríguez-Ovelleiro, M. Á. (2015). Cuidar la Tierra: razones para conservar la naturaleza. Palabra. Madrid

Chuvieco, E., Burgui-Burgui, M., Da Silva, E. V., Hussein, K., y Alkaabi, K. (2018). Factors affecting environmental sustainability habits of university students: Intercomparison analysis in three countries (Spain, Brazil and UAE). Journal of Cleaner Production, 198, 1372-1380.

Comisión Europea. Medio ambiente (2021). Guía para la defensa de la naturaleza. Pérdida de la biodiversidad, protección de la naturaleza y acción de la Unión Europea en beneficio de la naturaleza. Disponible en: https://ec.europa.eu/info/sites/default/files/biodiversity_advocacy_toolkit_web_es_v1.0.pdf

COP 26 (2021). Glasgow Climate Pact. Cover decision. Disponible en: https://unfccc.int/sites/default/files/resource/cop26_auv_2f_cover_decision.pdf

Cortina, A., & Serra, M. À. (2016). Humanidad infinita: Desafíos éticos de las tecnologías emergentes. Ediciones Internacionales Universitarias. Madrid.

CRUE - CADEP (2012). Directrices para la introducción de la Sostenibilidad en el Currículum. Disponible en: http://www.crue.org/Documentos%20compartidos/Declaraciones/Directrices_Sosteniblidad_Crue2012.pdf

CRUE - CADEP (2015). Institucionalización del Aprendizaje-Servicio como estrategia docente dentro del marco de la Responsabilidad Social Universitaria para la promoción de la Sostenibilidad en la Universidad. Disponible en: http://www.crue.org/Documentos%20compartidos/Recomendaciones%20y%20criterios%20tecnicos/2.%20APROBADA%20INSTITUCIONALIZACION%20ApS.pdf

CRUE-Sostenibilidad (2012). Directrices para la introducción de la Sostenibilidad en el Currículum. Disponible en: http://www.crue.org/Documentos%20compartidos/Declaraciones/Directrices_Sosteniblidad_Crue2012.pdf

CRUE-Sostenibilidad (2022). Manifiesto de las XXX Jornadas de Crue-Sostenibilidad «Integrando los ODS en la formación universitaria». Disponible en: https://www.crue.org/wp-content/uploads/2022/06/2022.06.03_Manifiesto_Aranjuez-Sostenibilidad.pdf

De la Torre, E. G., Sequeiros, L., & Pedrinaci, E. (1995). Tectónica de placas y evolución biológica: construcción de un paradigma e implicaciones didácticas. Enseñanza de las Ciencias de la Tierra, 3(1), 14-22.

De Vreede, C., Warner, A., & Pitter, R (2014) Facilitating youth to take sustainability actions: The potential of peer education. The Journal of Environmental Education, 45(1): 37-56.

Delors, J. (coord.) (1996). La Educación: encierra un tesoro; informe a la UNESCO de la Comisión Internacional sobre la Educación para el Siglo XXI. UNESCO.

Derrick, C., Labadía, P., & Oriol, J. M. (1987). La creación delicada, una contribución cultural contra la destrucción del ambiente. Madrid: Ediciones Encuentro.

Duque, R. E. (2019). Ética biomédica: aspectos sociales de la biomedicina. EUNSA. Pamplona.

Echevarría, J. (1995). Filosofía de la Ciencia. Akal. Madrid

Escobar Triana, J. E., Sarmiento, Y. S., & Gordillo Bustos, M. D. P. G. (2008). La enseñanza de la bioética general como aporte en la construcción de un pensamiento bioético en los maestros. Revista colombiana de Bioética3, 11-79.

Espadero Berzosa, I., y Vilches Peña, A. (2018). Clima del aula en la Educación Científica. Didáctica de las Ciencias Experimentales y Sociales, nº 35, 59-76.

