Universitat Internacional de Catalunya

Aprenentatge de les Ciències de la Naturalesa, de les Ciències Socials i de la Matemàtica I

Aprenentatge de les Ciències de la Naturalesa, de les Ciències Socials i de la Matemàtica I
6
9638
3
Primer semestre
OB
Llengua d'impartició principal: català

Altres llengües d'impartició: anglès, castellà

Professorat


Sra. AGUIRRE ARTEAGA, Georgina - ginaguirre@uic.es

Horari d'atenció: A convenir amb el/la professor/a

Presentació

Plantegem un aprenentatge de les Ciències de la Naturalesa, de les Ciències Socials i de la Matemàtica de manera interdisciplinar a partir del treball per projectes i diverses eines de treball com a resposta a la necessitat de comptar amb mestres ben preparats. Tot això, amb una filosofia educativa integradora de la persona humana i des de les capacitats per promoure un aprenentatge actiu i significatiu, engrescador, i amb la millor comunicació i relacions afectives i efectives.

Aquesta matèria té 18 crèdits ECTS impartits durant el primer semestre  del 3r curs de Grau en Educació Infantil. Els crèdits es distribueixen segons els continguts de les assignatures següents:

  • Aprenentatge de les Ciències de la Naturalesa, de les Ciències Socials i de la Matemàtica  I - 6 crèdits (centrats en l'àmbit de les Ciències)
  • Aprenentatge de les Ciències de la Naturalesa, de les Ciències Socials i de la Matemàtica II - 6 crèdits (centrats en l'àmbit de la Matemàtica)
  • Aprenentatge de les Ciències de la Naturalesa, de les Ciències Socials i de la Matemàtica III - 6 crèdits centrats en el Treball per projectes interdisciplinars de CCNN, CCSS i Matemàtica

La guia docent que ens ocupa recull els objectius, les competències, la metodologia i els sistemes i criteris d'avaluació de l'assignatura Aprenentatge de les Ciències de la Naturalesa, de les Ciències Socials i de la Matemàtica I que desplega les bases del desenvolupament del pensament científic a l'educació infantil i la seva didàctica.

Les ciències de la naturalesa i socials afavoreixen en el nen l'observació, el descobriment i la comprensió dels elements que l'envolten.

Llengua d'impartició: Català

Altres llengües: castellà i anglès

Objectius

  • Fomentar la metodologia científica.
  • Desenvolupar habilitats de conceptualització i anàlisi.
  • Desenvolupar habilitats de raonament.
  • Desenvolupar habilitats de comunicació
  • Desenvolupar habilitats tecnològiques educatives.

Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • CEM-33 - Conèixer els fonaments científics, matemàtics i tecnològics del currículum d'aquesta etapa així com les teories sobre l'adquisició i el desenvolupament dels aprenentatges corresponents.
  • CEM-36 - Conèixer la metodologia científica i promoure el pensament científic i l'experimentació.
  • CEM-37 - Adquirir coneixements sobre l'evolució del pensament, els costums, les creences i els moviments socials i polítics al llarg de la història.
  • CEM-38 - Conèixer els moments més rellevants de la història de la ciència i la tècnica i la transcendència que tenen.
  • CEM-39 - Elaborar propostes didàctiques en relació amb la interacció de la ciència, la tècnica, la societat i el desenvolupament sostenible.
  • CEM-40 - Promoure l'interès i el respecte pel medi natural, social i cultural per mitjà de projectes didàctics adequats.
  • CEM-41 - Fomentar experiències d'iniciació a les tecnologies de la informació i la comunicació.
  • CET-2 - Responsabilitat pedagògica: tenir els coneixements i les habilitats pedagògiques per crear un entorn d'aprenentatge segur, per a tota una classe o per a un grup, però també per a alumnes individuals, amb la possibilitat que els infants es puguin convertir en adults responsables i autònoms.
  • CET-3 - Expert en la matèria que s'imparteix i en els mètodes d'ensenyament: tenir els coneixements necessaris sobre la matèria que s'ensenya i saber quins mètodes didàctics s'han d'aplicar per crear un bon entorn d'aprenentatge que permeti a l'alumnat adquirir el bagatge cultural que necessita per viure en societat, i aconseguir-ho d’una manera contemporània, professional i sistemàtica.
  • CET-5 - Col·laboració amb els companys de professió: tenir els coneixements i les habilitats necessaris per fer una aportació professional al clima pedagògic de l'escola, així com en les relacions professionals, i per aconseguir una bona organització escolar.
  • CET-7 - Foment de la responsabilitat pel que fa al desenvolupament professional: analitzar, reflexionar i desenvolupar els punts de vista sobre la professió i la competència com a mestre, saber-los explicitar i saber com posar-se al dia.
  • CG-01 - Integrar les tecnologies de la informació i la comunicació a les activitats d'ensenyament i aprenentatge, a la gestió de l'ensenyament i al desenvolupament professional.
  • CG-02 - Comunicar-se clarament i de forma correcta en la llengua d'ensenyament -català i castellà-, de forma oral i escrita, segons el nivell c1, d'acord amb el Marc comú europeu de referència per a les llengües.
  • CG-04 - Promoure i facilitar en els contextos d'aprenentatge i de convivència, a l'escola i en relació amb l'entorn, l'atenció a les necessitats educatives singulars dels estudiants, a la igualtat de gènere, a l'equitat i al respecte als drets humans.
  • CG-09 - Conèixer els elements que conformen la competència de la creativitat, els diferents nivells de domini, i desenvolupar aquesta competència al màxim.
  • CG-10 - Conèixer els elements que conformen la competència de l'esperit emprenedor, els diferents nivells de domini, i desenvolupar aquesta competència al màxim.

