El 10 de juny de 2026 es commemora el centenari de la mort d’Antoni Gaudí, l’arquitecte modernista català més important dels últims segles i un dels genis més rellevants internacionalment. UIC Barcelona ha volgut rendir homenatge a la seva figura amb una exposició anomenada “Aprenent de Gaudí al segle XXI”, una iniciativa liderada pel professor Alberto T. Estévez, arquitecte amb un coneixement profund de Gaudí, en el marc de l’esdeveniment “Barcelona: capital mundial de l’arquitectura”.
Durant la inauguració de l’exposició el 3 de juny al Saló de Graus, Estévez va estar acompanyat del director de la Càtedra Gaudí de la UPC, Galdric Santana, i de l’arquitecte i expert en intel·ligència artificial aplicada a l’arquitectura Pablo Lorenzo-Eiroa, en una taula rodona on es va aprofundir en el llegat d’Antoni Gaudí.
Pablo Lorenzo-Eiroa va obrir el debat amb una pregunta: “Sembla que cada cop descobrim alguna cosa nova sobre Gaudí: per què és un fantasma per l’acadèmia?”. Amb aquesta hipòtesi, Galdric Santana va oferir el seu punt de vista com a expert: “A Europa i Amèrica, deixant de banda el món oriental, se l’inclou a tots els programes de grau, fins i tot a assignatures troncals de geometria i construcció, mentre que aquí no. Se l’ha menystingut totalment. El recordem als llibres d’història de l’art”, va explicar.
Santana va aprofundir en aquesta afirmació: “Tot just ara, gràcies a l’interès en l’estudi de l’arquitectura paramètrica i la preocupació global per la sostenibilitat, estem tornant a estudiar Gaudí i l’interès per la forma adaptada, de la qual ell ja parlava feia més de cent anys”, va reiterar.
Antoni Gaudí i la música
Galdric Santana és el comissari de l’Any Gaudí, que es commemora el 2026. El professional va compartir amb els assistents els primers prototips de les campanes de la Sagrada Família, que esdevindran un element central de la basílica. “A Gaudí se’l pot considerar un campanòleg, una figura a estudiar únicament en aquest camp”, va dir. El director de la Càtedra Gaudí va aprofundir en el disseny de les campanes tubulars que va idear l’arquitecte, i que encara avui dia s’estan construint.
“Inicialment, els prototips plantejaven un problema, ja que els tons que volia replicar es distorsionaven en la distància”, va explicar. Després de perfeccionar el disseny, les campanes de Gaudí emetran els sons de les 84 tecles d’un orgue i se sentiran a Barcelona tal com volia l’arquitecte.
La làmpada desapareguda de Gaudí i la impressió 3D
Un altre dels atractius de la jornada va ser la presentació d’una làmpada elaborada amb la tecnologia d’impressió en 3D a partir d’un esbós d’Antoni Gaudí de fa cent anys, recuperat per la Càtedra Gaudí. La làmpada, segons indica l’esbós de l’arquitecte, estava prevista per a la cripta de la Sagrada Família i forma part de les últimes obres de Gaudí, probablement del període 1925-1926.
L’exposició liderada pel professor Alberto T. Estévez va exhibir també altres maquetes d’Antoni Gaudí que mai no es van dur a terme, com la casa Graner, una obra inacabada projectada pel pintor Lluís Graner, o el pont de Pomaret, un projecte de Gaudí previst pel carrer Immaculada, just on es troba el Campus Barcelona de la Universitat Internacional de Catalunya, aleshores anomenat carrer de Santa Eulàlia.
Aquestes maquetes s’han treballat des del màster en Arquitectura Biodigital, que lidera Alberto T. Estévez. Pablo Lorenzo-Eiroa va destacar el programa únic d’aquest màster, que inclou el concepte de biodigitalitat i Gaudí com cap altre. “Quan vam concebre aquesta escola el 1996, vam observar la competència i volíem oferir un programa que no s’impartís en cap altre centre. Com Gaudí el dia de la seva mort, nosaltres també volem deixar empremta”, va concloure.