FAO (2022). El estado de la seguridad alimentaria y la nutrición en el mundo 2022. Disponible en: https://www.fao.org/documents/card/es/c/cc0640es

FAO (2021). El estado mundial de la agricultura y la alimentación 2021. Lograr que los sistemas agroalimentarios sean más resilientes a las perturbaciones y tensiones. Roma, FAO. https://doi.org/10.4060/cb4476es

FECYT (2020). Informe completo Encuesta de percepción social de la ciencia y la tecnología 2020. Fundación española para la ciencia y la tecnología. Disponible en: file:///C:/Users/LG/Downloads/percepcion_social_de_la_ciencia_y_la_tecnologia_2020_informe_completo_2.pdf

Fernández Morilla, M; Fuentes, M.; Fuertes, M. T. (2018) "Propuesta de rúbrica de evaluación integrada de las competencias matemática, científica y comunicativa oral", Nueva enseñanza superior a partir de las TIC. Gedisa, pp. 141-148.

Fernández, M., Alférez, A., Vidal, S., Fernández, M. Y., y Albareda, S. (2016). Methodological approaches to change consumption habits of future teachers in Barcelona, Spain: reducing their personal Ecological Footprint. Journal of Cleaner Production, 122, 154-163.

Francisco (2015). Carta encíclica Laudato si’. Sobre el cuidado de la casa común. Disponible en: https://www.vatican.va/content/francesco/es/encyclicals/documents/papa-francesco_20150524_enciclica-laudato-si.html

Furió, C. y Gil, D. (1989). "La didáctica de las ciencias en la formación inicial del profesorado: una orientación y un programa teóricamente fundamentados". En: Enseñanza de las Ciencias. Vol. 7, No. 3. pp. 257-265.

Gabel, D. L (ed.). (1994). Handbook of Research on Science Teaching and Learning. New York: MacMillan Pub Co.

García Barros, S., Martínez Losada, C., Vega-Marcote, P., y Mondelo, M. (2000). Propuesta de intervención para la formación inicial del profesorado de Educación Primaria en Ciencias Experimentales. Revista interuniversitaria de formación del profesorado, (38), 153-165.

Geli de Ciurana, A.M. & Leal Filho, W. (2006). Education for sustainability in university studies. International Journal of Sustainability in Higher Education. 81.

Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació (2022). DECRET 171/2022, de 20 de setembre, d'ordenació dels ensenyaments de batxillerat. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Biologia 59/553, Ciències Generals 73/553 Disponible en: https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/8758/1927851.pdf#page=39

Generalitat de Catalunya. Grup de treball interdepartamental STEMcat (2017). Pla STEMcat d’impuls de les vocacions científiques, tecnològiques, en enginyeria i en matemàtiques. Diponible en: https://projectes.xtec.cat/steamcat/pla-stemcat/saprova-el-pla-stemcat/

Gil Perez, D. (1983). Tres paradigmas básicos en la enseñanza de las ciencias. Enseñanza de las Ciencias, 1(1), 26-33.

Gil Pérez, D. (1994). "Diez años de investigación en didáctica de las ciencias: realizaciones y perspectivas". En: Enseñanza de las Ciencias. Vol.12, No. 2. pp. 154-164.

Gil Pérez, D. y Vilches Peña, A. (2019). La comprensión e impulso de la Sostenibilidad: un requisito imprescindible para una acción educativa y ciudadana eficaz. Revista De Educación Ambiental Y Sostenibilidad, 2019, Vol. 1, No. 2, p. 2101-1-2101-14.

Gil Pérez, D. y Vilches, A. (2006). Educación ciudadana y alfabetización científica: mitos y realidades. Revista iberoamericana de educación, 42(1), 31-53.

Gil Pérez, D., Carrascosa Alís, J. y Martínez-Terrades, F. (1999). El surgimiento de la didáctica de las ciencias como campo específico de conocimientos. Revista educación y pedagogía, 11(25), 13-65.

Gil Pérez, D.; Vilches, A.; Astaburuaga, R. y Edwards, M. (1999). "La transformación de las concepciones docentes sobre la situación del mundo: un problema educativo de primera magnitud". En: Revista Pensamiento Educativo. Vol. 24. pp. 131-164.

Giménez-Amaya, J.M. y Sánchez-Migallón, S. (2010) De la Neurociencia a la Neuroética. Narrativa científica y reflexión filosófica. EUNSA.  (Astrolabio). Pamplona.

Goñi, C. (2010). Ética borrosa: sobre la necesidad de la reflexión y el silencio (Vol. 21). Palabra. Madrid.

Guerriero, S. (Ed.). (2017). Educational research and innovation pedagogical knowledge and the changing nature of the teaching profession. OECD Publishing. Paris.