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

RA

ACEiM I

1.Usa el currículum com a instrument de treball per elaborar unitats didàctiques adaptades al context.

X

2. Coneix els diferents blocs de continguts, la seva integració i distribució per programar activitats de 0 a 6 anys per al desenvolupament de les ciències.

X

4. Considera importants els coneixements previs en les situacions d’ensenyament-aprenentatge.

X

5. Planteja estratègies d’aprenentatge adaptades als diferents estils d’aprenentatge de l’alumnat de ciències amb esperit emprenedor.

X

5. Planteja estratègies d’aprenentatge adaptades als diferents estils d’aprenentatge de l’alumnat de ciències amb esperit emprenedor.

X

6. Coneix i usa de forma creativa les tecnologies de la informació com a recurs material i com a activitat didàctica per al desenvolupament dels objectius plantejats.

X

7. Relaciona i aplica els continguts teòrics en situacions de treball plantejades a la pràctica.

X

8. Vincula l’avaluació amb les competències i els resultats d’aprenentatge.

X

9. Analitza i utilitza l’error com a font d’aprenentatge de les ciències.

X

10. Elabora pautes d’observació i seguiment en  coherència amb les activitats plantejades, orientades a la qualitat.

X

11.Relaciona la lògica que presenten els alumnes amb la lògica científica

X

13. Considera l’avaluació de la pràctica docent com una part del procés d’ensenyament i aprenentatge.

X

14. Desenvolupa la reflexió crítica a partir de l’estudi i l’anàlisi de diferents propostes de treball a l’aula i valora la importància del coneixement de l’entorn per afavorir una actitud solidària i crítica.

X

15. Participa en activitats de grup i considera les aportacions dels companys en benefici de l’aprenentatge individual i col·lectiu.

X

16. Analitza críticament la seva actuació professional per prendre consciència de la seva influència en els alumnes i així millorar la seva competència com a mestre de ciències.

X

17. Promou i facilita contextos d’ensenyament-aprenentatge en l’àrea de coneixement de ciències atenent la diversitat de l’alumnat.

X

18. Pren consciència de la importància del treball en valors des de l’educació infantil per potenciar la igualtat de gènere, l’equitat i el respecte als drets humans.

X

20. Comunica les seves idees argumentades als altres i les expressa de forma correcta en la llengua de l’ensenyament, de forma oral i escrita, i és capaç de representar-les mitjançant mapes conceptuals o altres procediments.

X

Continguts

Aprenentatge de les Ciències de la Naturalesa i les Ciències Socials

  1. La diversitat com a condició pedagògica.
  2. Models i tendències d'ensenyament: dinàmiques de classe i aprenentatge de les ciències.
  3. Tipologia d'activitats: modalitats organitzatives i recursos necessaris.
  4. El joc com a investigació.
  5. La perspectiva ecològica: importància de la relació família-escola.
  6. Àmbits de programació de l'entorn: medi natural, social i cultural.
  7. Característiques del pensament infantil que influeixen en l'aprenentatge de les ciències.
  8. La globalitat en la percepció: L'educació dels sentits i el processament de la informació.
  9. L'observació i l'experimentació com a situacions d'aprenentatge.
  10. L'avaluació com a element regulador del procés d'ensenyament i aprenentatge de les ciències.

