Universitat Internacional de Catalunya
Estructura del Sistema Audiovisual
Professorat
Cal concertar cita prèviament a través del correu electrònic frobert@uic.es
Presentació
En aquesta assignatura, els estudiants coneixeran com s'organitza el mercat mediàtic; identificaran els principals subjectes, empreses i institucions que participen en les relacions comercials i de comunicació, aíxí com les circumstàncies político-legals, tecnològiques, socio-culturals i econòmiques que influeixen en les activitats empresarials. Aquesta realitat s'analitzarà tant des d'una perspectiva externa a les empreses de comunicació com des d'una perspectiva interna, de manera que els estudiants comprendran la relació entre els factors estructurals de la indústria mediàtica i les decisions que es prenen en la gestió i organització de les empreses de comunicació.
Els continguts de l'assignatura s'estructuraran en cinc blocs, en els que, a més de revisar els principals fonaments teòrics sobre l'economia dels mitjans i l'estructura del sistema mediàtic, s'analitzaran amb detall les tendències que avui es donen en el context extern de cada un dels principals mercats -l'editorial, l'audiovisual, el radiofònic, el dels videojocs i el cinematogràfic-, i la seva influència en les diferents fases de la cadena de valor de les empreses -la producció, la distribució, la comercialització i el consum- en cadascuna de les indústries.
Requisits previs
Aquesta assignatura no implica requisits previs.
Objectius
El objetivo general de esta asignatura es que los estudiantes logren un conocimiento profundo sobre la complejidad y peculiaridad de la estructura de la industria y de las empresas mediáticas, el cual es necesario para superar las confrontaciones entre los intereses profesionales y económicos que se dan en el sistema audiovisual (Medina, 2011: 15). Ese conocimiento puede ayudar a los futuros profesionales a moverse en el mercado audiovisual y a tomar las decisiones necesarias para crear productos de máxima calidad que además logren la rentabilidad que requieren las empresas de comunicación para ser viables.
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
- 01 - Capacitat d'adaptació a circumstàncies variables
- 02 - Capacitat de comprensió, acceptació de critiques i correcció d'errors
- 03 - Capacitat per administrar i gestionar recursos humans i tècnics
- 04 - Capacitat per treballar en equip i autònomament
- 05 - Capacitat per organitzar temps i espai
- 06 - Capacitat de desenvolupar rigor acadèmic, responsabilitat, ètica i professionalitat
- 07 - Capacitat per aplicar la deontologia i el respecte pel gremi audiovisual
- 08 - Capacitat d'anàlisi crítica, síntesi, concreció i abstracció
- 09 - Capacitat per objectivar i quantificar i interpretar (dades, estadístiques )
- 10 - Capacitat per afrontar dificultats i resoldre problemes
- 11 - Capacitat per generar debat i reflexió
- 12 - Capacitat de complir amb els terminis previstos, desenvolupar la puntualitat i el respecte pels recursos humans, tècnics i material
- 13 - Capacitat de crear comunicació oral i escrita
- 14 - Coneixement i domini de la retòrica i oratòria per comunicar idees pròpies
- 15 - Coneixement i domini de l'expressió corporal i la tècnica de locució
- 16 - Capacitat de fer servir, analitzar i reflexionar sobre continguts
- 17 - Capacitat per contextualitzar i analitzar críticament els esdeveniments de la realitat social, i poder representar la Història Contemporània
- 18 - Capacitat i desenvolupament de cultura general i interès pels esdeveniments socials
- 21 - Coneixement i domini de la cultura digital
- 23 - Capacitat de prioritzar els esdeveniments noticiables i contrastar la informació
- 24 - Capacitat de planificació i organització de projectes a curt i llarg termini
- 26 - Capacitat de desenvolupar sentit del gust i la perfecció en l'acabat final i estètica dels projectes
- 27 - Capacitat d'adaptació als diferents públics i mercats audiovisuals
- 28 - Coneixement i domini dels principals conceptes econòmics
- 29 - Capacitat de pressupostar projectes de diferents magnituds
- 30 - Capacitat d'estudi de la viabilitat d'un producte audiovisual
- 31 - Capacitat de comprendre els sistemes de finançament dels grups i empreses de comunicació
- 37 - Capacitat per contextualitzar i analitzar críticament l'estructura orgànica de la comunicació global
- 38 - Capacitat per entendre i aplicar l'estructura del sistema audiovisual
- 40 - Capacitat per defensar i respectar l'autoria i propietat intellectual
- 41 - Capacitat de coneixement i funcionament dels diferents elements agents del sector audiovisual
- 50 - Capacitat per adaptar-se, entendre i aplicar les possibilitats expressives de les noves tecnologies i els seus canvis futurs
- 53 - Capacitat lingüística en català, castellà i anglès
- 54 - Capacitat de fer us amb habilitat la bibliografia, terminologia i estructures lingüístiques de la llengua anglesa relacionades amb l'àmbit de la Comunicació.