Hodson, D. (1992). "In search of a meaningful relationship: an exploration of some issues relating to integration in science and science education". In: International Journal of Science Education. Vol. 14, No. 5. pp. 541-566.

IPCC (2018). Summary for Policymakers. Global Warming of, 1.5 ºC. Masson-Delmotte V, Zhai P, Pörtner H O, Roberts D, Skea J, Shukla, P R, Connors S (eds)  Recuperado de: https://report.ipcc.ch/sr15/pdf/sr15_spm_final.pdf

IPPCC (2022). Climate Change 2022: Mitigation of Climate Change. WORKING GROUP III contribution to the IPCC sixth assessment report (AR6). Disponible en: https://report.ipcc.ch/ar6wg3/pdf/IPCC_AR6_WGIII_FinalDraft_FullReport.pdf

Jiménez Herrero, L. M. (1996). Desarrollo sostenible y economía ecológica: Integración medio ambiente-desarrollo y economía-ecología. Madrid: Síntesis.

Jiménez, M. P (1988). "Enseñanza de las ciencias". En: Cuadernos de Pedagogía. Vol. 155. pp 8-10.

Jiménez-Aleixandre, M. P., & Erduran, S. (2007). Argumentation in science education: An overview. In Argumentation in science education (pp. 3-27). Springer, Dordrecht.

Jonas, H. (1984). The imperative of responsibility: In search of an ethics for the technological age.

Jonas, H., & Mardomingo, J. (2000). El principio vida. Hacia una biología filosófica. Madrid: Trotta.

Jorba, J., y Sanmartí, N. (1996). Enseñar, aprender y evaluar: un proceso de regulación continúa: Propuestas didácticas para las áreas de Ciencias de la Naturaleza y Matemáticas. Ministerio de Educación.

Klopfer, L. E. (1983). "Research and the crisis in science education". In: Science Education. Vol. 67, No. 3. pp. 283-84.

Leal Filho, W., Shiel, C., Paço, A., Mifsud, M., Ávila, L. V., Brandli, L. L., ... & Caeiro, S. (2019). Sustainable Development Goals and sustainability teaching at universities: Falling behind or getting ahead of the pack? Journal of Cleaner Production232, 285-294.

Linn, M. C. (1987). "Establishing a research base for science education: chalenges, trends and recommendations". In: Journal oí Research in Science Teaching. Vol. 24, No. 3. pp. 191-216.

López Rupérez, F. (1990). Epistemología y didáctica de las ciencias. Un análisis de segundo orden. Enseñanza de las Ciencias, 8(1), 065-74.

López-Moratalla, N (2008) Cuestiones acerca de la evolución humana. Eunsa, Pamplona.

López-Moratalla, N. (2006). Repensar la ciencia. Eiunsa. Pamplona.

López-Moratalla, N. (2007). La dinámica de la evolución humana. Más con menos. Eunsa, Pamplona.

Martínez de Anguita, P., & Andrés-Gallego, J. (2002). La tierra prometida: Una respuesta a la cuestión ecológica. Pamplona: Eunsa.

Martínez Terrades, S. F. (1998). La didáctica de las ciencias como campo especifico de conocimientos. Génesis, estado actual y perspectivas. Tesis doctoral. Universitat de Valencia.

Martínez, A. M., Sánchez, J. A. R., y Navarro, J. G. C. (2012). Aprendizaje basado en competencias: Una propuesta para la autoevaluación del docente. Profesorado. Revista de Currículum y Formación de Profesorado, 16(2), 325-338.

Mellado, V., y Carracedo, C. (1993). Contribuciones de la filosofía de la ciencia a la didáctica de las ciencias. Enseñanza de las Ciencias, 11(3), 331-339. Disponible en: https://www.raco.cat/index.php/Ensenanza/article/view/21304.

Méndez, E. (2000). El desarrollo de la ciencia. Un enfoque epistemológico. Espacio Abierto, 4(9), 505-534. Disponible en: https://www.redalyc.org/pdf/122/12290403.pdf.

Mies, M., & Shiva, V. (1998a). La praxis del ecofeminismo: Biotecnología, consumo y reproducción. Barcelona: Icaria.