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



Des d’un punt de vista global, les tres parts de l’assignatura s’impartiran paral·lelament, dins l’horari acadèmic. Per donar més sentit a aquesta globalitat, els continguts teòrics de cada part, també es donaran simultàniament a les activitats pràctiques, materialitzades tant en activitats específiques de cada part com en el projecte interdisciplinari.

Aprenentatge Ciències Naturals i Socials

La metodologia serà variada: Aprenentatge cooperatiu, mètode expositiu, i resolució d’exercicis i problemes. Treballarem amb diferents tipus d’activitats formatives: estudi i treball en grup, tallers, classes teòriques i pràctiques, i estudi i treball individual i autònom.

No lliurar els treballs implica suspendre l’assignatura.

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



L’assistència al curs és obligatòria. La metodologia de classe és pràctica, cooperativa i interactiva. 

S’avaluaran totes les activitats en grup i individuals, així com l’assistència, la participació i la cooperació concretament de la següent manera:

1) Participació activa a classe (10%)

2) Treballs i activitats de classe (40%)

3) Quadern de cròniques (20%)

4) Prova escrita (30%)

Per aprovar l'assignatura s'han de superar satisfactòriament els quatre apartats de l'avaluació.

D'acord amb les directrius del grau i en coherència amb el desenvolupament transversal de la competència comunicativa CG2, es potenciarà la correcció en la ortografia i en la redacció de les activitats d'avaluació. En aquest sentit es retornaran amb un NC aquells treballs (no proves) que presentin excés de faltes d'ortografia o un redactat il·legible. En cas que no sigui pertinent el NC, es penalitzarà amb 0,2 punts cada falta greu que s'observi.

RESULTATS D'APRENENTATGE

SISTEMA D'AVALUACIÓ

RA

Informes de pràctiques
Disseny d'activitats
Presentacions orals i debats
Registre de conductes i observacions
Treballs i projectes
Autoavaluació
Presentació d'un treball
Presentació d'un treball en grup

 

Bibliografia i recursos

Comú

  • Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (2023, 7 febrer) DECRET 21/2023, de 7 de febrer, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació infantil. CVE-DOGC-A-23038109-2023. Número del DOGC: 8851. Departament d'Educació.
  • Bassedas, E.; Huguet, T y Solé, I. (2001) Aprendre i ensenyar a l’educació infantil. Barcelona: Editorial Graó.
  • Hernández, F; Ventura, M. (2008). La organización del currículum por proyectos de trabajo. (9a edició). Barcelona: Editorial Octaedro.

Aprenentatge de les Ciències Naturals

  • Chaillé, C.; Britain, L. (1997). The young child as scientist: A constructivist approach to early childhood science education. Longman.
  • Magnet. Aliances per a l'èxit educatiu. Fundació Jaume Bofill (2015, 30 novembre). Els Espais de Ciència en educació infantil. YouTube.
  • Merida, R.; Torres-porras, J.; Alcántara, J. (eds.). (2017). Didáctica de las ciencias experimentarles en educación infantil. Madrid: Editorial Síntesis
  • Chalufour, I.; Worth, K. (2003). Discovering nature with young children. Redleaf Press.
  • Early Childhood Education Training Program (ECETP). (2018, 8 juny). Early childhood education STEAM. YouTube. New York State Office of Children and Family Services.
  • Fernández, R.; Bravo, M. (2015). Las ciencias de la naturaleza en la educación infantil. El ensayo, la sorpresa y los experimentos se asoman a las aulas. Manual y cuadernillo de actividades. Madrid: Ediciones Pirámide.
  • Helm, J. H.; Katz, L. G. (2016). Young investigators: The Project Approach in the early years. Teachers College Press.
  • Kelly, L.; Stead, D. (2015). Inspiring science in the early years: Exploring good practice. Open University Press.