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
Un cop acabin l'assignatura, els alumnes seran capaços de:
- Tenir una visió global dels mitjans de comunicació de masses i el sistema comunicatiu.
- Entrendre el marc jurídic, econòmic i institucional dels mitjans de comunicació.
- Conèixer el mapa dels principals grups mediàtics.
- Seguir les tendències innovadores en els diferents sectors de la comunicació.
Continguts
1. Economia i estructura dels mitjans: conceptes fonamentals
2. El mercat editorial
a. Regulació de la propietat: concentració i pluralisme
b. Els grups de comunicació
c. Digitalització i convergència
e. Canvis socials que afecten el consum
f. La crisi publicitària i la caducitat del model de negoci
g. La creació de valor a les empreses tradicionals: qualitat i credibilitat
3. El mercat digital
a. La desaparició de barreres dentrada: regulació i tecnologia
b. Nous models de producció de continguts
c. Noves demandes de l'audiència
d. Nous models de negoci
h. El repte de la creació de valor
4. El mercat audiovisual: ràdio i televisió
a. Diferències bàsiques model públic/privat
b. Les grans corporacions multimèdia
c. Els organismes reguladors de l'audiovisual
d. Evolució tecnològica: cable, satèl·lit, TDT
e. Les empreses productores i externalització de serveis
f. El mesurament d'audiència i el seu impacte a les polítiques de programació
g. Nous hàbits de consum i models de producció
5. El mercat cinematogràfic
6. Altres indústries culturals: videojocs i música
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment presencial a l'aula
ACTIVITAT FORMATIVA | CRÈDITS ECTS |
Focused praxis: Lliurament periòdic i individual d'exercicis per aprendre la teoria a través de la pràctica. Cada exercici anirà destinat a adquirir coneixements molt definits i adaptats a la persona concreta així com a esmenar llacunes particulars. seminaris: aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat en alguns casos, socialment debatudes, mitjançant treball actiu en grups reduïts. | 1.2 |
Meeting points: s'organitzaran punts de trobada entre personalitats del món professional, científic, àmbit internacional, etc. i els alumnes. Se'ls donarà forma de conferència, sessió de treball, tertúlia, entrevista, etc. | 1.0 |
E-learning: Es facilitarà l'aprenentatge no presencial fonamentat en les TIC. | 0.2 |
Taller: espai de treball eminentment pràctic, en el qual s'adquireixen competències (comportaments observables i habituals que condueixen a l'èxit en l'acompliment d'una funció o tasca) pertanyents a matèries pràctiques o també teòriques (capacitats intel·lectuals, lògiques, crítiques, d'aprenentatge intel·lectual, estudi, citació, etc.). | 0.4 |
Classes magistrals: a les classes magistrals, el professor, no només transmet continguts o coneixements, sinó també, i sobretot, actituds, motivació, aptituds, valors, etc. També facilita que els assistents puguin manifestar les seves opinions i els seus arguments enfront de la resta d'estudiants. | 3.0 |
Aprenentatge entre iguals: Amb aquesta activitat es pretén que els alumnes guanyin capacitat d'anàlisi i capacitat crítica Una manera d'aconseguir-ho és corregir exercicis, productes, etc. dels seus propis companys. Cada estudiant obtindrà una doble avaluació: com a receptor i com a transmissor de coneixement crític. | 0.2 |
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment presencial a l'aula
Les diferents activitats d'aprenentatge estan plantejades amb la finalitat d'assolir els objectius i les competències exposades prèviament. Per tal d'avaluar-ne la consecució, s'estableixen els criteris següents:
- Examen sobre els continguts teòrics i bibliografía (50% de la nota final)
- Activitats pràctiques (50% de la nota final). El 10 % d'aquesta nota individual s'obté per la participació a classe.
Cal aprovar ambdues parts per fer la mitjana.
Pel que fa a la segona convocatòria i següents, el percentatge de 50% pràctica i 50% examen regeix de la mateixa manera. S'assignaran noves pràctiques equivalents a la càrrega lectiva del 50% de l'assignatura, que seran exclusivament individuals.
D'acord amb la normativa de la facultat, l'avaluació tindrà sempre una primera part de revisió ortogràfica. Caldrà superar aquest nivell per poder aprovar l'examen o la pràctica corresponent. S'observarà rigorosament la normativa de la facultad en els casos de plagi i utilització fraudulenta de la IA.
Bibliografia i recursos
Artero-Muñoz, J.P., Zugasti, R., & Hernánez-Corchete, S. (2021). Media Concentration in Spain: National, sectorial, and regional groups. Estudios sobre el Mensaje Periodístico 27 (3), 765-777.
Albarran, A. (Ed.). (2013). Media Management and Economics Research in a Transmedia Environment (p.16). New York: Taylor & Francis.
AMIRON, N. (2011). Estructura de propiedad y composición de los consejos de administración de los principales grupos de comunicación europeos en 2009. Observatorio (OBS*) Journal, vol.5 - nº1 (2011), 227-244.