Ministerio de Educación. Secretaría General de Universidades. (2009) Guía del usuario del ECTS, 30. Diponible en: http://ec.europa.eu/education/lifelong-learning-policy/doc/ects/guide_es.pdf

Naciones Unidas (NU). (2015). Transformando nuestro mundo: la Agenda 2030 para el Desarrollo Sostenible. Resolución aprobada por la Asamblea General de Naciones Unidas el 25 septiembre de 2015. Referencia A/70/L.1. Disponible en: http://www.un.org/ga/search/view_doc.asp?symbol=A/70/L.1&Lang=S

Naciones Unidas (NU). (2018). Conferencia de Katowice sobre cambio climático, diciembre 2018. Disponible en: https://unfccc.int/es/katowice [consulta 01-04-2020]

National Academy of Sciences. (1998). Teaching About Evolution and the Nature of Science. Washington, DC: The National Academies Press. DOI: 10.17226/5787.

NATIONAL CENTER FOR EDUCATION STATISTICS (NCES). (2002). Defining and Assessing Learning: Exploring Competency-Based Initiatives. U.S. Departament of Education. Recuperado de: https://nces.ed.gov/pubsearch/pubsinfo.asp?pubid=2002159

Novo, M. (2007). El desarrollo sostenible: Su dimensión ambiental y educativa. Pearson Educación. Madrid

O’Byrne, D.; Dripps, W. & Nicholas, KA. (2015). Teaching and learning sustainability: An assessment of the curriculum content and structure of sustainability degree programs in higher education.  Sustainability Science 10 (1), pp. 43-59 http://dx.doi.org/10.1007/ s11625-014-0251-y

OECD (2018) Marco de Competencia Global. Estudio PISA. Preparar a nuestros jóvenes para un mundo inclusivo y sostenible. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Secretaría de Estado de Educación, Formación Profesional y Universidades. Dirección General de Evaluación y Cooperación Territorial. Instituto Nacional de Evaluación Educativa.

Osman, K., Hiong, L. C., & Vebrianto, R. (2013). 21st Century biology: An interdisciplinary approach of biology, technology, engineering and mathematics education. Procedia-Social and Behavioral Sciences102, 188-194.

Pedrinaci, E. (1998). Procesos geológicos internos: entre el fijismo y la Tierra como sistema. Alambique, 18, 7-17. Disponible en:

Pedrinaci, E. (2012). 11 Ideas clave. El desarrollo de la competencia científica. Graó. Barcelona

Pedrinaci, E., Alcalde, S., Alfaro García, P., Almodóvar, G. R., Barrera, J. L., Belmonte, Á., & Roquero, E. (2013). Alfabetización en Ciencias de la Tierra.

Perales Palacios, F. y Cañal de León, P. (2000). Didáctica de las ciencias experimentales. Ed. Marfil–Colección Ciencias de la Educación.

Pigem, J. (2009). Buena crisis: hacia un mundo postmaterialista. Barcelona. Kairós.

PISA (2019). Informe PISA 2018. Programa para la Evaluación Internacional de los Estudiantes. Informe español. Ministerio de Educación y Formación Profesional. Secretaría de Estado de Educación y Formación Profesional. Madrid 2019.

Polaino-Lorente, A. (2009). Manual de bioética general. Dirección editorial, Aquilino Polaino-Lorente. Ediciones Rialp. Madrid.

Porlán, R. (1993). "La didáctica de las ciencias: una disciplina emergente". En Cuadernos de Pedagogía. Vol. 210. pp. 68-71.

Porlán, R., & Rivero, A. (1998). El conocimiento de los profesores: una propuesta formativa en el área de ciencias. Sevilla: Diada.

Pozo, J.I., y Gómez Crespo, M.A. (1998) Aprender y enseñar ciencia: del conocimiento cotidiano al conocimiento científico. Madrid: Morata.

Pro Bueno, A. (2007). La construcción del conocimiento científico y los contenidos de ciencias. En Jiménez Aleixandre (coord.), Enseñar ciencias. Graó (2ª edición), pp. 33-54).

Punset, E. (2010). Cara a cara con la vida, la mente y el Universo. Grupo Planeta. Barcelona

Riechmann, J. (2004). Transgénicos: El haz y el envés: Una perspectiva crítica. Madrid: Los Libros de la Catarata.

