19/06/2026

PsicoformaT reuneix experts i esportistes per abordar els reptes de la salut mental en l’esport orientat a l’alt rendiment

El Departament de Psicologia de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i la Fundación Salud y Persona, amb la col·laboració de la Fundación Blanca, van celebrar el dia 18 de juny la primera jornada PsicoformaT, dedicada a reflexionar sobre la salut mental en l’esport i la necessitat de situar la persona en el centre de la pràctica esportiva

La iniciativa va reunir al Campus Barcelona esportistes, professionals de la salut mental, representants de federacions, clubs i institucions i alumni de psicologia per analitzar els reptes principals que planteja el benestar psicològic dels esportistes, tant durant la seva carrera com una vegada finalitzada la competició.

Maria Fernández Capo, directora del Departament de Psicologia, va ser l'encarregada d'inaugurar la jornada, destacant en la seva intervenció que PsicoformaT neix amb la voluntat de convertir-se en un espai de referència per a la formació continuada dels alumni de Psicologia. “Volem continuar acompanyant-los i oferir-los oportunitats per a continuar aprenent, compartint experiències i mantenint-se connectats amb els principals reptes de la professió”, va afirmar. Així mateix, va explicar que la iniciativa pretén donar visibilitat a temes d'actualitat en els quals la psicologia té un paper fonamental, afavorint el diàleg entre professionals, experts i antics estudiants. Aquesta primera sessió, centrada en la salut mental en l'esport, inaugura un cicle de jornades que tindrà continuïtat en els pròxims cursos.

Un dels moments més destacats de la jornada va ser la conferència de l’exgimnasta olímpica Tania Lamarca, campiona olímpica a Atlanta 1996 i responsable de projectes de la Fundación Blanca, que va compartir la seva experiència personal després de deixar la competició i va explicar el profund canvi personal i les dificultats que va afrontar després d’abandonar l’esport d’elit. “Baixar del podi va ser el més complicat de la meva vida”, va afirmar l’exesportista. Durant la seva intervenció, Lamarca va posar en relleu la importància de comptar amb una xarxa de suport sòlida en moments de canvi i incertesa que acompanyi als esportistes més enllà dels seus assoliments i resultats.

 

Integrar la salut mental en la cultura esportiva

La primera taula rodona va abordar els reptes actuals de la salut mental en l’esport des de la perspectiva de les federacions i els clubs. Moderada per Marta Perarnau, psicòloga i presidenta de FUTPRO, va reunir Mar Ruiz de la Torre, coordinadora de la Fundación Blanca i presidenta del Comitè Tècnic Amateur Femení de la Real Federació Espanyola de Golf; Toti Mumbrú, gerent de la Federació Catalana de Basquetbol, i Tete Sabaté, director esportiu del Club Nàutic Vilanova. Els participants van coincidir en la necessitat d’incorporar la salut mental de manera transversal en les estructures esportives, reforçar la formació d’entrenadors i dotar a clubs i federacions de més recursos per a la prevenció i la detecció precoç de situacions de risc.

La sessió de tarda va incloure la projecció del documental Laberinto: Historias de un trastorno, un projecte audiovisual impulsat per Fundació Blanca que aborda la salut mental, especialment el TCA, a través de testimoniatges reals i experiències de superació. A través de les vivències compartides per esportistes d’elit i les aportacions de professionals de la salut mental, el documental convida a reflexionar sobre la importància de la prevenció, la detecció precoç i l’acompanyament psicològic com a part fonamental del desenvolupament personal i esportiu.

 

La salut mental en l’esport, una responsabilitat compartida

La segona taula rodona, conduïda per Lola Fernández Ochoa, presidenta de la Fundación Blanca, va aprofundir en la relació entre la psicologia clínica i la psicologia de l’esport. Hi van participar Carme Bastida, directora del Consell Català de l’EsportXero Gasol, psicòleg especialista en psicologia de l’esport i psicologia general sanitària, i docent del Departament de Psicologia; i Elena Pujals, psiquiatra especialitzada en salut mental d’adolescents, i professional de la clínica Support de la Universitat. Durant el col·loqui es van abordar qüestions com l’impacte emocional del desarrelament en esportistes joves, la construcció d’una identitat més enllà del rendiment i la necessitat d’impulsar polítiques que integrin la salut mental en l’acompanyament esportiu.

La clausura va ser a càrrec del president de la Fundación Salud y Persona, Javier Mirallas, i de Joan Piñol, director general d’aquesta, els quals van agrair a totes les entitats col·laboradores, ponents i assistents la seva participació en una jornada que ha contribuït a continuar impulsant una conversa cada vegada més necessària sobre la salut mental en l’esport.

L’última de les intervencions va ser a càrrec de Carme Bastida, que va subratllar la necessitat de posar la persona en el centre i incorporar la salut mental com una dimensió més dins de l’acompanyament a l’esportista.

Al llarg de la jornada va emergir una idea compartida per tots els participants: la salut mental dels esportistes és, abans de res, la salut mental de les persones. Un repte que requereix corresponsabilitat, formació i recursos per a avançar cap a un model esportiu més humà, saludable i sostenible.

Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)