L’Institut Cultura i Pensament (CIP) ha arrencat el curs acadèmic 2025-2026 amb el seminari “És possible pensar la cultura en l’era de la IA?”, una trobada oberta a tota la comunitat universitària per reflexionar sobre els reptes culturals i intel·lectuals del nostre temps.

A l’acte hi han participat els filòsofs Dr. Higinio Marín i Dr. Gregorio Luri, i ha estat moderat per la Dra. Montserrat Nebrera, professora de la Facultat de Dret. Aquests seminaris són un espai per compartir idees, aprendre i alimentar el pensament crític des d’una mirada oberta i interdisciplinària.

El rector, el Dr. Alfonso Méndiz, ha inaugurat la sessió subratllant la importància del pensament dins de la vida universitària: “Pensar cap endins és el gran inici”, ha afirmat. “El valor del pensament a la universitat és un dels valors més importants. Si voleu entendre el món i aprendre a pensar, penseu pel vostre compte”, ha afegit.

A continuació, la Dra. Andrea Rodríguez, directora del CIP, ha presentat el projecte de l’Institut, i ha recordat que la missió de l’Institut és fomentar un diàleg profund entre disciplines per abordar els grans desafiaments de la cultura contemporània: “Cultura és ocupar-se d’un mateix per créixer com a persona i madurar intel·lectualment”, ha destacat. “Pensar en el context del ChatGPT ens interpel·la sobre la nostra capacitat de desenvolupar un pensament realment crític”.
 

El valor del pensament universitari i la cultura com a repte compartit

En la seva ponència, el Dr. Higinio Marín, professor d’Antropologia Filosòfica, ha reflexionat sobre “L’origen de la universitat i el valor del pensament a la universitat”. El filòsof ha defensat la necessitat de redescobrir la raó de ser de la institució universitària: “El sistema universitari occidental viu en un estat crític amnèsic”, ha advertit, tot insistint que “la universitat és el lloc on la societat genera temps lliure per a l’estudi dels qui entenen el saber com una forma de vida”.

Per a Marín, la universitat només prospera quan és capaç de mantenir-se fidel a la seva naturalesa contemplativa: “El règim de la universitat és un règim d’abundància: com més grans i qualificats són els claustres, més gran es fa la universitat”.

Per la seva banda, el Dr. Gregorio Luri, també filòsof i professor d’Antropologia Filosòfica, ha abordat el tema “Cultura i pensament crític davant els reptes de l’actualitat”. Luri ha advertit sobre els perills d’una societat que confon el progrés tecnològic amb el progrés humà: “Estem veient avenços notables en tots els camps del saber, però la suma de tots aquests avenços no ens dona per a un procés amb majúscules”, ha afirmat.

El filòsof ha posat en relleu la paradoxa de l’era digital: “Avui la informació és tan abundant que cada vegada perd més valor. No podem pensar si no tenim alguna cosa sobre la qual pensar. Pensar costa, però és el resultat —o l’esforç— d’una vida”, ha conclòs.
 

Una reflexió col·lectiva sobre el pensament en l’era digital

La jornada ha culminat amb un diàleg moderat per la Dra. Montserrat Nebrera, que ha donat peu a un intercanvi obert entre ponents i assistents sobre els límits i les possibilitats del pensament crític en un context marcat per la irrupció de la intel·ligència artificial.

El cicle de seminaris interdisciplinaris de pensament continuarà al febrer amb el seminari “Què és pensar?”, amb Raül Garrigassait i Pep Martorell, i culminarà al juny amb “Quins són els límits de pensar?”, a càrrec d’Enric F. Gel i Gabriel Fernández Borsot. Amb aquests seminaris, el CIP convida la comunitat universitària a seguir explorant, des de diverses disciplines, el sentit i la profunditat del pensament contemporani.