Riechmann, J. (2005). Un mundo vulnerable: Ensayos sobre ecología, ética y tecnociencia (2ª ed.). Madrid: Catarata.

Rieckmann, M. (2012). “Future-oriented higher education: Which key competencies should be fostered through university teaching and learning?” Futures, 44 (2), pp. 127-135.

Rieckmann, M. (2018). Learning to transform the world: key competencies in Education for Sustainable Development. In: Issues and trends in education for sustainable development, UNESCO, pp. 39-59.

Ripple, W. J., Wolf, C., Newsome, T. M., Galetti, M., Alamgir, M., Crist, E., ... & 15,364 scientist signatories from 184 countries. (2017). World scientists’ warning to humanity: A second notice. BioScience, 67(12), 1026-1028.

Rocard, M., Csermely, P., Jorde, D., Lenzen, D., Walberg-Henriksson, H., & Hemmo, V. (2007). Rocard report: “Science education now: A new pedagogy for the future of Europe”. EU 22845, European Commission.

Ryan, A., & Tilbury, D. (2013). Flexible Pedagogies: New Ideas. Flexible Pedagogies: Preparing for the Future. Higher Education Academy, York.

Sanmarti Puig, N., & Márquez Bargalló, C. (2017). Aprendizaje de las ciencias basado en proyectos: del contexto a la acción. Apice, 1(1), 3-16.

Sanmartín, J. (1987). Los nuevos redentores: Reflexiones sobre la ingeniería genética, la Sociobiología y el mundo feliz que nos prometen. Barcelona: Anthropos Editorial.

Schumacher, B. N., Mazzoni, M. C., & Franck, J. F. (2005). Una filosofía de la esperanza: Josef Pieper. Pamplona: Ediciones Universidad de Navarra.

SDSN Australia/Pacific (2017). Getting Started with the SDGs in Universities: A Guide for Universities, Higher Education Institutions, and the Academic Sector. Australia, New Zealand and Pacific Edition. Sustainable Development Solutions Network—Australia/Pacific, Melbourne. Disponible en: https://ap-unsdsn.org/wp-content/uploads/2017/08/University-SDG-Guide_web.pdf

Sen, A. K. (2000). Desarrollo y libertad. Barcelona: Planeta.

Shiva, V. (1994). Monocultivos y biotecnología, amenazas a la biodiversidad y la supervivencia del planeta. Montevideo. UY: ITeM.

Shiva, V. (1995). Abrazar la vida: Mujer, ecología y supervivencia. Madrid: Horas y Horas.

Shiva, V. (2001). Biopiratería: El saqueo de la naturaleza y del conocimiento. Barcelona: Icaria.

Shiva, V. (2003). Cosecha robada: El secuestro del suministro mundial de alimentos. Barcelona: Paidós.

Sipos, Y.; Battisti, B. & Grimm K. (2008). “Achieving transformative sustainability learning: engaging heads, hands and heart”, International Journal of Sustainability in Higher Education Vol. 9, No. 1, pp. 68–86.

Solà Pardell, O (2020). El derecho humano al medio ambiente. Una propuesta ecocéntrica. Deusto. Bilbao.

Solé, E. (2003). Qué es el comercio justo: Sus objetivos y principios, las prácticas abusivas de algunas multinacionales, dónde pueden comprarse productos solidarios (2ª ed.). Barcelona: RBA Integral.

sustainable development solutions network (SDSN) Australia/Pacific. (2017). Getting started with the SDGs in universities. A guide for universities, higher education institutions, and the academic sector. Australia/Pacific, Melbourne. Edición en español por la REDS / SDSN-Spain. http://www.upm.es/sfs/Rectorado/Gerencia/Igualdad/Documentos/como%20empezar%20con%20las%20ods%20en%20las%20universidades.pdf

Thomas, I. (2016). “Challenges for implementation of education for sustainable development in higher education institutions”, in Barth, M., Michelsen, G., Rieckmann, M. and Thomas, I. (Eds.), Routledge Handbook of Higher Education for Sustainable Development, Routledge, London and New York, pp. 56–71.

Thunberg G (2018) When we start to act hope is everywhere. So instead of looking for hope - look for action. Then the hope will come. Twitter: https://twitter.com/gretathunberg/status/1054048784844505098?lang=es) Consulta  23 de Junio de 2019.

