L’estudi global, liderat per la Universitat de Ljubljana (Eslovènia), ha analitzat respostes d’estudiants en tres onades, entre el 2023 i el 2025. Diverses publicacions científiques s’han fet ressò dels resultats de la primera onada, que ha recollit més de 23.000 respostes d’estudiants de 109 països. Les universitats espanyoles que han participat en la recerca col·laborativa han estat la UIC Barcelona —amb el professor Ruggero Colombari, la catedràtica Marta Mas-Machuca i el catedràtic Frederic Marimon—, la Universitat de A Coruña i la Universitat d’Alacant, que han sumat 1.421 respostes d’alumnes de diferents facultats.

En la primera anàlisi dels resultats recollits entre finals del 2023 i inicis del 2024, el 84 % dels estudiants d’Espanya van confirmar que utilitzaven ChatGPT. L’estudi internacional ha tancat recentment els resultats de la tercera onada de respostes, que es plasmaran en futures publicacions acadèmiques de l’estudi col·laboratiu.

Una de les principals conclusions de l’estudi és que els estudiants consideren ChatGPT una eina valuosa principalment per a la generació d’idees, la síntesi de textos i la redacció acadèmica, i en valoren especialment la capacitat per simplificar informació complexa. No obstant això, expressen escepticisme respecte a la seva fiabilitat i eficàcia a l’aula, i també plantegen preocupacions relacionades amb el plagi, el frau acadèmic i la privacitat.

Els participants van respondre una enquesta valorant de l’1 al 5 diferents preguntes relacionades amb l’eina d’IA. D’acord amb l’anàlisi dels resultats, hi ha una relació entre la freqüència d’ús i la satisfacció amb l’eina: els qui rarament utilitzen ChatGPT valoren la seva experiència amb un 3,36; els qui l’utilitzen de manera moderada, amb un 3,91; i els qui l’utilitzen de manera intensiva, amb un 4,51.

ChatGPT no millora les soft skills

Utilitzant la mateixa metodologia, l’estudi revela una diferenciació entre la valoració positiva dels estudiants en aspectes relacionats amb les hard skills —com la redacció acadèmica o la competència en llengües estrangeres— i la percepció escèptica o neutra davant les soft skills —com la redacció creativa, el pensament crític, la presa de decisions o la comunicació interpersonal—. Els resultats demostren que els estudiants no creuen que ChatGPT pugui ser útil per millorar aquestes habilitats.

Segons Ruggero Colombari, professor de la Facultat de Ciències Econòmiques i Socials de UIC Barcelona i membre de l’Observatori de la Intel·ligència Artificial i les Noves Tecnologies (OIANT) els canvis ja es perceben a l’aula universitària: “En els treballs en grup, cadascú fa la seva part amb ChatGPT, interactuant amb l’eina, però sense parlar amb els companys. Després afegeixen la seva aportació en un document compartit. Durant el procés no hi ha hagut intercanvi d’idees ni comunicació entre els membres del grup”, exemplifica Colombari. “És fàcil que aquestes habilitats s’acabin perdent, per la qual cosa els docents hauríem de posar el focus en això”, argumenta.

L’investigador anticipa un canvi en el rol del docent a l’aula. “En un context en què la IA pot oferir i sintetitzar contingut, el paper del professor ha de ser el d’un tutor que acompanyi l’estudiant per millorar les seves soft skills”, explica. “Un paper important del professorat serà seleccionar contingut rellevant i dissenyar activitats pràctiques i simulacions per ajudar al desenvolupament de les soft skills dels estudiants”, conclou.

Consens davant les implicacions ètiques

A escala global, els estudiants creuen que les universitats i les facultats haurien de tenir en compte les implicacions ètiques de l’ús de ChatGPT, ja que “pot fomentar el frau acadèmic i el plagi”. Els estudiants també van expressar inquietuds sobre els impactes socials de ChatGPT, incloent-hi la invasió de la privacitat i l’augment de l’aïllament social.

En canvi, existeix un optimisme general pel que fa al futur laboral. El consens més gran es dona davant la possibilitat que eines com ChatGPT facilitin el treball en remot i redueixin el volum de feina, i millorin la productivitat, sense que això posi en perill els llocs de treball del futur.