Anderson, C. W., Bell, E., y Shirky, C. (2012). Post-industrial Journalism: Adapting to the Present: a Report. Columbia Journalism School.
ARRESE, ANGEL (Coord.) 2003. Empresa informativa y mercados de la comunicación. Pamplona, EUNSA.
BAS et al. (2011). Políticas de comunicación y protección del pluralismo en la Unión Europea y Estados Unidos. Comunicación y Sociedad, 24(2), 41-75.
BUSTAMANTE, Enrique (coord.) (2003) Hacia un nuevo sistema mundial de comunicación. Las industrias culturales en la era digital. Barcelona: Gedisa.
CASTELLS, MANUEL (2009). Comunicación y poder. Barcelona: Alianza editorial.
CAC (2009). Quaderns del CAC. 31.32. Convergència tecnològica i audiovisual. Barcelona.
Croteau, D., Hoynes, W., & Hoynes, W. D. (2006). The business of media: Corporate media and the public interest. Pine forge press.
Cerro, R. (2020). El único futuro de la radio. Telos noviembre 2020.
Cunningham, T., Flew, T. and Swift, A. (2015). Media Economics. London: Palgrave.
DOYLE, G. (2013). Understanding media economics. London: SAGE Publications.
DURAN, JAUME; SÁNCHEZ, LYDia (Ed.) 2008. Industrias de la comunicación audiovisual. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.
Fernández Alonso, I. y Badia Masoni, Q. (2021). Políticas de medios y clientelismo: beneficiarios de las campañas
de publicidad institucional de la Generalitat de Cataluña (2007-2018). Revista de Estudios Políticos, 191, 325-346.
doi: https://doi.org/10.18042/cepc/rep.191.11
Gallego, J.I., Fernández-Sande, M. y Limón, N. (Eds.) (2018). Diversity, Innovation and Policies. Newcastle upon Tyne: Cambridge Scholars Publishing.
García-Santamaría, J. V. y Pérez-Serrano, M. J. (2020). Grupos de comunicación en España: madurez y profundas transformaciones en un final de ciclo. Palabra Clave, 23(4), e2345. https://doi.org/10.5294/pacla.2020.23.4.5
HALLIN, D.C. y MANCINI, P. Sistemas mediáticos comparados. Tres modelos de relación entre los medios de comunicación y la política; Hacer editorial, Madrid, 2008
HENDRICKS, JOHN ALLEN. 2011. The twenty-first-century media industry. Lanham: Lexington Books.
Hesmondhalgh, D. (2019) The cultural industries (4ª edición) (pp. 72-77). London: SAGE.
Izquierdo-Castillo, J. (2012). Distribución online de contenidos audiovisuales: análisis de tres modelos de negocio. Profesional De La información, 21(4), 385–390. https://doi.org/10.3145/epi.2012.jul.09
JONES, D. (2005). Aproximación teórica a la estructura de la comunicación social. Sphera pública, 5, 19-39.
KÜNG, LUCY. (2017). Strategic management in the Media. London. SAGE.
MEDINA LAVERÓN, MERCEDES. (2021), Estructura y gestión de empresas audiovisuales . Pamplona: EUNSA
MORA-FIGUEROA, BORJA. (2009), El mercado global de la comunicación. Pamplona: EUNSA.
NIETO, A.; IGLESIAS, F. (2000). Empresa Informativa. Barcelona: Ariel.
PARDO, ALEJANDRO. (2014), Fundamentos de producción y gestión de proyectos audiovisuales. Pamplona: EUNSA.
PÉREZ-LATRE, FRANCISCO J.; SÁNCHEZ-TABERNERO, ALFONSO. (2012). Innovación en los medios. La ruta del cambio. Pamplona: EUNSA.
Pérez-Rufí, J.P. (2020). Estructura del mercado audiovisual en España. Apuntes para una introducción. Ria Editorial. Aveiro
PICARD, R. (2011). The economics and financing of media companies. New York: Forham University Press.
Picard, R. (2018). The Rise and Expansion of Research in Media Economics. Communication & Society31 (4), 113-119.
REIG, RAMON. (2011), Los dueños del periodismo. Barcelona: Gedisa.
Material didàctic
- A2_Seminario 1_Aproximación teórica a la estructura de la comunicación
- AIMC Marco general medios España 2023
- AIMC Navegantes en la red 2002
- AIMC Navegantes en la red 2022
- Casos debat públic polític audiovisual
- CNMC Informe económico telecomunicaciones y audiovisual 2021
- Doyle, estrategias corporativas integración
- EGM primera ola 2023
- Estructura sector audiovisual España Pérez Rufí
- Fonts dades cinema i audiovisual
- FONTS GRUPS DE COMUNICACIÓ
- IAB Spain Estudio Audio digital 2023
- IAB Spain estudio redes sociales 2022
- Infoadex 2013
- Infoadex 2023
- La era de los conglomerados multimedia
- Mora_Figueroa, evolución corporaciones transnacionales de comunicación
- PWC Entertainment and media outlook 2022-2026 Spain
- The European Media Industry Outlook 2023