Aprenentatge de les Ciències Socials

  • Agustí, R. (2001). Descoberta de l’entorn natural i social. Generalitat de Catalunya: XTEC.
  • Aranda, A. M. (2003). Didáctica de las ciencias sociales en educación infantil. Madrid: Editorial Síntesis
  • Aranda, A. M. (2003). Didáctica del conocimiento del medio social i cultural. Madrid: Síntesis.
  • Bryants, S.C. (2008). Com explicar contes. Barcelona: Biblaria.
  • Cases, J. i Torrescasana, Mª R. (2006). Les TIC a l’Educació Infantil. Barcelona: UOC.
  • Ceip Fort Pienc (2007). Picasso i el circ.
  • Comellas, M. J. (2009) Família i escola: compartir l’educació. Barcelona. Graó.
  • Departament d’Ensenyament. Edu365: L’entorn. Generalitat de Catalunya.
  • Departament d'Ensenyament. Família i escola. Generalitat de Catalunya.
  • Departament d'Ensenyament. Festes Populars. Generalitat de Catalunya.
  • Departament d'Ensenyament. L’art romànic a l’educació infantil CEIP Palmera.
  • Departament d'Ensenyament. Recursos per a l’educació infantil. Anna Pérez.
  • Departament d'Ensenyament. Zona clic medi social. Generalitat de Catalunya..
  • Feliu, M.; Jiménez, L. (coords.) et al. (2015) Ciencias sociales y educación infantil (3-6). Cuando despertó, el mundo estaba allí. Barcelona: Editorial Graó
  • Hernández, F (2010). DIM entrevista Fernando Hernández (UB): Trabajo por proyectos. Revista DIM-UAB (Didáctica, Innovación y Multimedia), 17.
  • Lacenet. Salix i els sentits.
  • Majoral, S. (2009) Veig tot el món! Créixer junts tot fent projectes. Barcelona: Associació de mestres Rosa Sensat.
  • Martínez Aldanondo, J. (2009). DIM entrevista J. Martínez Aldanondo (Catenaria): Conocimiento, aprendizaje y tecnologia. Revista DIM-UAB (Didáctica, Innovación y Multimedia), 15.
  • Pérez, A i Redondo, S. (2006). Projectes telemàtics a l’educació primària: un recurs per a transformar l’escola. Barcelona: UOC.
  • Piqué, B., Comas, A. i Lorenzo N. (2010). Estratègies de pràctica reflexiva en la formació inicial de mestres d’educació infantil. Barcelona: Graó.
  • Puig de I. I Sátiro, A. (2009) Tot pensant. Recursos per a l’educació infantil. Vic: Eumo.
  • Puig de I. I Sátiro, A. (2009) Tot pensant... Contes. Recursos per a l’educació infantil. Vic: Eumo.
  • Rojas, R. I Ros J. (2011). Sàlix i els sentits. Manresa: Zenobita.
  • Santiveri, N. (2011). DIM entrevista Noemí Santiveri (UAB): Vídeos educativos. Revista DIM-UAB (Didáctica, Innovación y Multimèdia), 21.
  • Torrents, J. (2010). DIM entrevista Josep Torrents: Proyectostelemáticos. Revista DIM-UAB (Didáctica, Innovación y Multimedia), 17.
  • Valérie, K. (2008). Juegos de áfrica: Juegostracionales para hacer y compartir. Barcelona: Takatuka.

Llibres per l’Educació per a la Sostenibilitat a Educació Infantil

  • Ashbé, J. (2000) On va a parar l’aigua? Barcelona: Corimbo.
  • Brami, E. (2000). Como todo lo que nace. Madrid: Kókinos.
  • Brown, R. (2003). Diezsemillas. València: Brosquil, 2003
  • Chambers, S. (2002). El xiuxiueig del bosc. Barcelona: Beascoa.
  • Fauroux, C. (1998). Les desgràcies d’en Marcel, el mussol. Olivier Melano. Barcelona: Corimbo.
  • Gliori, D. (2004). Segur que creixerà? Barcelona: Timun Mas.
  • Lobe, Mira; Kaufmann, Angelika. (2000). El manzano. Salamanca: Lóguez.
  • Martínez, R. (2000) En Miquel i les palampalates. Barcelona: Cruïlla. (Contes d’ara; 14)
  • Martorell, E. (2000). Aquest sí, aquest no. Barcelona: La Galera. (Sense mots; 5)
  • Morichon, D (1999). Això no és cap problema! Barcelona: Cruïlla.
  • Pieper, Ch. (2000). Fent un tomb pel món, Caterina i l’ós. Pontevedra: Kalandraka.
  • Rius, Roser. La Petitona va al bosc. Barcelona: Cruïlla, 1998 (La Petitona)
  • Rius, Roser. Vamos al bosque. Madrid: SM, 1998 (Pequeña Tina)
  • Ros, M. (1993). Vamos a cazar un oso. Caracas: Ekaré.
  • Voltz, Ch. (2003). ¿Todavía nada? Pontevedra: Kalandraka. (Libros para soñar)

 

Versió per imprimir