Segons l’experta en comunicació i salut i professora de la Facultat de Ciències de la Comunicació de UIC Barcelona: “Els missatges que apel·len a la culpabilització de la por tendeixen a generar rebuig, desmoralització i més aïllament”. Aquest enfocament està reforçat a través d’un estudi de 95 aplicacions de pèrdua de pes i el seu discurs persuasiu, publicat a la revista acadèmica Sociology Compass. Segons les conclusions de l’anàlisi, les aplicacions de pèrdua de pes reforcen la manca de diversitat corporal en les imatges i associen l’excés de pes amb el fracàs personal.
Segons la psicòloga i professora del departament de Psicologia de UIC Barcelona Marina Santamaría: “Els missatges constants de culpabilització, sovint implícits i reiterats, erosionen l’autoestima i alimenten una relació conflictiva amb el cos”, assegura. En la mateixa línia, reitera que “l’estigma associat a la grassofòbia té un impacte molt profund en la salut mental de les persones”.
Com a experta en comunicació i salut, Lara Martín posa el focus en la importància del llenguatge: “Quan parlem del pes en termes de responsabilitat individual, es consolida la idea que les persones amb sobrepès o obesitat són culpables de les causes, les conseqüències i el tractament de la seva condició. Aquesta manera d’enquadrar el problema reforça la percepció de la culpabilitat moral i invisibilitza els factors socials i estructurals”, argumenta.
Un segon estudi de la investigadora de UIC Barcelona publicat al Journal of Gender Studies va analitzar 30 testimonis d’usuaris que van compartir les vivències en un fòrum en línia. “En compartir experiències, es generen recursos emocionals per enfrontar la grassofòbia i es construeix un sentit de comunitat i pertinença, creant un espai alternatiu de resistència”, afirma la professora.
Des del vessant clínic, Marina Santamaría explica que “viure sota la pressió de no encaixar en un ideal corporal pot afavorir conductes de risc com dietes extremes, restriccions alimentàries o aïllament social”. La psicòloga afegeix que s’ha apreciat un augment en els darrers anys de casos vinculats a la cultura del cos. “L’estigma de la grassofòbia incideix profundament en l’esfera emocional i relacional de les persones, i condiciona la manera com es vinculen i projecten al món”, conclou.