Tiberghien, A. (1983). "La investigación en un laboratorio de didáctica de las ciencias físicas". En: Enseñanza de las Ciencias. Vol. 1, No. 3. pp. 187-192.

UNESCO (2014). Hoja de ruta para la ejecución del programa de acción mundial de Educación para el Desarrollo Sostenible. Paris. Disponible en: http://unesdoc.unesco.org/images/0023/002305/230514s.pdf

UNESCO (2016). Planet: Education for Environmental Sustainability and Green Growth. Global Education Monitoring Report. UNESCO, Paris. http://unesdoc.unesco.org/images/0024/002464/246429e.pdf

UNESCO (2017). Educación para los Objetivos de Desarrollo Sostenible. Objetivos de aprendizaje. Paris.

UNESCO (2018) Issues and trends in Education for Sustainable Development (Vol. 5). UNESCO Publishing by Leicht, A., Heiss, J., & Byun, W. Jcker.

UNESCO (2020) Educación para el Desarrollo Sostenible. Hoja de ruta. EDS para 2030. Disponible en: https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000374896

UNESCO (2022). Knowledge-driven actions: transforming higher education for global sustainability. UNESCO Global Independent Expert Group on the Universities and the 2030 Agenda. https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000380519

United In Science (2022) A multi-organization high-level compilation of the most recent science related to climate change, impacts and responses. Disponible en: https://library.wmo.int/doc_num.php?explnum_id=11308

United Nations (UN) (2015) Transforming Our World: the 2030 Agenda for Sustainable Development. Resolution adopted by the General Assembly on 25 September 2015. Reference. (A/70/L.1). Recuperado de: http://sustainabledevelopment.un.org/post2015/transformingourworld

UNITED NATIONS ECONOMIC COMMISSION FOR EUROPE (UNECE). (2013).  Empowering educators for a sustainable future. Tools for policy and practice workshops on competences in education for sustainable development. Geneva, Switzerland.

Varela-Losada, M., Arias-Correa, A., & Marcote, P. V. (2019). Educar para el cambio y la sostenibilidad: Evaluación de una propuesta de aprendizaje experiencial para formar al profesorado en formación inicial. Revista Portuguesa de Educação, 32(2), 57-73.

Vega-Marcote, P.; Varela-Losada, M.; Álvarez-Suárez, P. (2015). Evaluation of an Educational Model Based on the Development of Sustainable Competencies in Basic Teacher Training in Spain. Sustainability, 7, 2603–2622.

Vilches A. y Gil-Pérez D (2012) La educación para la sostenibilidad en la Universidad: el reto de la formación del profesorado. Profesorado. Revista de currículum y formación de profesorado, 16(2): 25-43.

Vilches, A. y Gil Pérez, D. (2007). La necesaria renovación de la formación del profesorado para una educación científica de calidad. Tecné Episteme y Didaxis: TED, (22).

Vilches, A. y Gil-Pérez, D. (2018). La educación para la Sostenibilidad: un instrumento esencial para la necesaria reorientación de la formación inicial y continua del profesorado. En Cachapuz, A., Neto, A. S. y Fortunato, I. (org.) Formação inicial y continuada de professores de ciências: o que se pesquisa no Brasil, Portugal e Espanha. São Paulo: Edições Hipótese. ISBN 978-85-60127-00-9. Capítulo XIV, pp. 299-317.

Wake, M. H. (2008). Integrative biology: Science for the 21st century. BioScience58(4), 349-353.

Welch, W. (1985). "Research in science education: review and recomendations". In: Science Education. Vol. 69. pp. 421-448.

White, R. (2001). The revolution in research on science teaching. Handbook of research on teaching, 4, 457-471.

Wiek, A., Withycombe, L. & Redman, C.L. (2011). “Key competencies in sustainability: a reference framework for academic program development”. Sustainability Science, Vol. 6, No.2, pp. 203-218.

WWF (2020) Informe Planeta Vivo 2020: Revertir la curva de la pérdida de biodiversidad. Resumen. Almond, R.E.A., Grooten M. y Petersen, T. (Eds). WWF, Gland, Suiza. Disponible en: https://wwfes.awsassets.panda.org/downloads/livingplanetrerport_2020_informe_completo.pdf?55320/Informe-Planeta-Vivo-2020